divendres, 21 de març del 2008

TORNEN LES CASUALITATS?

Avui,quan m´he cansat de patir la resaca aqui casa,m´he decidit a sortir fer un volt,que em toques l´aire i caminar una miqueta..a mes m´habia deixat el mobil al cotxe del colega que no es fot res i m´he arribat a casa seva a buscarlo.
Surto al carrer,camino 200m.i una moto s´atura al meu costat..
Hola peperines
Hola
Soc la Dolça
Amb el casco,bufanda i ulleres no et coneixia
com estas?
Em parlat una estoneta,molt simpatica i carinyosa com sempre amb mi(menys per sms),l´he explicat per sobre el festival d´ahir a la nit,l´he preguntat com estava...no l´hi he dit res de quedar,ni pendre res a aquell moment perque no se´m poses de cul...i em estat be..
Que maca que es,jo pensant amb la meva ex i apereix aquesta ara i em fa ballar el cap un altre cop..Mira que hi viuen milers de persones a aquet poble,mira que hi han carrers,mira que hi han hores i anat a pasar ella per el meu costat quan jo acabava de sortir de casa...tornen les casualitats...o tot pasa per algo com ella diu?
Anava a regar les plantes d´una amiga que es fora i he pasat de dir de fer un cafe,tampoc estava jo per moltes festes avui...
Despres quan he recuperat el meu mobil,em creuat un parell de sms i avui no estava tant estupida com sempre(els ultims temps) per sms..fins i tot m´ha desitjat una feliç resaca.
Quina llastima,com m´agrada aquesta nena i ho be que em sento a prop d´ella.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei això és bo oi? vinga mica en mica... tot passa per alguna cosa i de tot n'aprenem nano... apa sort!

Lluna ha dit...

Feia dies que no et comentava cap post tot i que sempre els llegeixo; perdona'm, passo per mals moments. Ànims per la recaiguda d'ahir, tots sabiem que podia passar; el procès és llarg i dificil, però estic segura que podras tirar endavant.
A veure si amb la dolça s'arregla la cosa, que també et mereixes que alguna cosa et surti bé.
Jo també crec que les coses passen per alguna cosa, les casualitats d'aquest tipus sempre alegren el dia. :)

Judit ha dit...

Ai Peperines, espero que a part de la Dolça, pel camí trobis una mica de calma. Si que les casualitats de vegades són sorprenents, penso que cal aprofitar-les perquè no sempre es presenten.

Una abraçada i cuida't molt, de debò.

Josep B. ha dit...

Sento ser el cafre de la festa, però pel que fa a la Dolça, jo de tu em faria una mica el dur (sols una miqueta), vull dir que tu has fet moltes passes i ara hauria de ser ella la que s'hi posés una mica.

Tanmateix no et facis moltes il·lusions

peperines ha dit...

ja veurem sense fer soroll
si que alegren el dia somiant la lluna,molts anims.
si una mica de calma seria ho seu lluna.
Jo ja no esperava res osigui que seguire sense esperar res i sense fer res mes,jo ja he fet el que tenia que fer,si lescasusalitats volen que ella cambi parlemne pero jo no vull pensar mes de moment