divendres, 13 de març del 2009

11 MESOS

Avui ja son onze mesos sense consumir. Increïble no??això tindria que ser motiu de satisfacció i suposo que ho es.

Però últimament no estic gaire animat,la crisis aquesta m’està fent enrederir els plans que tenia jo per sortir endavant d’una vegada per totes,ara tindria que ser el moment de fer el boom definitiu i estic igual que abans,sense molta pasta,la justa per viure.

Jo m’havia fet uns càlculs contant els ingressos que tenia fins el viatge i al tornar,la feina ha fotut un baixo brutal.

Ara això si,estic sense pasta i sense coca,que abans estava sense pasta i fins les orelles de coca.

En fi,enfilem el cami cap al any sense consumir,aixo si sera una bona festa i un bon motiu d'alegria.

dijous, 12 de febrer del 2009

10 mesos i encara dubten

Avui fa deu mesos que ja no consumeixo i molt be. Això ja comença a ser rutinari,no us puc explicar cap novetat en aquet sentit però com diu una amiga No news,good news.

Ja no pateixo ansietat,tinc el son bastant regulat,no tinc temptacions de recaure...Tot es perfecte,be quasi tot.

Amb la Dolça ja no ens veiem,estem en contacte per algun mail. Avui l’he anat a veure a la seva botiga i m’ha dit de sopar junts però no em venia gens de gust i aquí casa estic. Es una historia que m’ha cansat per la seva indefinició. Però be,no estic pas trist ni res.

Un altre problema que tinc ara,o l’únic que queda derivat del consum,es que sempre haig de estar be.

M’explico,el meu entorn esta molt content de que hagi aconseguit deixar el tema però jo veig que com si no s’ho acabessin de creure. Nomes dos persones no ho han dubtat mai. Els demes els hi costa creure encara,tot i les demostracions que he fet.

Quan jo tinc un dia dolent,els hi dic..i la primera pregunta d’ells,en comptes de preguntar que em passa,es;no estaràs pensant en consumir?? O si m’adormo i arribo tard a la feina en seguida sents;ja hi som un altre cop?? O si te’n vols anar de festa has de sentir; vigila avia’m que fas.

Tota aquesta falta de confiança m’irrita bastant,i em fa dubtar inclús del que estic fent. Perquè els hi haig de demostrar contínuament que no consumeixo??? Perquè no puc passar una mala nit a casa com tothom i anar amb ulleres a pencar??

Em fot molt tot això,vosaltres sabeu el que em va costar sortir d’aquí com per ser tant burro per tornar-hi. A mes,si vaig ser capaç d’explicar el problema quan el tenia,perquè tenia que mentir ara??

Per ells sempre serè un drogoaddicte,encara que estigui curat i em deixa molt trist aixo.