dimarts, 11 de març de 2008

MES HUMANS



Segueixo sense consumir i molt deprimit,se´m han acabat els ansiolitics i ja veurem si me´n donen abans de que vegi la doctora,dijous haig de veure l´infermera i l´hi comentare habiam.
Penso molt amb la Dolça,desde dijous que no ens escribim res,no se si ho hauria de fer jo,el cos em demana fer-li moltes preguntes pero..
Pero al post d´avui no volia parlar d´aixo..ahir vaig rebre un mail que em va agradar molt,deia que gracies al bloc habia aconseguit fer-hos mes humans i mes sensibles al tema.
Aixo es algo que veig desde el primer dia,quan vaig començar m´esperava mes coments dientme de tot i ha estat al contrari,les coses quan s´expliquen la gent ho pot compendre pero al que volia fer referencia es que no nomes hi ha un Peperines,que dins la majoria de drogadictes hi ha un Peperines,amb el seu calvari intern,amb la seva lluita diaria,amb les seves depresions,les seves ansietats,amb la seva visio d´un mon que cada dia s´allunya mes d´ells.
Alguns tindran la sort de trobar la voluntat o el motiu per sortirne,altres per desgracia no ho faran mai pero a cap d´ells mai els prejutgeu,ni els hi dongueu l´esquena dins d´ells segur que hi ha un Peperines.
Evidentment que hi ha un tant per cent que mai posaran cap interes en curarse,s´han adaptat a viure aixi per sempre mes,s´han cansat d´aquesta lluita tant desigual i potser mai han tingut la sort de trobar qui els animi a sortir,qui els ompli d´ilusio per curarse pero basicament l´agotament psicologic d´aquesta lluita,que es molt bestia,nomes ho sap el que ho pasa.
Jo durant molt de temps habia tirat la tovallola i m´habia deixat anar per les circunstancies .
Un altre motiu del bloc era que un altre persona llegint-ho s´adones del ridicul de la situacio,sobretot joves...
Un coment d´ahir em va fer pensar que una de les meves filles esta en edat de poguer caure en tot aixo pero jo no la puc aconsellar,fa molts anys que no la veig i suposo que algun dia sonara el timbre de casa i sera ella...
Ojala pogues fer algo per ajudar als joves a no caure en aixo,pero primer m´haig de curar jo,abans d´ajudar ningu.
No puc escriure el que volia,entre les nenes i la Dolça estic molt tocat avui,fare festa a la feina.

8 comentaris:

somiador ha dit...

Bé, una reflexió interessant la teva... en qualsevol cas, val la pena fer una mirada enrere i veure com has anat evolucionant i has anat forjant una nova vida. Així que ànims peperines, que has trobat el camí correcte!

mangas ha dit...

Muy bien peperines,
y no dejes mucho tiempo solos a los cracks de tus vendedores.

Nauzzet ha dit...

Hola, he estat llegint alguns dels teus posts, i trobo que té molt de valor això que estas fent. No tothom parla tan obertament de les seves addiccions. Crec que ens fas veure a tots plegats que és un món molt complexe i complicat. Ànims!

nerona ha dit...

Gràcies pels consells!!!
I avui veig que les nostres vides s'assemblen... no només pel meu germà, sinó també per la relació pare-filla...
Espero que algun dia ho puguis arreglar!!

Finestreta ha dit...

Doncs espero que un dia puguis tornar a reunir-te amb les teves filles peperines... Perquè encara que no en parlis gairebé mai, segur que això ho tens ben clavat endins...

I estic segura també que el teu bloc servirà a més d'un per frenar la seva consumició de drogues, mira, de moment ja t'han escrit unes quantes persones que coneixen gent que es droga o que es droguen ells mateixos...

Espero que demà l'infermera t'escolti bé i t'ajudi!!! I ostres, saps? Cada vegada que recordo els primers posts on estaves tan angoixant i tenies paranoies i tota la pesca, se'm posa la pell de gallina de l'emoció de veure com te n'estàs sortint, i com les meves paraules, com les de tants altres, t'ajuden...

Una abraçada!

Nits ha dit...

Aquests dos últims posts m'han emocionat molt. Jo admiro la gent que lluita, sigui pel que sigui. En el fons els herois són la gent que guanya aquestes guerres. T'animo a seguir!!!! I això dels ansiolítics (per pròpia experiència) si els dius que se't han acabat te'n fan més trucant el teu metge. No es poden deixar així. Tenen l'obligació, i t'ho dic molt en serio, de fer-te'n més demà per no deixar-ho de cop, per evitar els efectes secundari.

Ostres, impressiona veure com pot la droga arrassar amb tantes coses, no sabia lo de les teves pekes. Aquest pot ser un bon objectiu a lluitar després de que acabis amb la droga. Segur que els agradarà veure't més i millor.
Ànims!!!!!!!!!

Sense fer soroll ha dit...

Vinga poc a poc nano q ho estàs fetn genial, això de la Dolça, prent-ho tant bé com puguis, hi ha coses que no tenen explicació i sobre ajudar als joves... tens raó primer curat i després ajuda a altres...

peperines ha dit...

Gracies somiador i mangas.
Nauzzet moltes gracies,no saps el que costa molts cops,ara ja m´hes mes facil...pero era molt dificil quan requeia cada dia,molt complicat va ser.
Nerona tot el que em volguis preguntar,que e3t fagi falta i jo ho pogui saber tens el mail al profil,gracies a tu.
Les nenes,no puc parlar d´aixo finestreta,em fa motl de mal fer-ho,com ara contestant,el meu cor s´ha tingut que blindar contra aquet tema,es molt bestia..A mes els hi han donat una imatge del seu pare que no es i han crecut amb aquella idea i es molt dificil ferles cambiar,ara no es el moment.
No saps el que pot arribar a fer la droga Nits,la putada es que ho va fent tot lentament i no t´adones fins que ja no tens res,estas sol i ho has perdut tot.
Sense fer soroll,durant aquets anys he vist molts terapeutes o gent que ajuda a drogadictes que abans ho han estat ells.Mai ho habia entes,quines ganes un cop has sortit pensava jo.Pero ara que començo a veure la llum del final del pou,vull apendre a ajudar als demes i evitar aquet calvari a qui es deixi.