diumenge, 16 de març de 2008

GORILA



Ahir per variar(ultimament)vaig resisitir sense consumir,i dic vaig resisitir perque va ser molt dur.

Feia molts dies que no patia l´ansietat de consumir com ahir.
A la tarda en ple declive emocional i vaig pensar,van ser nomes pensaments.
Se´m va acudir que podria trucar a algu,habiam si tenien algun contacte,pero no ho vaig fer,vaig seguir resisitint...
A la nit quan ja no podia trucar ningu,l´ansietat em va vindre a lo bestia,molt alterat,anit no tenia mono,tenia un gorila dins.
Vaig començar a pendre valerianes en comprimits i dos dormidines pero el gorila era molt gran...
Per fi al voltant de les 6 del mati,en plena depressio i amb molta ansietat,vaig caure rodo al llit.
Avui m´he aixecat be,no tinc ansietat pero tinc por despres de l´ho d´ahir.
Em tornara l´ansietat?
Tornare a resisitir?
Fotare una recaiguda?
Em curare d´una puta vegada?
Voldria morirme ja,estic fart de lluitar,tot i guanyar ahir se que puc perdre en cualsevol moment..total...sol...perque lluito?

Vaig a afilar les armes per la lluita d´avui

9 comentaris:

Ana ha dit...

Et tornarà l'ansietat? Si, però hi han medicaments per ajudar-te :)
Tornaràs a resistir? Clar que sí!!!
Recaiguada? Sent conseqüent amb l'anterior resposta, no la tindràs :)
Et curaràs? T'estàs curant :)
Per què lluitar? Per tú, i per trobar a algú :)
Va, que soms molts els que creiem en tu ;)

Finestreta ha dit...

Home fa uns mesets tenies ansietat constant, ara en tens molt de tant en tant... Mica en mica s'omple la pica no...?

I sí, com diu l'Ana, som molts els que creiem en tu!!! :)

skorbuto ha dit...

La sap llarga el mico, sap com fer-s'ho per que et sembli que és enorme i que no podràs amb ell, però no és ara que li has de tenir por, l'has guanyat, i l'has guanyat perquè no ets tu qui depen d'ell, és ell qui depén de tu.

I quan l'ansietat ja no aparegui, quan no vegis el mico, aquest vindrà de colega, "Va, un dia és un dia", "No em faràs aquest lleig", "Au va! pels vells temps"

I serà llavors quan hauràs d'estar més alerta, no pas ara, ara la lluita és front per front, i la tens guanyada.

peperines ha dit...

Deu t escolti ana-
Si finestreta pero la d´ahir va ser molt molt bestia,nomes ho sap qui ho pasa de veritat,o potser m ho va semblar ja que feia dies que nomes tenia pensaments pero sense ansietat.
Ja se de que em parles skorbuto aixo ja m ho habia fet fa temps el puto gorila

Susanna ha dit...

Hola, fa pocs dies que et llegeixo, des de l'article de vilaweb i crec que és admirable el que fas. Te'n sortiràs segur i se t'obrirà un món nou. Crec que ara se't barreja tot, la lluita contra la droga i la depressió de trobar-te sol, però creu-me, la lluita val la pena perquè et canviarà la vida! No decaiguis sisplau, aguanta, pensa en el futur meravellós que t'espera, una vida millor, sentir-te orgullós de tu per una vegada a la vida!
Endavant! no ens deceis. No et decebis.
Una abraçada.

peperines ha dit...

Benvinguda i moltes gracies susana

Sense fer soroll ha dit...

Vinga ànims noi, jo compto amb tu!

peperines ha dit...

GRACIES SENSE FER SOROLL

somiador ha dit...

bueno, poc a poc i bona lletra. És veritat, fa mesos era consum diari, i ara es molt molt ocasional. Perquè tinguis un dia baix no has de desmoralitzar-te. Això és una lluita de fons.