dimecres, 26 de març de 2008

JA HE TORNAT


Hola a tots.

Dilluns i dimarts he estat fora del pais per feina i per aixo no he escrit.He tornat molt malament,molt deprimit i amb molta ansietat.
Al taxista que m ´ha portat a casa,abans l´he fet pasar per el punt per comprar algo,pero quan m´obrien la porta ha aperegut un cotxe dels mossos i he tingut que marxar sense res.
He estat els dos dies pensant en la Dolça..feia dies que no hi pensava pero al tornarla a veure..m´he reenganxat al tema perdut.
L´he enviat un sms i ni a contestat..estic obsesionanme un altre cop i no anem be aixi.
En moments de creuement del cervell tambe m´he enrecordat de la meva ex dona...total m´estic tornant majara del tot ja.

Dijous haig de veure l´infermera un altre cop i quan l´hi expliqui la recaiguda em fotara la bronca...
Dema convidare a la Dolça a un cafe i com sempre em dira ho sento,em va fatal pero t´ho agreixo molt.cuidat
En fi que estic fotut en un bucle que no veig la manera de sortir.

12 comentaris:

Rafa ha dit...

Ei, ei, ei, Paperines!
Vinga, una mica d'aire. No llencis al foc tot allò que t'ha costat tant tirar endavant!
Saps que encara em faràs caure bé als mossos?
Hi ha moltes Dolces al món, no ho oblidis.
Cuida't, noi.

skorbuto ha dit...

Els mossos, ja, ja veuràs tu el problema que tindrem quan ens creuem amb els mossos de veritat!

;)

Ara seriosament, calma't una mica, no crec que l'infermera et foti bronca, la de casos que tindrà que hauran recaigut no una sinó un munt de vegades entre visita i visita.

I lo de la dolça, no t'ho prenguis tan a pit. A veure tu no eres dels que podien elegir al anar a la discoteca o al pub? llavors? què esperes?

Anima't que no és un bucle, és una montanya russa, i té sortida i no et manca tant.

mangas ha dit...

Venga peperines,ánimo,la Dolça ya cambiará,y si no,pues nada,a seguir.

Orbison ha dit...

La vida es com un menú de restaurant, no saps ben be si t'agradará el que tastaràs, si serà bo o dolent, però la clau es gaudir del dinar.
Sempre hi ha milers de restaurants on tastar...tot ajuda a conèixer.
Animat, sempre hi ha restaurants i companyia, tan sols has de cercar una mica, fàcil.
Una abraçada !!!

Finestreta ha dit...

Per l'infermera no pateixis, que ja hi deu estar acostumada a les recaigudes... Pateix per tu, i per no tornar a recaure, i concentra't en això!!!

La Dolça la veig jo molt encaparrada amb "sus cosas", etc. Sincerament, no crec que tingui a veure amb tu, si només et provoca maldecaps erradíca-la!

roger ha dit...

Jo crec com els companys que per la infermera no pateixis, ja que ella ja hi compta amb entrebancs o recaigudes; i si al final et fotés una bronca crec que això és el que té menys importància de tot.
El més important és que no estàs al mateix lloc que el primer dia, que portes camí fet, i això no t'ho treu ningú.
Una abraçada, company.

Anònim ha dit...

Peperines, no em coneixes...

No et deixis vèncer per aquesta merda...sempre tenim excuses (els que estem enganxats a alguna història) per continuar com sempre...

No donis tanta importància al fet de recaure: concentra les teves energies en tornar-te a aixecar. Cada vegada et serà més fàcil controlar-te i mes fàcil aixecar-te. Relliscar de tan en tan és normal...no t'ho posis més difícil!

Saps quin pas més important has fet prenent la decisió de fer fora aquesta porqueria de la teva vida? Et semblarà una tonteria, però amb aquest petit pas ja tens mitja batalla a les mans.

Un petó i ànims

Nits ha dit...

M'han agradat les paraules del Anonim.
Quan un està malament sembla que tot al seu voltant ho estigui.
I els nervis que has de viure segur et porten a buscar i buscar sortides i a creure que no l'encertes.
Tu no t'en adones (o si?? però avui no m'ho sembla) però has aconseguit molts coses. Ara el teu problema no s'arregla amb un mes o dos mesos. necessites temps i hi hauran recaigudes, segur?? Però valora el camí i no deixis que la droga et robi cap més de les coses meravelloses que tens i pots arribar a tenir: i sobretot la més important la teva salut.
Ho dic sabent que no és gens fàcil, seguríssim.
T'envio una abraçada plena d'ànims (no és que estigui molt animada jo, però te'ls envio igualment).
Força i endavant Peper!!!!!

Sense fer soroll ha dit...

Vinga... ho has de fer pels que et seguim que en som molts que ens tens preocupats i volem q siguis el millor peperines ànims

peperines ha dit...

Em donaran una medalla per ho be que he dixat al cos policial eh rafa?
Com l´hi dones la volta a tot perque ho vegi millor skorbuto,ja t ho dire.
que remedio mangas.
segur que es facil orbison?
Tens tota la rao finestreta pero mira va ser veurela pero ja esta,tambe potser perque alla dalt estava sol..
No se roger,quan fas una recaiguda et sents com al principi,de veritat.
Anonim a aquet petit pas tothom l´hi dona molta importancia i jo no l hi se veure,el que necesito son resultats clars per seguir caminant,sino el desanim et venç,moltes gracies.
Nits agafo aquesta abraçada pero molts cops penso que ja no estic a temps de res,curarme ara?en fi,ho seguire intentant.
Gracies sense fer soroll.

Anònim ha dit...

tio, moltissims ànims: TU POTS

Maria ha dit...

Amb aquest petit pas Peperines, tu estàs dient que et negues a què això controli la teva vida: et resisteixes a deixar-te enfonsar per la coca. Pot semblar una tonteria, però hi ha molta gent que això ni ho veu...estan encegats pels "beneficis" que els hi aporta, i es pensen que controlen la situació, però no se n'adonen que poc a poc la coca els va controlant a ells, fins que és massa tard i ja hi estan enganxats.

Ara a tu et costa , perquè et resisteixes a deixar-te controlar...però pots: tu ets molt més fort que ella (la coca). Només t'has de creure que la tens a les mans, no que et té ella a les seves... Posa´-li cara i ulls i nom si vols, i engega-la a la merda! Ptser t'és més fàcil si la personalitzes, si te la pots imaginar...

Ànims

PD: Sóc l'anònim d'ahir