dijous, 13 de març de 2008

UNA ALEGRIA



Cada dia que pasa estic mes convençut que sense el bloc no hauria aconseguit res del que estic aconseguint.

Quan parlava de petites coses que per mi son molt grans...avui he tingut un nou,exemple,algu que no em coneix de res,que no te perque preocuparse del que em pasa m´ha dedicat a Vilaweb,un article,moltes gracies.
Sense el bloc segurament estaria consumint,sense el bloc segurament ara encara estaria pensantme si anar o no anar al metge,sense el bloc l´historia amb la Dolça,m´hauria obsesionat molt mes al no poguer escriure aqui el que sento...
Tambe he patit alguns cops alhora d´escriure al bloc,temes que no tenien perque sortir,i no volia que sortisin,com les meves nenes...
He evitat en tot moment parlar d´elles,fer-ho significa plorar molt,sentir molt de dolor(com ara)...

Parlant amb un amic que esta fart de visitar terapeutes,em va dir fa temps que escriure una historia que t´engoixa es bo.
Escriurela,llegirla,tornarla a esriure,tornarla a llegir,tornarla escriure..i aixi..fins que al final veus que l´historia no es com tu pensaves que era i el problema no es tant gran com tu creies.

Aixo m´ha funcionat amb moltes coses,menys amb les nenes..en fi porto dos dies tornant a blindar el meu cor en aquet tema i ja arribara el moment,tot arriba.
Ara el mes important es acabarme de curar,avui enfermera tinc,habiam que em diu.
Ahir per ultima vegada vaig enviar un sms a la Dolça.Si per ultima vegada,s´ha acabat el tema aquet.
Fa dies en un dinar que vam fer,parlant d´un lloc que jo anava sovint a comprar,em va dir"quan hi vagis,avisam que mai he anat i vull coneixeu"

Ahir l´hi envio sms dient que si volia que anesim,que jo tenia que anar,que m´era igual avui dema o dema pasat pero tenia que anar i la resposta no va ser para nada pero va ser"em va fatal,t´ho agreixo de totes formes"ja ni l´hi vaig contestar,paso sencillament,estic fart de xocar contra la mateixa paret tot el rato.
Aquet tema,fa uns messos hauria significat anar directament al punt i comprar coca i fumar i fumar per plorar i plorar,ahir no.
Vaig a anar a la Farmacia, em vaig comprar dormidina,em vaig fotre la pelicula "mira quien habla" una cervesseta i no recordo ni acabarse les lletres del principi dormit fins ara al mitgdia,i a sobre m´he despertat amb l´alegria del article de Vilaweb i no he tingut temps a deprimirme.

He començat a pensar en tot el que em va pasar ahir i he deduit que el mes trist que em va pasar no va ser aixo,va ser que el Viceroy anes a terra i es ratlles el vidre,pero ella,que va,jo he fet tot el posible perque fos una gran historia d´amor pero fan falta dos,i si no pot ser no pot ser,apa barca nova i...
I aixi estant les coses,ultimament estic ingresant com un boig cales al duenyo del pis,habiam si el salvo i a part estic arreglant deutes que tinc en telefonica,aixi podre entrar sempre qe volgui als vostres blocs,pero depenend de locutoris o wirless,es molt complicat.

17 comentaris:

ting_X ha dit...

Ànims, ànims, ...
ÀNIMS!!!!

somiador ha dit...

Dues coses, una, no m'agrada la foto que tens fent una ralla.

Segona cosa, la teva vida no té color. Els qui et seguim de fa temps ens omplim de joia de veure com has fet grans salts.

I veure com algú et fa un petit homenatge al Vilaweb ens omple d'orgull. De tot cor t'ho dic, i estic segur que molts altres amics estaran d'acord amb mi.

Lant ha dit...

d'acord amb en somiador.

Per cert peperines, t'han pillat que ets del Garraf! jo apostava pel Maresme veus?

Tema foto, doncs la veritat és que Mr. Somiador aquí també té raó, estàs com poc afavorit.

apa, a canviar-la!

Somiant la lluna... ha dit...

Peperines, m'alegro que comencis a veure la vida d'un altre color. Amb la Dolça tranquil, que el món està ple de Dolces! Vaig correns a llegir l'article.
Jo també penso com el Somiador, la foto s'ha quedat antiga... :)

Anònim ha dit...

Hola,

m'he rellegit els teus posts i si no se m'ha passat cap, crec que portes des del 15 de febrer guanyant la partida. Això vol dir que si aguantes aquest cap de setmana sense fumar... portaràs MÉS D'UN MES triomfant! Això és molt impressionant i molt possiblement ja no té volta enrere.

Enhorabona!


Xavi

Finestreta ha dit...

Hola!!!Escolta'm això del Garraf no és veritat... Oi?!?!!?

Felicitats per l'article al Vilaweb noi, si al final et faràs famós i tot! I de rebot els altres, que jo també hi surto!!! XD

Això de la foto, el somiador té raó... Canvia-la home... Però les mans les tens molt maques eh!

I la Dolça? No li dediquis cap més pensaments, "para nada" (hehehe), si vol alguna cosa ja sap on ets!

Una abraçada!!!

Nits ha dit...

Jo m'he llegit l'article al matí i m'ha agradat, perquè significa un reconeixement a l'esforç que fas, molts vegades a la vida es reconeix a la gent que no té cap mèrit i això en té molt. Felicitats!!!!
I jo ja saps que estic d'acord amb ells amb lo de la foto i també amb el teu nom de blocaire. Has fet un pas per canviar coses, tu ja no ets això o per lo menys nosaltres no ho veiem així.

mangas ha dit...

Muy bien peperines,se te ve con un muy buen ánimo.

Ana ha dit...

Canvia la foto, però la targeta del Carrefour deixa-la!!!! Em va fer molta gràcia aquesta targeta :P
A la nit el millor que es pot fer, pel·li o llibre abans d'anar a dormir per relaxar-se :)

LLuNa ha dit...

Penso que un cop més t'haig de felicitar. No és un món fàcil, aquest, i ho estàs fent molt bé, n'estic convençuda.

Una abraçada i sempre endavant!

peperines ha dit...

Ting_x moltes gracies
vosaltres si que m ompliu de joia a mi,i l escrit de vilaweb es un homenatge a tots els que comenteu aqui,perque sino potser no hauria estat el bloc..la foto???es una de les ultimes grans festes amb amics..ja arribara el moment de cambiarla,durant uns dies vaig cambiar el titol del bloc i vaig recaure,supersticios?potser si.
aixo es el que diu el profile garraf,lant.
garcies per alegrarte somiant la lluna,la foto?mes a munt hi ha la resposta.
osti xavi,quina feinada no?espero que si,que aquet cop sigui per sempre mes.
Ai finestreta..a un mail t´ho deia tot es veritat tot es mentida,tot es i tot no es,es el que menys import d´on soc,sino que el tema del bloc sigui millor cada dia,que cada dia pogui escriure orgullos avui no he consumit,es el que mes m´importa a mi.
Saps?m´ha fet molta ilusio veure el teu nom al article i el d altres tambe.
Un cop mes gracies mangas
nitssss!!gracies,per mi si te molt de merit,la prova es que en tants anys mai ho habia aconseguit,la foto?farem un concurs per veure quina foto poso val?
Ana la pena es quan la caixera et diu,targeta cliente?i treus allo mitg menjat per la coca i blanquinosa..jajaja et mirent amb una cara...

peperines ha dit...

moltes gracies lluna

peperines ha dit...

xavi em pensare ho del llibre pero primer em curo val?necesitere algu que sapiga escriure i algu que ho publiqi,molta cosa no?

Mina ha dit...

Els mals d'amor a vegades són més difícils de superar que la cocaïna...

Sense fer soroll ha dit...

Veus sempre endevant, ho estàs aconseguint nano

roger ha dit...

Jo t'he descobert avui per Vilaweb, i he tret el nas pel teu bloc, i em sembla sincer, valent, i molt interessant. Crec que tu pots arribar a ser un bon exemple per a molta gent (ho dic molt de veritat), i he recordat l'entrevista publicada no fa gaires dies (28.02.2008) a La Contra de La Vanguardia, a Pedro García Aguado "Toto", porter de la selecció espanyola de waterpolo que tantes medalles va conquerir, i comentava que se n'ha sortit, i que ara ha escrit un llibre per ajudar, explicant el seu procés (títol:Mañana lo dejo; editorial: Bresca Ed). No se si et podria ser d'utilitat.

Una de les coses que més em va impactar de l'entrevista és quan explica que al començar a sortir-se'n, va a començar a treballar de conserge en un hotel, i el botones li va dir: -Tanta medalla para acabar aquí- i ell va respondre -Tanta medalla para empezar aquí-.

El que si et dic és que continuaré llegint-te.


Sort!

peperines ha dit...

Mina Aquet amor tapava el verdader mal d´amor que tinc.
clar que si sense fer soroll,esperem que ningu ho pari aixo.
Ja l´he vist el llibre aquet tot i que no l´he pogut llegir encara,aixi es com em sento jo,tornant a començar,ells el problema que tenen es que la seva vida laboral s´ha acabat i han de començar tambe algo nou en quan a feina,jo al menys es l´unic que que he conservat gracias a Deu