dilluns, 21 d’abril de 2008

PENULTIM POST

Sentint-ho molt em sembla que aquet es el penultim post d´aquet bloc.Em pendre uns dies per decidir si faig l´ultim post o el continuo.

Quan el vaig començar,el bloc,jo a mi mateix em vaig posar unes condicions per deixar d´escriure.

En aquets moments s´estan donant part d´aquestes condicions i suposo que el tancare.No sera definitiu,perque en cas de necesitat aquí el tindre.

Primera condicio i fundamental era el deixar el vici,evidentment es molt d´hora per dir que estic curat pero estic en la linea bona,convençut,molt convençut.La medicacio fa el seu efecte i crec que despres de 13 anys o 12.5 ha arribat el moment.Amb l´ajut dels profesionals que m´he posat a les seves mans crec que me´n sortire.

Gairabe no pateixo baixons ja,les ansietats han marxat i tot flueix de conya.

Evidentment no he arreglat pas la meva vida,tinc que solucionar moltes coses encara,sobretot a nivell economic pero habent aconseguit aquet pas,crec que els demes vindran sols.

La meva vida sentimental,ja la montarem suposo,sino mira,em començo a estimar mes que m´estimava abans i tampoc estare tant a disgust amb mi.

A part ultimament els post no tenien cap inters ja,ni per mi escriure´ls,nomes podia explicar cambis d´anims,per el que veig normals en tothom i que cada cop son menys.

Ara m´haig de centrar en recuperar la meva vida que la vaig perdre l´any 1995.I de veritat que ho desitjo molt i estic convençut de que ho podre aconseguir.

Un altre motiu es la llibertat que em donava l´anonimat,poguer parlar de com em sento,de que pateixo,que vull,on estic entrebancat…aquet anonimat a estat violat i paso de seguir.

Potser segueixi a un altre lloc,potser amb un altre nom,potser amb un altre titol…ja veurem.El que si es cert es que;escriure,tot i el munt de faltes que faig,m´ha omplert molt,m´ajudat moltisim i m´ha fet buidar el pap en moltes ocasions i sobretot m´ha apropat molt a tots vosaltres que es el mes gran que m´ha donat aquet bloc,coneixa tanta bona gent.

Quan el vaig començar,el vaig començar com el relat d´un final anunciat,mai com un mitja de salvacio.

Em veia tant perdut….estava convençut de que ja no me´n sortiria mai,que el dia menys pensat una taquicardia o cualsevol paranoia acabaria amb mi i tot aquet patiment no hauria valgut per res.

Convençut de que per mi ja no hi habia remei,vaig començar a escriure,per evitar que mes gent anes a parar aquí.

Tambe volia que tothom veies d´un altre manera als drogadictes.No tots els drogadictes som lladres,no tots som gent sense feina,no som gent sense sentiments,potser per els efectes del vici,els sentiments els patim i els vivim mes.

Pateixes moltes fustracions emocionals per culpa del vici,molts cops no pots fer arrivar a qui voldries el que sents,tens l´autoestima per terra..tens altres prioritats i aixo et fa mal per dins,veure que sents algo i no ho pots expresar,que actues en contra el teu cor.Potser son contradiccions pero son incontrolables.

Volia escrriure,explicar que jo no era com em veia la gent,que jo per dins crec que mai he volgut mai a ningu,he intentat compendre sempre a tothom,el perque actuen aixi.Jo era un drogadicte pero no una mala persona.

Aquets dies estic sentint moltes coses bones dins meu i no les puc explicar amb total llibertat.

Moltes gracies a tots,no sabeu el que heu fet.M´heu fet tornar a neixer.Els vostres coments per simples que fosin per mi eran una injeccio molt gran de vida,quan un no te res cualsevol mostra de carinyo es ho mes gran que pot rebre,per molt que a vosaltres us sembles poc.

De veritat que per mi heu fet,potser sense saber-ho la mes gran accio de la vostra vida,tots sense excepcio.

Us dec el regal mes maco del mon a cada un d vosaltres i espero poguer cumplir amb aquesta deuta.

Us desitjo que sigueu les persones mes felices d´aquet mon i que cada dia quan us lleveu devant vostre tingueu el millor dia de la vostra vida.

Una abraçada.

Sentint-ho molt em sembla que aquet es el penultim post d´aquet bloc.Em pendre uns dies per decidir si faig l´ultim post o el continuo.

Quan el vaig començar,el bloc,jo a mi mateix em vaig posar unes condicions per deixar d´escriure.En aquets moments s´estan donant part d´aquestes condicions i suposo que el tancare.No sera definitiu,perque en cas de necesitat aquí el tindre.

Primera condicio i fundamental era el deixar el vici,evidentment es molt d´hora per dir que estic curat pero estic en la linea bona,convençut,molt convençut.La medicacio fa el seu efecte i crec que despres de 13 anys o 12.5 ha arribat el moment.Amb l´ajut dels profesionals que m´he posat a les seves mans crec que me´n sortire.

Gairabe no pateixo baixons ja,les ansietats han marxat i tot flueix de conya.

Evidentment no he arreglat pas la meva vida,tinc que solucionar moltes coses encara,sobretot a nivell economic pero habent aconseguit aquet pas,crec que els demes vindran sols.

La meva vida sentimental,ja la montarem suposo,sino mira,em començo a estimar mes que m estimava abans i tampoc estare tant a disgust amb mi.

A part ultimament els post no tenien cap inters ja,ni per mi escriure´ls,nomes podia explicar cambis d´anims,per el que veig normals en tothom i que cada cop son menys.

Ara m´haig de centrar en recuperar la meva vida que la vaig perdre l´any 1995.I de veritat que ho desitjo molt i estic convençut de que ho podre aconseguir.

Un altre motiu es la llibertat que em donava l´anonimat,poguer parlar de com em sento,de que pateixo,que vull,on estic entrebancat…aquet anonimat a estat violat i paso de seguir.

Potser segueixi a un altre lloc,potser amb un altre nom,potser amb un altre titol…ja veurem.El que si es cert es que;escriure,tot i el munt de faltes que faig,m´ha omplert molt,m´ajudat moltisim i m´ha fet buidar el pap en moltes ocasions i sobretot m´ha apropat molt a tots vosaltres que es el mes gran que m´ha donat aquet bloc,coneixa tant bona gent.

Quan el vaig començar,el vaig començar com el relat d´un final anunciat,mai com un mitja de salvacio.Em veia tant perdut….estava convençut de que ja no me´n sortiria mai,que el dia menys pensat una taquicardia o cualsevol paranoia acabaria amb mi i tot aquet patiment no hauria valgut per res.

Convençut de que per mi ja no habia remei,vaig començar a escriure,per evitar que mes gent anes a parar aquí.

Tambe volia que tothom veies d´un altre manera als drogadictes.No tots els drogadictes som lladres,no tots som gent sense feina,no som gent sense sentiments,potser per els efectes del vici,els sentiments els patim i els vivim mes.

Pateixes moltes fustracions emocionals per culpa del vici,molts cops no pots fer arrivar a qui voldries el que sents,tens l´autoestima per terra..tens altres prioritats i aixo et fa mal per dins,veure que sents algo i no ho pots expresar,que actues en contra el teu cor.Potser son contradiccions pero son incontrolables.


Aquets dies estic sentint moltes coses bones dins meu i no les puc explicar amb total llibertat.

Moltes gracies a tots,no sabeu el que heu fet.M´heu fet tornar a neixer.Els vostres coments per simples que fosin per mi eran una injeccio molt gran de vida,quan un no te res cualsevol mostra de carinyo es ho mes gran que pot rebre,per molt que a vosaltres us sembles poc.

De veritat que per mi heu fet,potser sense saber-ho la mes bona accio de la vostra vida,tots sense excepcio.

Us dec el regal mes maco del mon a cada un d vosaltres i espero poguer cumplir amb aquesta deuta.Us desitjo que sigueu les persones mes felices d´aquet mon i que cada dia quan us lleveu devant vostre tingueu el millor dia de la vostra vida.Una abraçada.

dissabte, 19 d’abril de 2008

NO MOLT BE

Avui,disabte nit i el millor que tinc per fer es estar aqui devant el pc.
Feia dies que no em sentia malament,es mes,aquet mati estava de conya.
He anat al futbol amb un bon amic que no es fot res,com a minim em xerrat,al acabar ell ha marxat a casa amb la seva dona i jo solet al tren,m´acompanyat caminant fins l´estacio...i al tren em dec haber deprimit,tot eran grupets jo alla sol..
Aqui casa he trucat a un amic per sortir a pendre algo,pero no vol ja que els ultims cops l´hi he tallat el rotllo,menjantli el tarro per no anar a comprar coca,i diu que pasa que l´hi amargui la nit,que ell si surt es vol fotre canya..en fi,doncs aqui estem...
Mira ara he xerrat amb un colega per telefon i m´he animat,tot i que no surt mai aquet pero m´ha fet riure..joder quans cambis d´anim en un dia.

2 SETMANES?MES?



Increible!!Dissabte al mati,porto 3 dies a casa,tancat,motiu suficient per deprimirme,per tindre ansietat,per voler consumir sense fre i que va....Aqui la mar de tranquil.Sense res de tot aixo,deuen ser els anSiolitics.
Aixo si,me´n estic fotent dos aquets dies per anar a dormir,ja que no haig de conduir,en comptes d´un i em desperto amb una espesor de cap increible..
Fot un sol de collons i aixo vol dir que un servidor se´n va a caminar per la platja,apa vaig a posarme morent.

dijous, 17 d’abril de 2008

ANIVERSARI

Avui no es un bon dia per a mi,avui fa 5 anys que em vaig separar i no fare com tots els aniversaris anteriors d´aquesta data i celebrar-ho amb farlopa,no,avui paso,estic portant una ratxa bona i si me´n foto,acabare deprimit e iniciant una espiral perillosa.

Avui fa 5 anys que em vaig separar amb traicio,mentides e injuries judicials que van portar a 9 mesos d´ordre d´allunyament(fins que va sortir el judici i es va demostrar que tot eran mentides.Era l´epoca del boom dels maltractaments a dones i els jutges es curaven en salut devant la pressio mediatica)

9 mesos que van donar pas a depresions i ansietats,9 mesos de no entendre res,9 mesos que van servir per injuriarme devant les meves filles sense que em pogues defensar,per justificar i tapar el verdader motiu de la separacio,9 mesos per malvendre un pis de casi 150m(o aixo em van fer creure a mi aprofitant la meva depresio.Pis del que tothom va treure millions del meu esforç segons vaig saber anys despres,es va vendre per casi el doble que em van dir a mi i encara vaig acceptar ferme carrec d´uns deutes que hi habia per pena de que la meva dona no tingues que carregar amb allo,que pobreta aniria mes justa que jo.

9 mesos de no saber per on continuar,9 mesos sense saber com tornar a començar,9 mesos provant casi a diari trobar la mort a cualsevol lloc,9 mesos de caiguda lliure,9 mesos que han marcat per sempre mes la meva vida,9 mesos que van servir per quedar en evidencia devant agents socials i no deixarme veure les meves filles,9 mesos arrosegant merda.

E increiblement,encara busco a algu a qui estimar i que m´estimi,dec estar boig del tot ja.

dimarts, 15 d’abril de 2008

SENSE

Un altre dia sense coca,ahir va costar menys,be casi no hi vaig pensar.Dic casi perque a la tarda van haber uns minuts que hi vaig pensar.Pero enseguida m´ho vaig treure de sobre.

Quan veia que podia començar anar a mes els pensaments de consumir,de molt endins em va sortir un crit dient;Noooooo!!

Els veins deuen pensar que ja m´estic tornant majara del tot pero a mi em va funcionar.

Es curios,uns dies tant facil i altres tant dificil,no ho entenc.

Els dies que es facil la conviccio es absoluta,els dies que tot tremola son durs de superar.

Habiam avui que toca.

Avui pensava en quan vaig aconseguir lá ratxa aquella tant llarga i estic convençut de que la Dolça va tindre molt a veure.

Hauria de buscar algu amb qui tindre els meus pensaments ocupats pero aixo implica sortir i estar en perill.A mes tot el que trobo per la nit suelto,la majoria estan malaltes tambe,el que vol dir mes perill,no se per on començar a buscar pero tantes casualitats com amb la Dolça no em tornaran a pasar.

Tambe explicar que gracies aals ansiolitics estic aconseguint regular la son,porto variso dies dormint 7 hores,cosa impensable fa uns dies,quan el meu promitg era de 4 o 5 horetes diarias.

En fi anar fent.

dilluns, 14 d’abril de 2008

WEEKEND


Ja he superat un altre cap de setmana sense consumir,ja ha costat.

Van haber-hi estones el weekend que va costar molt,sobretot diumenge,la solucio?com sempre la platja.

No tinc internet i he estat bastant agobiat aqui tancat,pero si sortia corria el risc de caure i em vaig quedar aqui sol,millor.

Pero com la psicologa em va fer tirar totes les eines tampoc hauria pogut fer res.

Va us explicare un secret,dissabte vaig anar a comprar amoniac un altre cop pero el que venen a tot arreu es perfumat i no em val.Antigament a les farmacies en venien pero ara ja no.Un altre solucio era el bicarbonat pero es perd molt quan ho fas amb bicarbonat i millor no perque es tirar els centims.

Menys mal que no vaig tirar les culleretes com deia aquella dona,jo al principi nomes vaig pensar en les sopes i el cafe pero una amiga em va preguntar,i els iogurts?i es cert cada cop que he menjat un iogurt aquet cap de setmana m´enrecordava de la psicologa i de la meva amiga i se´m escapava el riure pensant com m´el estaria menjant sino tingues cullereta

diumenge, 13 d’abril de 2008

CAMBIS D´HUMOR

Tant be que estava l´altre dia i ara porto tot el cap de setmana emprenyat.Pero emprenyat amb no res,suposo que amb mi.

Jo que se pero amb noto que tinc molts cambis d´humor,tot em molesta aquets dies..en fi mentres no vingui la depre anirem tirant..

divendres, 11 d’abril de 2008

BE,MOLT BE

Tant avui com ahir,m´els he pres com a festa,ara marxare a veure a la banda aquella,habiam que diuen de dolent,perque mai diuen res de bo.

M´ha anat be aixo de fer festa i no he fet res especial,molt sofing i panxing grans esports.

Pero he estat molta estona amb mi mateix,ahir al mati vaig pasejar per la platja,gran vici,que cap psicologa em treura.

A la tarda psicologa,excursio a Barcelona i despres...aqui,be.

Ho normal fa un temps es que dos dies sense feina m´haurien fet deprimir,doncs no,ara no.Potser son els ansiolitics que han aconseguit aixo,no se.

Pero fins i tot estic content i nomes volia escriure per dir-ho.

Ah!!No he consumit eh?Pobre de mi,m´enganxa la psicologa i em penja dels dallonses...

Pd;fins i tot la musica que escolto aquets dies es mes alegre,potser influeix tambe,habiam el que em dura tot aixo

Pd

dijous, 10 d’abril de 2008

PSICOLOGA

Ja he anat a la Psicologa,tela,tela,tela...Ho bona que esta i la bronca que m´ha fotut.Merescuda si pero joder..

Despres m´ha començat a posar pautes a seguir,quin geni i que heavy la colega.

1er-arriba a casa i tirar a la basura amoniac i bicarbonat(necesaris per fer base)...fet

2º-Tirar totes les culleres de la casa,aixi no tindre opcions per cuinar la coca...no esta fet i no ho fare,com menjare les sopes?com em posare maionesa a les amanides?com remanare el sucre del cafe?

3er-anar cada dilluns alla a fet analitiques,tampoc ho fare,no tinc posibilitat de presentarme alla els dilluns,mirarem de fer analitiques el dia que tingui visita.

Pero es absurd,perque si consumeixo jo sere el primer que ho explicare,no anire en contra meu,pero diu que vol que el laboratori l´hi confirmi.

4art-començar a contemplar la posibilitat de tancarme a una comunitat terapeutica una llarga temporada per tallar el consum...va a ser que no,perdria el poc que em queda.

Diu que es un cas molt atipic el meu,que poca gent fuma base de coca,m´extranya,jo conec ejercits de gent que fuma base,el que a lo millor no van al metge a curarse..

Els altres segons ella esnifan i per anar de festa,clar,soprimint festes s´acaba el esnifar,tambe la prenen en companyia,doncs suprimint companyies poc adecuades..pero jo la fumo sol a casa,sense anar de festa,tema complicat per ella.

5e-Em parlat d´ingresos que tinc i com els tinc, a part del cash flow de l´empresa que mog,vol ingresos diaris d´aquet cash,amb justificants d´ingresos per demostrarli que no m´ho gasto...

Feia temps que una dona no em fotia tant les piles com ella avui,amb ho be que esta un separat sense que ningu t´imposi condicions per tirar endevant.

El tema del ingres a un centre tambe ve perque com la doctora trigara en veurem i diu que jo necesito asistencia ja!!

La veritat es que he sortit acollonit d´alla,parlant dels efectes que puc partir a la llarga si continuo aixi,tambe em parlat dels problemes economics que estic patint per culpa de tot aixo...tant acollonit que he anat de cap a l CAP a veure la meva doctora,que per variar avui no ha anat a treballar.

La de recepcio,desde que em va tramitar els papers per anar al CAS em tracte amb un cert despreci,ja s´ho fara pero ha estat molt desagradable amb mi perque em presentava alla sense cita previa,mai hi ha hagut cap problema..

Per fi he pogut veure a la doctora substituta,nomes entrar l´hi he dit que se´m habien acabat els ansiolitics i en necesitava si o si.

Cap problema la seva resposta,t´en recordes de mi?em diu..no...

Doncs jo et vaig atendre el dia que vas vindre aqui demanant que et derivesim a algun lloc per curarte..com estas?et veig millor,aquell dia estaves molt enfonsat...

Joder,quina memoria la tia.M´ha tractat molt be,amb molt de carinyo i cuidado,m´ha tranquilitzat dient que les recaigudes son part del proces mentres no em deixi anar..

M´ha fet dos receptes en comptes d´una perque no em tingui que veure tant sovint amb la gilipolles de l´entrada.

Rapid a la farmacia a comprar ansiolitics i aqui estem,escribint i amb ganes de plorar sense saber perque,suposo que per veurem aixi..en fi,no se que mes dir,haig de marxar a Barcelona a fer un parelll de recadets i tornare aqui a tancarme a casa.

Avui ja he ingresat tota la pasta que tenia al caixer per no fer el burro.Primer paperet per la psicologa.

AVUI PSICOLOGA

Em fa molt de pal escriure aquet post avui.Abans d´ahir vaig tindre un altre recaiguda i em fot molt,primer per la pasta,despres perque no estava ni deprimit,ni amb ansietat.estava totalment pla,no se avui anire a la psicologa i suposo que em fotara una patada a la boca com a minim,habiam si espavilo.
Estic be,per aixo,sense depre,fins i tot animat i tot,pero tambe estic emprenyat amb mi,perque veig que tot sembla que torni a fluir a prop meu i jo cagantla un altre cop.
Habiam si paro ja.

dimarts, 8 d’abril de 2008

DEUTES I ANSIETAT

Avui ha tornat l´ansietat a la feina pero clar pencant no puc fotrem res i aixo m´ha salvat,pero no acaba de marxar l´ansietat.

Tambe m´he alterat foten numeros del que em falta per posarme al dia del pis,em faltes 3510euros i fins final del mes que be no podre tindre aquesta cantitat.Ja veurem el que triga el proces i si arribo a temps.

Pensava que em faltava menys joder!!I tot aixo si em porto be,no em descantillo,si no surt cap imprevist,com avui que el microondes s´ha mort...paso,tirare de forn fins que tingui el pis al dia.

En fi estic creuadillo.

dilluns, 7 d’abril de 2008

DIUMENGE OK

Avui ha anat tot molt millor,he pasat el dia sense ansietat,que no es poc!!

A la tarda a l´hora que comença l´ansietat he marxat al futbol.

M´ha anat be,molt be.Tota la tarda-nit distret,a pesar del lamentable espectacle,pero be.Al sortir he quedat amb un amic,que tambe i habia anat i em marxat caminant d´alla fins a Sants Estacio..hi ha un tros pero xerrant en un plis ho em fet,com teniem temps fins a l´ultim tren..

Al arribar al poble em anat a pendre una copeta,em xerrat de lo joves que eram abans i com ens veiem ara,em arreglat el pais i el Barça i ara ja a casa dormir,sense ansietat,sense coca..ja em pasat el finde,i millor del que esperava tot i no fer res especial,nomes estan be,it´s ok.

diumenge, 6 d’abril de 2008

VAJA NIT

Vull escriure pero no em funciona internet,ho faig a un word i ja ho pasare.

Avui disabte nit no he sortit per no trobarme amb els meus amics i no tindre tenptacions.Pero aixo no ha estat solucio,hores i hores aqui casa donanli voltes a comprar o no comprar.

Estic pasant molta ansietat,pero estic resistint,moltes ganes d´anar a comprar i en un moment de claretat he portat tota la pasta que tenia aqui al caixer i fins dilluns no es pot treure.

Es curios abans amb l´ilusio de la Dolça m´era mes facil soportar l´ansietat,be em sembla que no en tenia.

Ara sense cap escusa per no pendren em costa mes.Em faria falta trobar una altre Dolça,com a minim perque m´acompanyi part del cami,pero pobre la que l´hi toqui..

En fi dema diumenge sortire a pasejar i a fer vida d´avi,e inclus a lo millor vaig al futbol i tot.Un colega m´ha deixat el seu carnet perque no hi va i potser hi vaig,aixi pasare hores.A mes di ell no ve millor,perque tambe l´hi fot,molt de tant en tant,i acabariam caient,encambi sol..

divendres, 4 d’abril de 2008

ANAR FENT

Fa dies que no escric.No he pogut,els primers dies de la setmana he estat fora per feina i al tornar no tinc linea telefonica,deutes,deutes i mes deutes,quin Stress!!
Em trobo molt millor,la veritat aquets dies pencant fora,m´han anat bastant be.No he tingut temps per deprimirme.
Suposo que la depressio que tenia,deuria ser per el consum fet la setmana pasada.Despres de consumir sempre et ve depressio,potser aquet cop mes gran que altres cops,per haber estat mes dies sense consumir.
Habiam si ara enganxo una altre ratxa bona,em fa molta falta per aclarir deutes.Situacio que es basic que es solucioni per tirar endevant,sino no se com acabare.
La veritat es que no se que explicar,al no estar deprimit no em surten les paraules,em costa mes explicar no res.
En fi,ho impòrtant es que estic millor i sense consumir,habiam si tinc una miqueta de sort i trobo algo que em fagi ilusionar i em dongui l´impuls que em falta.
Aaaaaaaaaaaah!!!la Dolça ahir em va enviar un sms,explicant res,mira s´agraeix el detall pero es tard ja.No vull calentarme mes el cap amb ella.