Aquet cap de setmana farà ja 3 mesos que no consumeixo.Increible oi?El primer sorprès soc jo.Quan vaig començar aquet diari el cert es que ni em passava per el cap això.
Estava a la fi de tot,pensava que ja s’acabava tot i que ja no tindria aquesta oportunitat..Nomes pretenia deixa testimoni d´un patiment.Al final esta sent el testimoni d´un final feliç a una historia dura,com a les pel·lícules.
Aquets 3 mesos he aconseguit moltisimes coses,coses que no creia que mai mes podria tornar a tindre.
Primera cosa que es la que mes ràpid he notat han estat els cèntims,vaig pagant la deute del pis mica en mica,devia mes mesos dels que jo creia,devia desde el juliol del any passat ,en 3 mesos he pagat he pagat ja 7 lloguers de deute i espero fer el tiron definitiu per tancar d una vegada aquet tema ja.
A mes m’estic donant alguns capricis que fia anys què volia
Per fi he pogut regular el meu son,de les 4 hores que dormia,inclús els dos primers mesos de deixar ho,ara ja dormo cada dia entre 7 i 8 hores com a norma,algun dia potser per alguna angoixa que no se quin es el seu origen ,en puc dormir 5 o 6 però vaig millor.
L’alimentació???buuuf a mi m agrada menjar i crec que l’angoixa se’m esta desviant cap aquí i estic agafant uns kilets(kilassos)de mes,els dies de festa faig els possibles per caminar i per exemple avui he caminat 8km,no es prou però be,aquet tema quan estigui l’altre solucionat ja l’arreglaré.
Treballo molt millor ultimament,sense ansietat per els objectius,sempre surten si treballes be,però abans els aconseguia sempre despres de passar un gran estrés.
Ara començo a sortir algunes nits,aprofitant l’estiu,sense patir temptacions,tranquil·lament em puc fotre unes birretes i no tindre necessitat d’altres histories,abans sortir era igual a acabar consumint.
Els amics,els he seleccionat molt,fins al punt que em queden dos per sortir però ens ho passem en gran quan sortim,sense mals rotllos.A part he fet amistats molt importants per mi,a traves del bloc i la xarxa.Gent que estan molt pendents de que tot em vagi be,que es preocupen,en especial una,ella ja ho sap i ha estat un dels pilars on agafar-me aquets 3 mesos i per anys que visqui mai l’hi podré agrair prou.
A part he recuperat l´ilussio per uns projectes i coses que mai hauria pensat que em poguessin tornar a passar.
Us prometo que us ho aniré explicant tot,la primera que despres d’anys faré vacances al hivern o a la tardo i aniré al altre costat del xarco,ara que hi va tothom i tot es tant barat,mai hauria pensat que ho pogués fer.
Els altres dos projectes no puc explicar ho encara,quan acabi aquells dos projectes vull mirar la manera d’ajudar als que estan enganxats on jo estava però encara no se ni com ni a on.
I dones...res de res..no es el moment suposo,no em puc distreure dels meus objectius,seria un gran que tindre el suport d´algu però també seria un risc si surtis malament i acabes patint.De totes formes quan aparegui no ho podré controlar i serà el que toqui però quan mes curat estigui molt millor.