diumenge, 30 de març de 2008

SENSE FORCES


Ja estic llevat,aqui devant la finestra i l´ordinador,prenen el cafe i escribint.Avui nomes he dormit 3hores,1 i 1/2 menys que cada dia,estic molt alterat i avui em sembla que no sera un bon dia un altre cop.
Ahir,necesitava aire i per variar vaig anar a caminar per la platja,alla mateix em vaig tornar a derrumbar..vaig seure a la sorra durant hores i pensant perque sempre torno als mateixos pensaments per moltes Dolces que existeixin?perque no puc oblidar el meu pasat?
Al tornar a casa encara em vaig fer el valent i vaig mirar fotos..va ser una animalda,feia temps que no em sentia tant malament,al final plorant,vaig agafar el cotxe i vaig anar al punt i vaig consumir mitg gram,30 euros de merda,al acabar pensava que aniria a buscar mes pero no tenia humor ni per aixo..tenia aqui molts centims,meus i de l´empresa per el viatge i podia haber fet un forat important pero no ho vaig fer.
No em trobo be,fa una horeta que estic despert i ja estic com ahir,plorant i plorant,estic molt deprimit,hauria d´agafar la baixa,no estic be,pero com ho fagi perdo el pis segur,la meva nomina no se si parla de 600 i pico euros,i si de baixa a sobre et desconten..no se mai l´he agafat.El meu sou es a base d´incentius.
No se si donarme per vençut ja i perdeu tot d´una vegada...no em queden forces ja,s´estan acabant,si despres de 5 anys soc al mateix punt de partida es que no hi ha remei.despres escriure..

14 comentaris:

roger ha dit...

Benvolgut amic,
Jo el que si vull dir-te és que som molts que t'estimem, si, t'estimem a TU, El Peperines, perquè som essers humans, encara que la societat ens ho vol fer oblidar, som essers humans, i la nostra empenta és que la vida ens deixi ajudar-te a TU, i a qui calgui.
És ben curiós com les noves tecnologies ens permeten noves formes d'acostament a persones amb les quals, temps enrere, potser ni ens hauríem conegut. Però ara ESTEM AQUÍ AMB TU, per fer-te costat en allò que ens necessitis, perquè sapigues que tens amics, perquè sapigues que hi ha persones que creuen que hi ha sortida.
Jo no se que és això de les drogues, però al llarg de la meva vida he patit d'ansietat, i he viscut crisis d'ansietat gravíssimes, on creia que em tornaria boig, i que mai més tornaria a ser el que jo era abans.
No és cert. Amb molt de treball, medicació, ioga i sobretot caminant , caminant sempre, caminant emocionalment, duc una vida molt normal, i bastant correcte.
I tu, encara que potser ara no t'ho creguis, pots fer el mateix, i sortir endavant. SEGUR QUE SI.
Ara bé, el que si cal és potser més ajuda mèdica, això és imprescindible, i també et puc afegir una dada que potser et pot servir de vàlvula d'escapament, és el telèfon de l'esperança, que té el número 93.414.48.48, i que si en vols saber més pots trobar a la següent pàgina: http://www.xarxabcn.net/telefonoesperanza/
ÀNIMS COMPANY, T'ESTIMEM!

mangas ha dit...

Venga Peperines,un abrazo,
no estas en el punto de partida,quieres dejar las drogas,y creo que antes no querias,y ahora estás escribiendo este blog,y antes no lo escribias.

Ana ha dit...

Va maco que ho estàs fent molt bé de veritat. Cada vegada que consumeixes una mica passes de voler-ne més, això ja és alguna cosa positiva no? I això de la depre, s'alleuja bastant amb medicació no? Potser t'aniria bé :)
Fes el cor fort, que vas molt bé, bon viatge un altre cop!

Sense fer soroll ha dit...

El que diu en Roger és el millor que podrien dir-te, agafat a les paraules, tio ho has fet de p.mare, és dur estar sol i sentir-se estimat per la droga i ningú més, però veus que n'hi ha que ens importes, ets valent, per tirar endavant hem de caure i plorar i plorar i tornar a caure, però demà, o passat demà seràs més fort...

skorbuto ha dit...

Primer de tot no estàs al mateix punt, mai no hi sóm al mateix punt. Si no estoguessis lluitant avui series al carrer, sense feina, sense res.

Has perdut molt, sí, però el fet que en siguis conscient vol dir que pots recuperar-te.

Un pís és una cosa, si et deixes arrosegar no aixecaràs cap. En comptes d'anar per mig gram fes el que has de fer, coi.

El passat el portem a sobre, sempre, tots. Però sols podem fer una cosa amb ell aprendre.

A la teva ex no li pots demanar de tornar, però si li pots demanr perdò, no pas per ella, per tu, dir-li que ara sio que ho sents, que saps que la vas cagar, i que malgrat no el pots corregir et penedeixes.

Sembla que t'estigui dictant, ho sé, però és el que estic llegint en el que escrius dia a dia.

I tu saps que és això. a qué esperes? No pots anar a dir-li? escriu-li, una carta, tan llarga o curta com vulguis, escriu-la, la ensobres i li envies, ja, no esperis perquè el teu cor el que vol és posar-se en pau amb ella i amb tu.

peperines ha dit...

Tens rao Roger aixo dels metges esta anant molt molt lent,moltes gracies per les teves paraules.
Quizas si Mangas.
Si ana pero si no veig cap metge no em donen medicacio,l´infermera no pot donarme res sense el vist i plau del metge.
Esperem que sigui aixi dema sense fer soroll.
Skorbuto,t´aseguro que l´he enviat cartes humilianme al maxim varios cops,pero si algu h de demanar perdo es ella,els dos estavem ficats en el mateix tema i no soc jo qui va fer el que no debia,mai l´hi vaig faltar,mai,sempre vaig ser fidel,ni per drogues,en cambi ella no.Potser el que mes em deprimeix no es no tindrela a ella sino haber perdut tot el que tenia,no se es molt complicat tot

roger ha dit...

Ara per ara no et preocupis d'ella, sinó que t'has de centrar en TU. En que TU FACIS LES COSES BEN FETES, A LA FEINA, A SOLVENTAR EL PIS SI ES POT, etc.
I la resta amb el temps ja vindrà . . .

Rafa ha dit...

És la depressió, Peperines.
Passarà, segur que passarà. I cada cop que torni vindrà amb menys forces. Ahir vas tornar a relliscar. Merda! Però ja està. Donant-te cops de cap a la paret no ho arreglaràs. Dret i endavant, com fins ara.
I només podràs enfrontar-te al teu passat quan tinguis un present on agafar-te, i això està a tocar.
Ànims, ànims i força. Encara te'n queda molta de força, encara que no t'ho sembli. Sempre ens queden forces.
Confiem en tu, Peperines.
Bon viatge.

skorbuto ha dit...

Et prego em disculpis, sempre m'ha donat la impressió, des del que escrivies que era teva la responsabilitat, de totes maneres et desitjo que et recuperis, tens molt guanyat, no el llencis ara.

Finestreta ha dit...

Arribo tard, perdó...! Espero que aquests dies a terres una mica més fredes et fagin bé, canviar d'aires sempre va bé, encara que sigui per feina...

I pensa... Que després d'un baix ve un alt!!! :)

Nits ha dit...

Ai Peper, espero que estiguis bé. ui m'ha entristit molt aquest post. Aquesta sensació de carrer sense sortida que sembla que tens no és certa! està al teu cap. El teu enemic està dins teu. Recorda els dies que anaves amunt poden tornar i han de tornar.
Em sembla preciós el què t'ha dit en Roger, ell també sembla haver estat en aquell maleït final del camí mental, i molts altres hi hem estat, potser per altres motius. Hi ha sortida!!! De vegades quan un sol es rendeix i no pot més cal demanar ajuda.

peper no et rendeixis!!!! T'enviem força!!!!

somiador ha dit...

crec que no et convé agafar la baixa. Anant a la feina et seguiras distraient i seguint endavant. I res de desmoralitzar-te perquè hagis tingut una petita recaiguda peperineS!

Dan ha dit...

Noi. Per fumut que estiguis, ni de conya estàs al mateix punt de partida. Encara que el camí sigui molt llarg i sembli que mai s'acaba, estàs de camí. I tots els camins tenen parts que fan molta pujada.

AINA ha dit...

fa dies que estic seguint el teu diari.. però no m´atrevia a dir res... es una situació molt complexa la teva, i aquesta es la realitat.
Suposo que has fet ja el llarg cami de metges, CASD, treballadors socials, psicòlegs etc etc. Segur que n´estaràs fart i cansat i agobiat, però confia en tu mateix i en els professionals que poden prestar-te tot l´ajut que necesites en aquest moment. en algun cop he tingut problemes a nivell d´ansietat tb. i evidentment t´hi has d´ajudar molt tu, però no prescindeixis de la medicació si la necesites. Les coses millor a poc a poc que ràpid.

una abraçada i salutacions cordials

aina