divendres, 30 de maig de 2008

PSICOLOGA

Avui tocava psicòloga,tot perfecte.No se que explicar,em veu molt millor..no se.Avui però em xerrat molt.Diu que aguanto mes la mirada,que no tinc tanta timidesa,que la meva expressió es molt millor…Tothom em veu millor,molt millor.Jo no m´ho veig,be si,però no ho aprecio tant com els demes.Jo nomes m ho reconec a la compte del banc.

Diguem materialista si vols,pero es cert.Jo em veig igual de guapo que abans jaja aix ja començo a estar massa animat,paro paro.

Però es cert,son canvis externs.d aspecte,de forma d’expressar-te,de comportament que son molt difícils de veure desde dins.

L´hi he dit que ara que estic be que em doni l’alta i a rigut jaja no te queda naa niño.

L’alta ni en broma,això durarà mesos,s’ha de consolidar be tot.A mes ja dimarts tinc visita amb el psiquiatre,desprès de 6 mesos,me l´han donat!!!Ara que ja no consumeixo!!Menys mal que no era tema de vida o mort.

Els ànims segueixen be.Ho del altre dia diu la psicòloga que es lògic,que s’estan movent moltes coses dins i el cos s’ha d’adaptar a tot.O sigui que endavant,havíem que diu el senyor psiquiatra.Estic content,però ja dic que mes per el que noto al meu voltant que per el jo poguí sentir.

dimecres, 28 de maig de 2008

qui soc 1er post de blocat


Hola



Soc en josep,en Pep,tothom em coneix per en Pepeperines.



Abans de res dir que aquet bloc el faig per mi nomes,com a terapia.No pretenc res amb ell,nomes aixo que em serveixi de terapia.



La veritat si ho faig es perque estic molt desesperat,ha arribat un punt on ja no hi ha tornada,tot s´em esta acabant i estic arribant al final.I abans de posar fi a tot vull explicar el perque d tot i com.



Jo soc drogadicte desde fa 13 anys,tinc 42 i fins fa 13 anys mai habia probat les drogues,l´unica que habia probat era el haxis i no m´agradava i la resta,tot i que tothom s´en fotia,a mi em feien molta por.



Els primers anys del meu matrimoni van ser una pasada,vaig ser molt feliç; i puc dir que vaig fer molt feliç als que em rodejaven.



Al 95 vaig coneixer una persona,ens vam fer amics i al temps vaig saber que era camell(es mort ara).Quan em vaig enterar,em va combidar un dia,i amb molta por,vaig probar la coca per primer cop.



Em va fer gracia,mai ho habia probat i pensava com es pot enganxar la gent a aixo?



L hi vaig explicar a la meva ex dona,i em va dir;doncs el proxim cop que t´en dongui per mi tambe i ho prenem junts..I aixi va ser,el seguent cop em va convidar i em va donar una miqueta per portar ho a casa.



Recordo que ens va durar dies allo,ho guardavem a un calaix i despres de dinar ens fotiem una ratlleta,era algo nou,estava be.



Amb els dies les ganes de veure el colega es van anar aumentant,esperava que em truques i poguer pendre una ratlleta,per el meu cap ni pasava l´idea de comprar res,em doldria molt gastarme els centims en aixo.



Avui en dia,once anys despres puc dir que a part de haber ho perdut tot,he gastat mes de 60 millions de les antigues pesetes en aixo,poder mes,pero no vull fer numeros exactes perque em desesperaria mes.



No he robat mai per aixo,gracies a deu em guanyo molt be la vida i m´ho puc mantindre jo,a costa de deixar de pagar altres coses pero m´ho pago jo.



Puc ser cualsevol dels que us rodeja,no tinc cap mala pinta i em mog entre la gent mes normal que corre dins el nostre pais.



Com a primer post em sembla que ja he dit moltes coses,mica en mica anire explicant com es pot destruir una vida mica en mica amb aixo.



Vull fer aquet bloc perque jo no era aixi,i que quedi per sempre com he arribat a destruirme i a perdeu tot



dimarts, 27 de maig de 2008

NIT DE BAIXON

Son casi les 5 de la matinada i tinc ganes d’escriure.Avui estic trist tota la nit i no se ben be perquè.

No em sento pas be i es el primer cop que em passa desde que no consumeixo,no ho entenc pas.

Portava molts dies be,mes que be.No ho entenc,potser es la pluja,potser la soledat,potser es part del procés,no ho se pas.L’únic que si se,es que NO tinc ganes de consumir tot i estar trist,de fet no hi he pensat pas en cap moment fins ara que ho he escrit. .

Fins ara en aquets casi dos mesos havia tingut petits baixons de unes horetes però el de avui dura molt i no se com aturar-lo.

Aquets baixons sense motiu,em desquicien.Abans quan em deprimia sabia el perquè estava deprimit,ara no ho se i no ho entenc,tinc ganes de plorar sobre un paper i no se el perquè.

Fa ja molts dies,que no prenc la medicació i no pot ser d’axó o ja hauria aparegut abans quan absurd es tot avui.

M’estic traient de sobre el problema mes gran de la meva vida,guanyo pasta,estic pagant deutes,tinc projectes que van vent en popa,tinc somnis pròxims de fer-se realitat,he canviat amistats,he conegut gent increïble a traves del bloc o la xarxa,no m´enrecordo pas de la meva ex,a la feina foto el que vull,ni mes ni menys,però nois,estic molt trist.

Ostres,comencen a caure les primeres llàgrimes mentres plou sobre el mar,no potser,no vull fer cap passa enrere,em mereixo esta be ja d´una punyetera vegada.

Fa dies que dono voltes a coses molt rares,res a veure amb drogues,nomes projectes,nomes il·lusions,potser es queden en això,en nomes projectes i nomes il·lusions.

No ho entenc tant be que estava. Em torna al cap la lletra maleïda “a veces llega un momento.en que te haces viejo de repente,sin rrugas en la frente pero con ganas de morirte”,la lletra que m´ha torturat durant anys.

Pot ser ha estat per un mal rotllo que he tingut a la feina i m´esta afectant mes del compte.

Espero esta be dema,no em puc permetre baixons

dilluns, 26 de maig de 2008

Projectes,il·lusions and wishes això es el que omple el meu cap ultimament.

Aquet estat d’ànim fa anar a un volant un pam per obre el nivell del terra.

A mes anant així tot surt rodo,rodo...dies dolents es converteixen en grans dies,els projectes comencen a prendre cos,forma i volum and my wishes sure that becomes true,couse wish is just a dream and dream becomes true.

Primer somni que veig que s´apropa,si els pagos segueixen al ritme que van aviat sera realitat


dissabte, 24 de maig de 2008

TOT OK,A PESAR DEL FUM

Tinc molta feina aquí casa amb els canvis que estic fent,a mes volia fer una de les caminades de les meves per el costat del mar.Però primer volia treure algo de temps per escriure al bloc.

I explicar que tot em va de conya,increïblement però es cert.El meu estat d’ànim es molt bo.Millor del que jo esperava desprès de deixar el vici.

Com tothom em deia,al deixar-ho començarà a vindre tot ho bo.Jo m´els mirava i em deia a mi que coi ha de vindre bo,a mi nomes vindran acreedors.

Però que va,cada minut que vius es una experiència,el desfrutes al màxim fins que entre el següent minut,la pena que de tant bon rotllo els dies passant volant.Ara necessitaria que em concedissin dies de 36 hores per poder disfrutar tot el que m’he perdut,que burro he estat aquets 13 anys.

I al final ha estat mes fàcil del que jo em creia.Les dos primeres setmanes van ser durilles però desprès l’hi agafes el gustillo a no consumir,inclús s’han fotut clenxes a prop meu i no he patit gens,inclús he sentit pena per ells,es increïble.

Fa 7 o 8 anys,un amic de festes,un altre que també estava enganxat a lo bestia a la base.Ho va deixar de cop,va trobar una noia que l’estimava i va ser l´escusa per deixar ho.Un dia parlant amb mi em deia,si ho deixes nomes patiràs 15 dies,desprès veuràs que ni hi penses.Et serà molt mes fàcil del que et penses,ja m ho diràs.

Jo dins meu pensava que mai l´hi podria dir,perquè no sabia ni com comença a deixar-ho,i els cops que estava dos o tres dies sense consumir ho passava fatal.

Doncs avui en dia,si no hagués perdut el contacte amb ell,l hi podria dir que tenia tota la raó del mon.

Desprès de aquets 15 dies nomes vaig partir una nit,i no va ser per ganes de consumir.

Ara a les nits escric molt.Em va be per desfogar-me,per buidar el pap.Sempre ho faig amb múcica de fons i la tele posada sense veu.

Una nit a la tele feien una pel·lícula,anava veient escenes mentres escoltava musica i de repent un dels protagonistes treu una pipa per fumar base i comença a fumar coca,vaig tindre que apartar la vista de la tele.

Vaig estar rato mirant el mar,la lluna i les estrelles,disfrutant de la nit per calmar-me.Al poc segueixo escrivint i torno a mirar la tv amb por,patint havíem que veuria.

Sortien dos dones,sentades a un sofà,estaven xerrant.De repent treuen la pipa,i la carrega per fumar.

Vaig voler aguantar la mirada,tenia que ser capaç de veure aquella escena.la carregant,encenen l’encenedor,l’apropen a la pipa,cremen...i quan es va veure el fum blanc removent-se per dins l pipa..no vaig poder mes,em va fer mal per dins,quelcom estrany sentia,no vaig poder aguantar mes la mirada cap a la tv i vaig canviar de canal.

El veure aquell fum va ser bastant dur per mi.En cap moment vaig tindra ganes de consumir,però va ser dur,em va fer mal pensar en aquell fum,que s´habia emportat la meva vida...va estar el moment mes dur d’aquet procés desde que no consumeixo.

Vaig estar hores recordant aquell fum reemovent-se per dins la pipa i sentia molt de mal cap aquell fum,odi,fàstic van ser molt sentiments,suposo que em tocava pasar ho.

Recordar com passava de tot per aquell fum,com vaig perdre la meva vida,la meva família,els meus amics,el meu patrimoni per aquell fum,no se va ser la pitjor nit.

Però ara tot es perfecte,tinc moltes ganes de fer mil coses i estic fent algunes,però faré mes quan m’hagi tret la llosa de les deutes,em començo a plantejar coses que fins fa poc eren inviables i nomes somnis.

De veritat que ho recomano a qualsevol que estigui enganxat,jo mai m hauria imaginat que tot pogués canviar d´aquesta manera.

Tot i no deixar d´estar alerta perque una pasa enrera seria fatal.Pero esta sent un agran experiencia tot.


dimecres, 21 de maig de 2008

HE PERDUT UN GRAN AMIC

Avui he perdut un gran amic,i la veritat es que m’ha deixat un gran buit al meu cor.

Ell fa 5 anys em va aguantar en els moments mes difícils de la meva vida.Jo vaig ser hi quan ell i la seva dona tenien problemes,parlant amb un parlant amb l´altre.Jo vaig plorar mil vegades al seu ombro.A les dos operacions que l’hi van fer al cap per instal·lar-li unes vàlvules jo hi estava amb ell.Ens ho em explicat tot i els dos sabem dels dos tot.

Ell consumeix coca també,a part d’altres coses.Molts cops em trucava i jo anava a comprar per ell i per mi,a canvi em sortia a mi gratis.Altres cops l’acompanyava jo a comprar quan ell no tenia on anar.Molts cops vam fumar junts.Érem “animes bessones”que deia ell.

Fa un temps jo vaig decidir començar a sortir-me’n d’això,ell no.De tant en tant em trucava i jo patia recaigudes al ajuntar-me amb ell,era molt dèbil jo i no sabia dir no.Inclus m’alegrava que em truques quan duia dies jo sense consumir

Fa dies jo l´hi vaig explicar que no m’interessava veure’l una temporada fins que estigues be del tot.Va retirar la convidada a paella i ho va entendre.

Avui m´ha trucat que venia al meu poble,havíem si el podia recollir.Suposant que tot havia quedat clar,he anat a recollir-lo,pensant en una nit amb bona companyia d’un gran amic.

Nomes arribar,em pregunta si ho he portat,el que?la coca,no em diguis que no has anat?

Estava col·locat i donava per entès que tot seguia com abans,que jo la comprava i ens la fotíem.

M’he emprenyat molt i l’he tornat a l´estacio.Ell no entenia res,potser per el pilotaço que duia d’alcohol i coca.

Al arribar a l’estació encaixada de mans..Has estat un dels millors amics que he tingut aquet mon,però no ens podrem tornar a veure,ho sento molt.

Encara s’ha ofès i per mi que no entendrà res fins dema.Però a mi m´hi va la vida.

Desprès he plorat,mai havia plorat per un amic,si per moltes dones.No em fa vergonya reconeixeu.

Érem animes bessones,inclús ens vam casar la mateixa setmana,diferents dies per poder ser-hi .Trobaré a faltar la seva complicitat,els seus consells,les seves ajudes,la seva ma estesa i el ajudar-lo en els seus lapsus.Però jo ja no puc seguir al seu costat,al menys de moment.Molts mes de 10 anys d´amistat s´han perdut per culpa la merda la coca.

diumenge, 18 de maig de 2008

CHANGES

Els cambis s´han de visuaitzar perque s´et fagin mes evidents i buscarne mes. Doncs em sembla que m´estic pasant amb els cambis.
Clar,ara al no fumar coca tinc masa temps lliure,en principi.
Els cambis van començar amb un cambi d´habits,d´actituts,de visio de tot en general,començar a disfrutar de petites coses,petites amistats,grans amistats,amistats oblidades...

Despres em vaig dir anem a cambiar la planta de baix del pis.Mala idea la meva,o potser bona,perque em te molt ocupat aixo.
Pero vic en un piskaos.I dema venen a instalarme la linea de telefon un altre cop i no se com ho fara aquell home.
Us explico quan em van llogar el pis em van deixar una habitacio okupada!!Okupada per
tot el que hi habia al pis en aquell moment,propietat d´una iaia dels duenyos.No et preocupis que ja ho vindrem a buscar ok!!
Fa mes de dos anys d´aixo ja.Tampoc son molt fluides les relacions amb els duenyos del pis per lo que arroseguem..,i he decidit que tot allo va fora,i jo cambio d´habitacio.
Aixi es com estava la planta baixa.


Aleshores en aquestes estones que em costa inclus ocupar el temps,vaig decidir aixo.

En mal dia ho vaig decidir.Despres d´una setmana de treballs forçosos,de fer molts viatges al container,i sobretot fer molt de braços,el resultat ha estat aquet.
Un desastre dels grans,he convertit el meu menjador en una nau de cualsevol empresa logistica,per aqui pasa tot el material,abans de ser distribuit.
El tema es que s´ha quedat tot aturat aqui al menjador,the logistic center esta a tope,i l´unic treballador petat,petat.
Pero ara he trobat el sofa,m´he estirat i em deia a mi mateix,que guapo aquet Kaos!!
Estic orgullos d´haber trobat solucions al meu temps lliure.
Era potser el que mes por em feia de deixar la coca,que fotaria en hores lliures i em falta temps i tot ara.
Avui era un dia complicat per mi i l´estic tirant endevant força be,sense deprimirme i el
mes important ni pensant en coca ja fa...no se ni els dies que fa que no en prenc,ens debem aproprar perillosament als 2 messos.
Quin record!!Casi 2 messos i sense recaigudes!!I
Despres,quan d´aqui un dies hagi tornat el kaos a convertirse en orde, pintare,ho deixare ben xulo.
De moment,les meves ocupacions han de ser barates,no em puc posar a fer coses que valguin molta pasta,fins que no estigui al dia del pis.
Quan hagi acabat amb la deuta,cambiare alguns mobles,a mes tinc al cap un gran viatge a mitja plaç.
Ahhh i tinc un gran projecte del que no puc explicar res de moment pero tot se sabra.Si surtis be...

Dones???Ninguna m´estima a mi,nomes van per el meu cos i no em deixo...A part no puc gastar centims,millor esprar un mes i mitg...
eiiii que no parlo de putes,pero ara fer sopars,sortides...seria complicat per la meva economia,si aperegues algu especial potser hauria de resoldre el dilema,pero ja dic,nomes me volen per el meu cos.
Tambe he mirat per internet un gimnas aprop,ja es un pas,aixo no vol dir que m´apunti ni que hi vagi si m´apunto pero ho he mirat,ho prometo.
I ara el cambi que mes us afecte a vosaltres.He cambiat la foto del meu perfil,ja no us sortira la desagradable imatge aquella quan us deixi un coment,sento molt si algu es va sentir violentat amb aquella imatge pero era la que tocava.
Ara es aquesta.

Es nota que he apres a penjar fotos al bloc eh?jaja Apa fins aviat.

dijous, 15 de maig de 2008

VISITA AMB L´INFERMERA

Avui tocava infermera,alegria de que no hagi consumit.Sembla que se´n alegrin mes elles que jo.
Nomes el fet de tindre que anar a alla,encara que sigui per no res ja forma part de la terapia crec,es crear unes rutines,unes obligacions...
Avui per exemple estava millor al terrat prenent el sol que tenir que anar alla.
He vist la psicologa pasar per alla tambe,mentres esperava,ha tingut el detall de preguntarme cosetes de com va,recordava be el que vam xerrar a l´ultima visita,fet que m´ha agradat.Al menys no soc nomes un expedient alla.
L´infermera contenta de que no consumeixi.Que molt be,que ho van comentar ella i la psicologa i estaven alucinades.
Que el meu aspecte ha millorat molt,que estic molt guapo diu,jajaja,pobre!!
Que si,que vaig arrivar alla amb faccions de la cara molt demacrades segons ells,que se´m veia la guerra que duia dins.Que ara no,que estic molt millorat,no se,jo no m´ho se veure,em veig cada dia i clar.Que el morenu em senta be,molt be.Semblava la meva iaia!!
Be,tot ha fet que surtis mes content d´alla encara.
L´unic que no aconsegueixo regular la son,habiam si arriva ja la visita amb el psiquiatra i em donen ketamina per adormir caballs o algo similar i aconsegueixo dormir 7 o 8 hores seguides.
Habiam,ara la propera visita d´aqui a 15 dies amb la psicologa.15 dies em fan vertig,son molts dies entremitg pero be,si ja vaig pasar a barrera psicologica del primer mes,espero no tindre problemes per seguir.
De fet ganes no en tinc gens,ni ansietat per la coca i es molt crec jo.

dimarts, 13 de maig de 2008

PER TU MARTA

Aquet post es per tu Marta.
Avui porto el dia trencat,pensant en tu.El teu coment m´ha impactat molt i espero que sigui cert el que dius i no consumeixis en molt molt molt de temps.

Tots dos sabem que sera dificil i costara.
Cada cop que ho tinguis a ma pensa en mi,mes que en mi en el que he pasat.Tu estas al principi nomes.Quan jo vaig començar a consumir tu tenies 2 o 3 anyets nomes,imaginat.

Tot el dia porto pensant que dirte perque no ho fagis mes.Perque a mi em van dir mil vegades un munt de coses i deia si si,aneu dient pero jo controlo i se el que faig.
Es molt complicat veure la part dolenta d´aixo quan un estar a dins,tots pensem no n´hi ha per tant,i si en n´hi ha per tant i per mes.

Els efectes son brutals i mes en un cos tant jove.Pensa que tot ho be que estas quan en prens, en poc temps no sera aixi,quan en prenguis estaras pensant en anar a buscar mes,en comptes de disfrutar.
Al endema en comptes de recordar festes,estaras amb estats depresius molt besties,amb tirons al cos,de tanta tensio mentres consumies,estaras mirant la cartera habiam si t´ha quedat algo per avui.
T´aseguro que es molt trist esta deprimit,es viure en una foscor constant i no crec que una persona jove es mereixi aixo,segur que et mereixes tots els colors del mon.
Començaras a patir ansietats,mal humor,fustracions,veuras com els teus amics van a sopar i tu no podras perque la nit anterior et vas gastar tots els centims en coca..son mil coses que sonen a rotllo moral,a mi m´ho deien tot aixo i m´hi pixava i despres una per una van anar sent certes,pero al principi no les veus,jo no les veia,pero t´aseguro que hi son.

Tambe patiras deteriorament fisic,tota l´energia que gastes al consumirla,es treu del teu cos i aquet despres pateix cansaments inexplicables.
La dentadura oblidenten de conservarla com ara,començaras amb mal de queixals,s´et veuran malament sempre les dents,tindras molts problemes bucals,no em preguntis perque pero no conec a cap que no l´hi hagi pasat.
El gran apetit sexual que et dona aixo ara deixara de ser aixi,estaras pensant en coca.

Despres economicament es un destroso dels grosos,jo no ser del centims que disposes a la teva edad,suposo que pocs i 30 euros poden salvarte mes d´un cap de setmana,al no gastarlos en aixo.
Jo al principi em gastava 30 euros i ens ho fotiem la meva dona i jo,i ens durava dies.Ho guardavem i ens ho fotiem despres de dinar,com una gran cosa.Al final del meu matrimoni estabem per sobre de les 300.000pts tots els mesos en aixo,i vam començar amb 5000pts nomes a la setmana.
Sort n´he tingut de la feina que tinc i ho vaig poguer mantenir pero enetenc que no tothom s´ho pot permetre i aleshores que?quan t´entri un atac d´ansietat i tu sense centims per calmarlo?
A part d´aquet dineral,de tant en tant tenia entrades extras per histories de la feina i tambe anaven a parar al mateix llocs,nits de 800 euros n´he tingut moltes i alguna de molt mes.
Gracies a aixo.ho he perdut tot,absolutament tot,desde un duplex impresionant a primera linea de mar, a cotxes,tot...i sort que he matingut la feina,que altres per les ansietats no han pogut mantindre la feina.

I despres les relacions humanes,totes trencades.La relacio amb la parella,tot i haber estat l´historia d´amor mes gran mai explicada,destrosada,les relacions amb els amics perdudes perque ja no et ve de gust sortir si no podras consumir,perfereixes quedarte a casa a consumir tu.Les relacions amb pares trencades del tot,perque ells no entenen que t´esta pasant i no entenen les teves reaccions,fins que se´n farten i pasan de tu,per no tindre ells problemes...
No se que mes dirte,la resta esta al bloc.Tot depend de tu.Es dificil dir que no quan ho has probat,jo he tardat 13 anys a dir que no.I el primer cop dius que no,ho dius sense estar convençut i estas tot el rato amb dubtes,va una ratlleta mes no pasara res i es una lluita molt dura,cruel i desigual.Pero poc a poc vas dient que no i et vas sentint be.Et comences a sentir orgullos de haber dit no,de no haber anat a comprar.Aquet sentirte be,et fa agafar mes ganes de que arrivi el dia seguent i tornar a no caura i et fa pujar l´autoestima(un altre dels aspectes que perds per aquet cami).
No se,per molt que et digui,se que si el teu cap no vol fer cas,sera inutil.Pero si com dius estas consumint nomes els caps de setmana estas a temps de dir no,et sera mes facil i si jo despres de 13 anys he pogut,que no podras tu.
Desitjo de tot cor que siguis capaç de dir que no i se que seras capaç.Tens a favor que has estat capaç de reconeixer el problema que tens,que ja es un pas,dels mes importants.
Jo tinc fills amb aquesta edat i pateixo molt i em fa molt de mal quan veig una jove amb aquet problema,em fa pensar masa i per aixo voldria que t´en sortisis,se que els joves teniu molta força per aconseguir aixo i espero que algun dia aixo nomes sigui el record de una mala epoca de la teva vida.
Sobretot,si veus que tu sola no ets capaç de sortirten demana ajuda medica,no fagis com jo que vaig trigar 13 anys en demanarla.El metge de capsalera t´adresara al lloc adecuat amb la maxima discrecio i t´ajudaran,segur,jo no hi creia pas i parat estic dels resultats que m´ha donat.
Noia,un peto ben gran i força,segur que podras dir que no.Espero que m´ho expliqus algun dia,vaig dir que NO.Molta sort.

dissabte, 10 de maig de 2008

ESTIC BE

Hola a tots!!!
I moltisimes garcies a tots per els vostres coments aquets dies.Us extranyara veurem aqui un altre cop.Pero crec que us ho debia.
Aquets dies sense escriure he patit molts monos,moltisims pero cap per la coca.Els monos que estic patint son per escriure,voldria escriure,voldria expresar moltes coses que sento,pero ja us vaig explicar que no puc fer-ho.
Pero el que si em veig amb l´obligacio,es d´explicar com em sento medicament.Ja que tots vosaltres heu estat aqui en els moments mes durs del proces i ara que tot es joia,crec que teniu dret a saber-ho.
He decidit que cada cop que vegi la Psicologa(o abans s em rota) us anire explicant.
Despres de l´ultima visita que volia que tires tots els estris per consumir..vaig fer cas a mitges,vaig tirar alguns estris i altres com les culleretes no em va donar la gana.
Vaig comprar un altre cop ansiolitics i pit i collons.
Doncs per sort meva,ja fa mes d´un mes que no consumeixo,vaig patir ansietats els primers dies que es tapaven desviantles cap el menjar.Em fotia uns atracons de cuidado per culpa de l´ansietat.
Depresions no n´he patit,extrany no?Algun petit baixon,pero res greu.Tambe te molt a veure en aixo una amiga que suporta tots els meus estats d´anim per mail.
Tot esta anant de conya.Aquesta setmana vaig veure la psicologa i alucinava amb mi.No s´ho creuen perque vaig arrivar alla molt malament.Les visites amb ella eran cada mes perque no creia pas que millores tant rapid.Ara ens veurem cada 15 dies i entre mitg l´infermera.Ara que estic en el bon cami no volen que em desvii el mes minim.
Estic molt animat,be tampoc soc una festa cada dia pero crec qe me´n sortire,segur.Alguns cops que em venien ganes,al principi d´aquesta ratxa,el meu cervell no se com habia creat els seus propis mecanismes per rebutjar l´idea de consumir,enseguida en venien al cap les paranoies i em treia l´idea del cap.
Ara a mes vull NO consumir,m´ho començo a notar a la butxaca,a la salut pootser encara no,segons la psicologa si,el meu aspecte a millorat moltisim,jo no m´ho veig aixo encara.
No he tornat a veure a la Dolça,be un dia si per el carrer pero cap pensament mes cap a ella i a cambi he guanyat amigues increibles i mes simaptiques i sexys que la Dolça.Ha estat molt gran tindre amics(amigues)en aquets moments i l´absolut suport de la meva germana.
En fi aviat podre dir que ja no soc un Ionky.
L´unic problema que tinc greu,a part del economic(que si tot segueix aixis´arreglara)son els monos inmensos que tinc d´escriure.
En fi,fins la proxima,nomes creia que us mereixeu saber que estic be,despres d´haber aguantat tantes males estones.