Ahir va ser bastant dur tambe,vaig tornar a tindre ganes i moltes i un cop mes vaig resisitir,no se fins a on aguantare..
El que em te mes sorpres es que la depressio no apereix per en lloc,jo pensava que seria molt mes fotuda quan ho deixes pero no,tinc mals moments pero no es pot dir depressio.
Potser estar treballant per dins la depressio i el dia menys pensat surt a o bestia i m´ho fot tot en l´aire...de moment nomes tinc l´ansietat que no es poc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
.jpg)
4 comentaris:
Suposo que si un mateix no vol estar deprimit, no hi ha depressió, no? Endavant i "al toro" maco!!!
La depressió no deu sortir perquè li deus fer por!!! perquè no hi ha qui et pari!!! QUants dies portes ja?!
Si t'ho estàs demostrant que pots... fes que em senti més orgullós de tu nano!
La depre ni hi pensis que ja tens prous problemes:P Tu a seguir lluitant que resistir el "cant de sirenes" de la droga no ha de ser fàcil. Molta força!!!!
Publica un comentari a l'entrada