divendres, 7 de març del 2008

DIVENDRES

Porto dos dies tancat a casa,sense anar a treballar,sense parlar amb casi ningu i sobretot sense drogarme.
No estic be,avui haig de sortir per la reunio setmanal,la setmana pasada no vaig anar ja pero avui no puc fallar,tinc panic i tot de sortir al carrer pero mica en mica,el principal es que no em foti res.
Com podeu veure tampoc tinc ganes d´escriure ni pasejarme per els blocs,ni pasejar per la platja.

11 comentaris:

Finestreta ha dit...

Home sense parlar amb ningú tampoc eh! Sort que has afegit el casi! ;)

Espero que se t'animi una mica el dia peperines, quin greu que s'hagi borrat el teu comentari al meu blog... :(

Bn cap de setmana!

Lluna ha dit...

Ànims peperines que això és el final d'un nou principi. Saps que serà dur, però segur que sabras tirar endavant ;)

peperines ha dit...

per aixo esta el casi,be i una escapadeta que vaig fer ahir a la nit finestreta,ja l´he refet pero el primer era mes bo pero no em surt ara vagi be l excursio.
Somiant la lluna si que sera dur aixo ja ho començo a tindre clar

Anònim ha dit...

Ánimo Peperines,un abrazo.

Anònim ha dit...

No et quedis a casa. Has de trencar amb això, intentar fer algu, ara es fa molt muntanya amunt, però si et vas tancant la por guanyarà i cada vegada serà més difícil. L'ansietat és una enemiga molt dura, però tu ho ets més.
Un pot perdre una batalla, però això no vol dir que perdis la guerra. Segueix lluitant, ehhh!!!!

NITS

Ana ha dit...

Va, cap amunt noi! Que el dimecres estaves molt bé, t'enrecordes, després del metge? Doncs a seguir amb aquells ànims. Val la pena tirar endavant, que la vida té coses bones i maques també, busca-les :)
Ànims!!!

Anònim ha dit...

Hola paio!
Et perdono l'emprenyada que em vas fer agafar per la recaiguda de l'altre dia.
Però ara, al carrer! Vinga, saps perfectament que si et tanques a casa gaires dies només sortiràs per anar a comprar.
Va, xaval, que ja li tenim el peu al coll. Pensa amb la quantitat de penya que passem cada dia per aquí amb l'esperança de trobar una petita victòria quotidiana.
Ànims, vinga, al carrer, a passejar i a xerrar amb qui sigui, a dormir d'hora -no fos cas- i demà a disfrutar d'un dia de platja d'hivern. El cervell se t'ha d'aixemplar com l'horitzó.
Confiem molt en tu, peperines, i ho saps!

Josep B. ha dit...

Fes un esforç, surt, ves a la platja. T'anirà bé. Anima't això és una jugada de la coca, no li deixis guanyar.

Endavant nano!

Anònim ha dit...

Ei, de vegades tancar-se va bé però no per menjar-se el cap sinó per ordenar el que fins ara tenies desordenat, por de què? el que t'ha de fer por és enganxar-te, però has lluitat com un campió nano, va... puja els ànims que hi ha alguna cosa bona per tu aquí fora... rodejat de música i de més ganes i veuràs...

peperines ha dit...

Gracies Mangas.
Estc a gust a casa i surto molt mes que no ho feia quan em fotia canya,Nits.El teu nou bloc?
Si tirar endevant vull ana pero hi ha dies de tot suposo i mes amb aixo no?pero garcies tambe.
Anonim em voleu convertir tots en un callejero? ;) ja surto ja surto,gracies
Skorbuto no crec que torni a guanyar la coca,potser alguna victoria aillada pero no crec.
ja ho se sense fer soroll pero jo no puc evitar pensar..
Deu ser llogic estar aixi tambe eh?de moment estic sense antidepresius a tothom l´hi donen,a mi fins que no em vegi la psquiatra haure d´aguantar nomes amb els ansiolitics,prou faig de no consumir ja si a l´hora guanyes el desanim tambe ja seria masa potser

Anònim ha dit...

tots tenim moments de desànim i que no ens ve de gust escriure al bloc, així que no t'hi posis mes pedres al fetge.