dimarts, 22 de juny del 2010

AQUI ESTEM

Avui desprès de molt de temps sense fer-ho necessito escriure.

Ja fa mes de dos anys que NO consumeixo, i no fa molt temps que tinc la sensació de que quan consumia les coses m’anaven millor.

No consumint, suposo que he guanyat molt en salut, diuen que tinc millor aspecte, que se’m veu mes concentrat i mes alegra.

Pero cada cop mes per dins meu sento un vuit molt gran. Em falten coses que m’eren vitals per viure i que ja se que mai podré recuperar.

Em refugiava a la feina, treballava mes hores que ningú, deixava que m’absorbís sense deixar-me pensar en res mes. I ara desprès de molts anys l’he perdut.

Els primers dies, em sentia alliberat, em sentia sense el pes de sobre que tenia, del estrès diari. Pero ara tinc masses hores per pensar.

Ben cert es que la medicació no em deixa explotar la meva depressió pero jo la noto que es remou per dins. En aquests moments tenia un gran “apoyo” abans, ara no tinc res.

Tinc el suport de alguns amics que m’han quedat i alguns que he recuperat. Pero quan em sento així, una carícia o un simple peto a la galta em feien sentir-me segur.

5 comentaris:

sargantana ha dit...

les lletres i els amics tot sovint son un bon refugi..

m'agrada sapiguer de tu, i em sap greu la teva situacio, pero ara ja es la de molts; son temps complicats...molt complicats!
encara que ara tens la seguretat de la teva força.

hi han coses que podem canviar i d'altres que no.

paperines...que el que et falta no et privi de gaudir el que tens

deixem que et fasi un petó a la galta i una abraçada plena d'energia i fem fora aquesta *malaida* que es remou per dins teu

benvingut de nou, amic

Unknown ha dit...

Ei Peperines!

després de dos anys, hola de nou!

Bé, suposo que en dos anys les coses deuen haver canviat molt. Almenys ho han fet per mi (he marxat d'aquest país de bojos i he anat a viure a Londres, si algun dia passes et convido a una pinta)

Apa tu, jo no et faré un petò a la galta però sempre que necessitis un copet a l'espatlla ja saps a on ens pots trobar a tots :)

salut noi, eps, i pensa que el que has aconseguit fer no té nom nano. Has d'estar _molt_ orgullòs.

Stel ha dit...

M'ha sobtat veure que havies fet una nova entrada, i l'he obert de seguida.
és complicada la situació, i molts ens hi trobem igual, tu tens una cosa guanyada, saps que ets fort, que tens una força impressionant i pots decidir sobre la teva vida.
Busca el cantó positiu que de segur el trobaràs i viu.

Pel que necessitis saps que aquí sempre ens hi trobaràs.

Permet-me una forta abraçada i un petó, que et serveixin per omplir qualsevol buit!

maria ha dit...

Doncs a mi m'agrades més ara,el que té moltes hores per pensar,un cap ple de cabòries i un petit somriure a la cara^-^.No defalleixis!Una abraçada.

Josep B. ha dit...

Jo també me n'alegro de saber que estàs aguantant, guanyant la teva guerra particular.

Quant al fet que estaves millor quan et drogaves pensa-hi que el problema és que ara n'ets conscient de tot i quan et drogaves els problemes no és que no hi fossin és que no els veies però hi eren.

El deixar la droga no implica ser felíç implica ser lliure, ara ets lliure, la felicitat com ens passa a tots te l'has de treballar dia a dia.

Potser hauries de plantejar-te d'anar afrontant els problemes, un darrera l'altre, és dur, ho sé, però no hi ha una altre camí i tu ho saps per experiència.

Ànims, Peperines, i endavant.