dijous, 12 de febrer de 2009

10 mesos i encara dubten

Avui fa deu mesos que ja no consumeixo i molt be. Això ja comença a ser rutinari,no us puc explicar cap novetat en aquet sentit però com diu una amiga No news,good news.

Ja no pateixo ansietat,tinc el son bastant regulat,no tinc temptacions de recaure...Tot es perfecte,be quasi tot.

Amb la Dolça ja no ens veiem,estem en contacte per algun mail. Avui l’he anat a veure a la seva botiga i m’ha dit de sopar junts però no em venia gens de gust i aquí casa estic. Es una historia que m’ha cansat per la seva indefinició. Però be,no estic pas trist ni res.

Un altre problema que tinc ara,o l’únic que queda derivat del consum,es que sempre haig de estar be.

M’explico,el meu entorn esta molt content de que hagi aconseguit deixar el tema però jo veig que com si no s’ho acabessin de creure. Nomes dos persones no ho han dubtat mai. Els demes els hi costa creure encara,tot i les demostracions que he fet.

Quan jo tinc un dia dolent,els hi dic..i la primera pregunta d’ells,en comptes de preguntar que em passa,es;no estaràs pensant en consumir?? O si m’adormo i arribo tard a la feina en seguida sents;ja hi som un altre cop?? O si te’n vols anar de festa has de sentir; vigila avia’m que fas.

Tota aquesta falta de confiança m’irrita bastant,i em fa dubtar inclús del que estic fent. Perquè els hi haig de demostrar contínuament que no consumeixo??? Perquè no puc passar una mala nit a casa com tothom i anar amb ulleres a pencar??

Em fot molt tot això,vosaltres sabeu el que em va costar sortir d’aquí com per ser tant burro per tornar-hi. A mes,si vaig ser capaç d’explicar el problema quan el tenia,perquè tenia que mentir ara??

Per ells sempre serè un drogoaddicte,encara que estigui curat i em deixa molt trist aixo.

13 comentaris:

Assumpta ha dit...

No ens coneixem, però m'agrada llegirte :-)

Dius que hi ha dues persones que no han dubtat mai de tu... doncs aquestes dues són les veritables amigues :-)

En quant a els altres, no t'ho prenguis malament... fes com si no ho sentissis :-) a la llarga s'adonaran que has guanyat ;-)

Cesc ha dit...

Ostres quina alegria llegir-te xiquet... uf no t'ho pots ni imaginar... tot va poc a poc i lent però good news :)

Lant ha dit...

Mestre Peperines!!!

justament l'altre dia pensava en tu! ja deus haver anat als USA no? com va anar?

Bé, respecte al post dues coses:
1) Me n'alegro que tot vagi bé :)
2) A la gent que no et creu, doncs res, simplement si no s'ho creuen allà ells. Si per ells ets un drogadicte et puc assegurar que per tots els que t'hem anat seguint durant tot aquest temps ets simplement un heroi de veritat, no dels de còmic no... un de real.

Au, noi, passa't-ho bé, ah, i torno a insistir, si algun dia vols fer alguna festa o anar a pendre una cerveseta jo m'hi apunto ;)

records mestre!!

skorbuto ha dit...

Me n'alegro de saber de tu i de saber que les coses van bé.

Respecte als que dubten de tu, has de considerar que ets un cas especial, que l'experiència diu que sortir-se'n és una feina d'anys i tu l'has fet en menys de deu mesos.

Entenc que et senti malament el no poder estar fora de tota sospita, i estic d'acord que haurien de donar-te una oportunitat però no tothom sap fer-ho, sobretot quan en volen bé.

Crec que serà qüestió de temps que entenguin que te n'has sortit, així que el que et recomanaria és que els disculpis.

Una abraçada i endavant.

Maria ha dit...

M'agrada llegir-teM'agrada llegir-te i veure que continues estant bé.
No entenc per què però es normal que la gent que han sabut que has tingut una addicció o algún problema no confiin en la teva rehabilitació, tu saps que estas bé, que te'n has sortit, hi ha gent que te recolze que so creu, naltres d'alguna manera també te coneixem i sabem que si, estigues segur de tu mateix i no et preocupis per la resta per mes explicacions que et demanen.
No pots tenir una vida inhumana, ningu esta cada dia alegre, ningu no passa una mala nit.

Bona sort!! un bes!

Ana ha dit...

Jo m'ho sabia en francès: non nouvelle, bonne nouvelle. Ei, explical's-hi a aquells que t'importen i que no dubten de tú que et donin una mica més de marge i de confiança. A aquells que no creuen en tú, però que no són importants en la teva vida...que els bombin. Que diguin el que vulguin que tú ja estàs content ;)
I nosaltres també de saber que estàs tan bé :)
Cuida't moltíssim i continua explicant-nos cosetes sisplau ;)

Anònim ha dit...

T'entenc perfectament. Un dia durant una feina nova, encara no feia una setmana i vaig arribar destrossat i engripat i el cap em va insinuar si no havia sortit de farra la nit abans. No hi vaig tornar, vaig trucar, vam rescindir el contracte i no en vaig voler saber res més. No només per això, sobretot perquè la feina no anava enlloc. D'altra banda, molts ànims i força. Jo vaig tenir problemes amb la beguda, i ara fa set anys que no bec res de res. Alcohòlic, abstemi, el cas és que sóc mooooolt més feliç ara que abans. Endavant!!!

Somiant la lluna... ha dit...

Aix noi, com se't troba a faltar per aquí... M'agrada que de tan en tan et recordis de nosatres i treguis el nas, ni que sigui per dir que estas bé.

No en facis cas de la gent que dubta de tu; amb el temps s'adonaran que tu també tens dret a tenir dies bons i dies dolents i que això no vol dir que hagis tornat a consumir.

M'alegro moltissim que tot el rutlli bé, de tot cor :)

mangas ha dit...

Hombre Peperines,me alegro que te vayan las cosas bien.
Lo de la gente,pues ya sabes,ande yo caliente y riase la gente.Pero si que hay dos personas que confian en ti.

sargantana ha dit...

no volia pasar nomes de puntetes per aqui...
potser som mes de dos qui creiem amb tu...
felicitats per tot plegat i anims!!
sargantana

Cristina ha dit...

T´he llegit alguna vegada d´estranquis i ara em venia de gust escriure´t. Me n´alegro que estiguis bé. Tots tenim dies dolents i és una cosa normal de l´ésser humà. Tu ja has demostrat el que havies de demostrar. I no donguis importància a qui no confia en tu. Ells mateixos se n´adonaran que l´han pifiat. És qüestió de temps i si no confiem pitjor per ells. Una abraçada

Anònim ha dit...

T'has plantejat que potser no és que desconfiïn de tu, sinò que pateixen per tu?

margarita ha dit...

Lo importante es que lo que has conseguido para ti mismo, no escuches a estas personas que no creen en ti, pero seguro que un día se darán cuenta que tu estabas bien.

Tienes derecho también a tener un mal día eso está clarísimo.

He leído un poquito de tu blog... tienes mucha fuerza de voluntad. Ánimo