dijous, 10 d’abril del 2008

PSICOLOGA

Ja he anat a la Psicologa,tela,tela,tela...Ho bona que esta i la bronca que m´ha fotut.Merescuda si pero joder..

Despres m´ha començat a posar pautes a seguir,quin geni i que heavy la colega.

1er-arriba a casa i tirar a la basura amoniac i bicarbonat(necesaris per fer base)...fet

2º-Tirar totes les culleres de la casa,aixi no tindre opcions per cuinar la coca...no esta fet i no ho fare,com menjare les sopes?com em posare maionesa a les amanides?com remanare el sucre del cafe?

3er-anar cada dilluns alla a fet analitiques,tampoc ho fare,no tinc posibilitat de presentarme alla els dilluns,mirarem de fer analitiques el dia que tingui visita.

Pero es absurd,perque si consumeixo jo sere el primer que ho explicare,no anire en contra meu,pero diu que vol que el laboratori l´hi confirmi.

4art-començar a contemplar la posibilitat de tancarme a una comunitat terapeutica una llarga temporada per tallar el consum...va a ser que no,perdria el poc que em queda.

Diu que es un cas molt atipic el meu,que poca gent fuma base de coca,m´extranya,jo conec ejercits de gent que fuma base,el que a lo millor no van al metge a curarse..

Els altres segons ella esnifan i per anar de festa,clar,soprimint festes s´acaba el esnifar,tambe la prenen en companyia,doncs suprimint companyies poc adecuades..pero jo la fumo sol a casa,sense anar de festa,tema complicat per ella.

5e-Em parlat d´ingresos que tinc i com els tinc, a part del cash flow de l´empresa que mog,vol ingresos diaris d´aquet cash,amb justificants d´ingresos per demostrarli que no m´ho gasto...

Feia temps que una dona no em fotia tant les piles com ella avui,amb ho be que esta un separat sense que ningu t´imposi condicions per tirar endevant.

El tema del ingres a un centre tambe ve perque com la doctora trigara en veurem i diu que jo necesito asistencia ja!!

La veritat es que he sortit acollonit d´alla,parlant dels efectes que puc partir a la llarga si continuo aixi,tambe em parlat dels problemes economics que estic patint per culpa de tot aixo...tant acollonit que he anat de cap a l CAP a veure la meva doctora,que per variar avui no ha anat a treballar.

La de recepcio,desde que em va tramitar els papers per anar al CAS em tracte amb un cert despreci,ja s´ho fara pero ha estat molt desagradable amb mi perque em presentava alla sense cita previa,mai hi ha hagut cap problema..

Per fi he pogut veure a la doctora substituta,nomes entrar l´hi he dit que se´m habien acabat els ansiolitics i en necesitava si o si.

Cap problema la seva resposta,t´en recordes de mi?em diu..no...

Doncs jo et vaig atendre el dia que vas vindre aqui demanant que et derivesim a algun lloc per curarte..com estas?et veig millor,aquell dia estaves molt enfonsat...

Joder,quina memoria la tia.M´ha tractat molt be,amb molt de carinyo i cuidado,m´ha tranquilitzat dient que les recaigudes son part del proces mentres no em deixi anar..

M´ha fet dos receptes en comptes d´una perque no em tingui que veure tant sovint amb la gilipolles de l´entrada.

Rapid a la farmacia a comprar ansiolitics i aqui estem,escribint i amb ganes de plorar sense saber perque,suposo que per veurem aixi..en fi,no se que mes dir,haig de marxar a Barcelona a fer un parelll de recadets i tornare aqui a tancarme a casa.

Avui ja he ingresat tota la pasta que tenia al caixer per no fer el burro.Primer paperet per la psicologa.

8 comentaris:

Ana ha dit...

Com sempre, segueix endavant maco, que estem tots aquí per veure que et recuperes ;)
Una curiositat, per a què necessites amoníac i bicarbonat!!?? Es barreja amb la coca??!!
Mai està de més saber noves coses :P

Cuida't i al toro!!

roger ha dit...

Això és un pas endavant, i no un pas qualsevol sinó un dels més importants que ja has fet.
Estàs a l'inici de la remuntada, encara que no et sentis bé, encara que tinguis molts problemes per resoldre, estàs a l'inici de la sortida.
Au, obre la porta, segueix al peu de la lletra tot el que et diguin, i mira només endavant.
Molts cops, totes les persones (jo també, evidentment) tendim a magnificar els nostres problemes; els teus no són petits, certament; però és que aquesta tarda he trucat novament a casa d'un bon amic meu, perquè la seva germana després de moltíssim temps (anys) de lluitar amb el càncer, i amb la quimioteràpia, i amb tot, no se n'està sortint. El mal està escampat, les quimios no li fan efecte, com a molt contenen el creixement i res més, ha de dur pegats de morfina pel dolor, i ja no queda gairebé res per fer, i a hores d'ara i durant el cap de setmana parlaran amb el seu marit, i decidiran, si anar-se'n a casa i mirar de tenir una mica de qualitat de vida el temps que li pugui quedar. El marit, els fills i la família no cal que us expliqui com estan de desesperats.
Cap de nosaltres, ni tu amb els teus greus problemes, ni nosaltres, estem així. Aleshores, perquè no ho valorem això?
Aquesta és l'assignatura pendent que tenim tots (jo el primer), i això és el que has de fer tu, valorar el que tens, tens feina, tens ajuda, tens amics, tens complicitats... agafa aquest tren tant bo que la vida et dóna (encara que serà dur i tindrà entrebancs, segur) i tira cap endavant, que la vida tornarà a ser bonica.
Una forta abraçada.

Anònim ha dit...

Mica en mica!

peperines ha dit...

si es necesar l amoniac o el bicarbonat pero no xplicare la resta del proces,tot un ritual aixo de fer base(crack america).ho sento ana pero desde el primer dia el que he volgut evitar es fer apologia d aixo i paso de que ningu aprengui a fer-ho gracies a mi,es ho pitjor que he apres en aquesta vida i no sera per mi que un altre ho sabra.
Certament sempre hi han que estan pitjor,i es una pena molt gran aixo que expliques i certament et fa pensar en ho petit que son els nostres problemes.
cesc piano piano si va lontano

Anònim ha dit...

Bé, xicot, molt bé!
Dona'ns l'adreça de la psicòleg que li enviarem un ram de flors.
Has provat de remenar el cafè amb una forquilleta de postres? Jo ho faig sovint quan no en tinc de netes XD
Vinga, una mica de canya i deixa't ajudar, encara que sigui a base d'òsties.
Per cert, com tens el tema deute?

Unknown ha dit...

Bones Peperines!!!

això que diu Mr. Rafa és veritat, passa de les culleres i se t'obrirà tot un món d'innovació i experimentacó davant teu.

Ai, ara recordo amb certa nostàlgia els temps del pis d'estudiants on a vegades no teniem ni culleres ni forquilles netes, però ni netes per el mànec XD

sort que he evolucionat ...

en fi. nano ànims!

peperines ha dit...

el cafe,no problem rafa,pero com em deia una amiga ahir a la nit,i el iogurt?la deuta ?-3510.
tu has evolucionat i a mi em vols fer involucionar lant?

Ana ha dit...

Cap problema doncs ;)