Sentint-ho molt em sembla que aquet es el penultim post d´aquet bloc.Em pendre uns dies per decidir si faig l´ultim post o el continuo.

Quan el vaig començar,el bloc,jo a mi mateix em vaig posar unes condicions per deixar d´escriure.En aquets moments s´estan donant part d´aquestes condicions i suposo que el tancare.No sera definitiu,perque en cas de necesitat aquí el tindre.

Primera condicio i fundamental era el deixar el vici,evidentment es molt d´hora per dir que estic curat pero estic en la linea bona,convençut,molt convençut.La medicacio fa el seu efecte i crec que despres de 13 anys o 12.5 ha arribat el moment.Amb l´ajut dels profesionals que m´he posat a les seves mans crec que me´n sortire.

Gairabe no pateixo baixons ja,les ansietats han marxat i tot flueix de conya.

Evidentment no he arreglat pas la meva vida,tinc que solucionar moltes coses encara,sobretot a nivell economic pero habent aconseguit aquet pas,crec que els demes vindran sols.

La meva vida sentimental,ja la montarem suposo,sino mira,em començo a estimar mes que m estimava abans i tampoc estare tant a disgust amb mi.

A part ultimament els post no tenien cap inters ja,ni per mi escriure´ls,nomes podia explicar cambis d´anims,per el que veig normals en tothom i que cada cop son menys.

Ara m´haig de centrar en recuperar la meva vida que la vaig perdre l´any 1995.I de veritat que ho desitjo molt i estic convençut de que ho podre aconseguir.

Un altre motiu es la llibertat que em donava l´anonimat,poguer parlar de com em sento,de que pateixo,que vull,on estic entrebancat…aquet anonimat a estat violat i paso de seguir.

Potser segueixi a un altre lloc,potser amb un altre nom,potser amb un altre titol…ja veurem.El que si es cert es que;escriure,tot i el munt de faltes que faig,m´ha omplert molt,m´ajudat moltisim i m´ha fet buidar el pap en moltes ocasions i sobretot m´ha apropat molt a tots vosaltres que es el mes gran que m´ha donat aquet bloc,coneixa tant bona gent.

Quan el vaig començar,el vaig començar com el relat d´un final anunciat,mai com un mitja de salvacio.Em veia tant perdut….estava convençut de que ja no me´n sortiria mai,que el dia menys pensat una taquicardia o cualsevol paranoia acabaria amb mi i tot aquet patiment no hauria valgut per res.

Convençut de que per mi ja no habia remei,vaig començar a escriure,per evitar que mes gent anes a parar aquí.

Tambe volia que tothom veies d´un altre manera als drogadictes.No tots els drogadictes som lladres,no tots som gent sense feina,no som gent sense sentiments,potser per els efectes del vici,els sentiments els patim i els vivim mes.

Pateixes moltes fustracions emocionals per culpa del vici,molts cops no pots fer arrivar a qui voldries el que sents,tens l´autoestima per terra..tens altres prioritats i aixo et fa mal per dins,veure que sents algo i no ho pots expresar,que actues en contra el teu cor.Potser son contradiccions pero son incontrolables.

Aquets dies estic sentint moltes coses bones dins meu i no les puc explicar amb total llibertat.

Moltes gracies a tots,no sabeu el que heu fet.M´heu fet tornar a neixer.Els vostres coments per simples que fosin per mi eran una injeccio molt gran de vida,quan un no te res cualsevol mostra de carinyo es ho mes gran que pot rebre,per molt que a vosaltres us sembles poc.

De veritat que per mi heu fet,potser sense saber-ho la mes bona accio de la vostra vida,tots sense excepcio.

Us dec el regal mes maco del mon a cada un d vosaltres i espero poguer cumplir amb aquesta deuta.Us desitjo que sigueu les persones mes felices d´aquet mon i que cada dia quan us lleveu devant vostre tingueu el millor dia de la vostra vida.Una abraçada.