dimecres, 27 de febrer del 2008

ATAC D´ANSIETAT

No se que m´esta pasant porto tota la tarda pensant amb la Dolça i fent me preguntes absurdes,pero no te perque haber cambiat res oi?tot esta be.
He patit un principi d´atac d´ansietat tant pensar,m´ha començat a faltar l´aire,el cervell m´anava a 10000 revolucions per minut,el cor pensava que se´m mouria de lloc..
No se com l´he pogut aturar,ara nomes queda aturar el cervell o me tornara l´atac un altre cop.
Tota la tarda donantli voltes a perque tants dies sense veurens,perque no una explicacio,jo no m´he portat malament...i si ha tornat ja i no m´ha dit res?
No se si dema anar a la botiga habiam si hi es?o preguntarli per sms(unic mitja que tenim de comunicacio ultimament) si ha cambiat algo que jo no se? o si esperar o si pasar d´enviar res i ja dira algo o no?
No se que fer,crec que anire a la botiga..no se,em trobo fatal.
En tot ni he pensat en la coca,aixo es el que mes em sorprent en una situacio aixi el mes facil abans era una fumada de coca i evasio dels problemes.
Que foto?vaig?no vaig?pregunto?no pregunto?s´ho pendra malament si pregunto?s´ho pendra malament si vaig?Vol que hi vagi?tornara?tinc el cap com un timbal,no se que fer.
Ja no puc ni pensar..o no puc ni analitzar la situacio,no creia jo que coneixer algu em desmontes tant el cap,tot i arreglarme´l per un altre costat.

7 comentaris:

Josep B. ha dit...

Jo de tu m'ho prendria amb calma.
Potser el que hauries d'analitzar és el que sents realment per ella.

M'explico.

De vegades passem d'enamorar-nos bojament a obsesionar-nos, (ens passa a tots) quan això passa si arribessis a alguna cosa amb ella et sentiries tan decebut que s'acabaria tot en tres i no res.

Els teus comenatris em fan pensar que et pugui estar passant això.

Rumia-ho.

Anònim ha dit...

Bueno,yo no sé que decirte,peperines,porque las relaciones son un mundo,pero si,tomatelo con calma.

Unknown ha dit...

bones peperines,

a vere, jo et dic el mateix que Mr. Skorbuto i el Sr. Mangas; tiu, agafat-ho en calma.

Em sembla que t'estàs atabalant molt, i quan s'està així no es pensa gaire bé. Res, deixa-li un temps també, pensa que l'última cosa que necessites és agobiar-la.

Doncs això, pensa-ho bé, calma, tranquilitat i casi et diria que esperessis a que el pròxim pas el faci ella.

Mentres doncs ves a còrrer, a la platja, llegeix-te la Bíblia o escriu les teves biografies, o com torturaries als teus venedors. Però estigues entretingut.

apa mestre, fins ara.

ddriver ha dit...

no l agobies i ella vindra

Finestreta ha dit...

Sí, estic amb ddriver, espai i aire! Tu has deixat més que clar el que sents, no crec que en tingui cap dubte...

I el que diu Skorbuto també és veritat, compte amb l'obsessió!

Per últim, en realitat no ens facis cas a cap de nosaltres, bé, només al mangas, perquè diu que cada relació és un món, i té raó... Bé, no, dos mons, perquè cada persona és un món...

Anònim ha dit...

De vegades les coses a la cara van bé per acabar-ho de tenir clar, però el millor d'aquests mals moments és que no pensis en la coca

Anònim ha dit...

Bueno, està clar que si ara et fas preguntes enlloc d'acostar-te a la coca és un pas molt important que has fet, eh! Enhorabona. Te n'adones que poc a poc vas allunyan-te?