dissabte, 26 de juny del 2010

ACORRALAT

em sento acorralat, sense capacitat de reacio. M'he deixat totes les forces per el cami i ara les necesitaria.

3 comentaris:

Cristina ha dit...

Ànim! Lluita, no et deixis vèncer. Lluita per tirar endavant. Et mereixes una mica de tranquil.litat, una mica de sort per una vegada en la vida però per aconseguir-ho has de treure forces d'on no les tens.

Sort!

maria ha dit...

Va!Ara no pots caure en el parany una altra vegada.Has de ser fort,fer-ho per tu mateix.No te'n recordes el que ha acostat arribar fins aqui?No ho abandonis tot ara per un simple desig.

berger ha dit...

Acostumbramos a idealizar el pasado... es posible que sea sólo una sensación, que realmente no estuvieras mejor entonces. Además, "aquello" no podía durar ...era destructivo!

Venga ...ánimo, que es sólo un bache! :-)