dilluns, 21 de juliol de 2008

AVUI AMBULATORI

Ja m´han tocat el que no sona.Avui tenia que anar al metge de capçalera a recollir anàlisis que em va demanar el psiquiatre.

Tot be,però...sempre hi ha un puto però,el colesterol dels nassos esta una miqueta per sobre dels límits..res greu però ja em tret la cançó aquella tant absurda de menja peix,menja verd,menja fruita apa com un conill,a menjar verd.

Jo quan estava casat teniem una Termomix i alla sempre cuinàvem moltes coses de verdures.Al repartiment de les coses,evidentment no em va tocar la maquineta aquesta i jo no se que puc fer per menjar verd,no se cap recepta i no se si la vull saber.I el tema peix..buuuf menjar peix em fa mandra,diu que haig de menjar mes peix que carn...no recordo l’últim cop que vaig menjar peix,tinc escusa tampoc se receptes de peix,o sigui que com dEia aquell tema zanjat.

Sorprenentment l’ansietat que l’estic derivant cap el menjar,es veu que esta retrocedint,en un mes he perdut dos kilets,tot i seguir menjant minimax cada dia.

Estic molt atabalat amb tant de control i a sobre molt deprimit,cada dia mes deprimit i no se cap on vaig,la depressió esta guanyant cada dia terreny i em comença a fer molta por.Mai he patit una depressió sense coca i no se com reaccionaré,abans amb la coca ho tenia fàcil,em fotia mig gramet i deixava de plorar,ara no se com fer-ho i veig que va a mes.

En fi i aquestes son les novetats,menys pes,mes colesterol i mes deprimit i evidentment gens de ganes de consumir.

6 comentaris:

Cesc ha dit...

És normal que l'ansietat vagi cap al menjar, però tu tranquil·lament, ningú va dir que fos fàcil i estàs rebent per totes bandes i pots dir uf! però ho estàs fent de conhya, no em cansaré pas de dir-t'ho, el més important que vas fent passets i no és tasca fàcil no...

skorbuto ha dit...

Aquí trepitjo un terreny que desconec, jo, afortundament, no he patit depressió.

Però voldria oferi-te tot el meu suport, estàs lluitant, i la lluita esgota, però no et pots rendir, anima't, segueix. Al final està la recompensa. Tu ja ho saps.


Una abraçada.

somiador ha dit...

Peperines! Millor tenir colesterol alt que no l'altra malaltia! Al cap i a la fi, el camí cap a l'estat sa màxim comporta aquestes petites coses!

Anònim ha dit...

Amb tot el que has superat.... i ara vas i et queixes de "collonadetes" con menjar verd i peix, després de toooot el que has fet?
Mira les bledes bullides i passades per la paella amb un granet d'all ben trinxat estan de conya!!!! ANIMS

roger ha dit...

No t'emprenyis pel colesterol, que això té fàcil solució. El problema és que no ens agrada a ningú haver de menjar "lechuga-pechuga", i t'ho dic per la meva personal experiència, doncs em sobren quilos.
Per la "depre" el que si cal que facis és que et prenguis la medicació que els metges et donin, i jo et recomanaria que anessis a algun centre de ioga on facin "meditació" (et pot canviar la vida), ara bé, també hi ha gent que no hi volen anar, o diuen que això és un rotllo. De gustos n'hi ha per a tots els gustos. Jo t'ho recomano molt sincerament, i tu fes el que vulguis.
I pel que fa a les peles la psicòloga té raó, les dones tenen por de viure passant el tall de la navalla cada dia per culpa de no tenir peles, I ÉS LA PRINCIPAL CAUSA DE PROBLEMES EN QUALSEVOL PARELLA, o sigui que si tornessis a tenir parella millor tenir una mica d'estabilitat monetària, que no vol dir que ens vulguin pel compte, sinó que no volen anar patint dia si, dia també. I és lògic.
UNA FORTA ABRAÇADA, COMPÀNY!!!

Anònim ha dit...

Roger i paperines: em sap molt de greu que les dones que heu trobat a la vida responguin a aquests tòpics de que el que més busquem i volem és seguretat. Potser no eren elles, sinó vosaltres que no interpretàveu bé el que volien de veritat o potser no eren les vostres parelles més adients. Jo t'asseguro que sóc dona i que això no és el que més busco en un home. Si és l´home adequat, la resta vindrà sol. Tocant de peus a terra, eh? res de "amb l'amor n´hi ha prou", són moltes altres coses.