dissabte, 24 de maig del 2008

TOT OK,A PESAR DEL FUM

Tinc molta feina aquí casa amb els canvis que estic fent,a mes volia fer una de les caminades de les meves per el costat del mar.Però primer volia treure algo de temps per escriure al bloc.

I explicar que tot em va de conya,increïblement però es cert.El meu estat d’ànim es molt bo.Millor del que jo esperava desprès de deixar el vici.

Com tothom em deia,al deixar-ho començarà a vindre tot ho bo.Jo m´els mirava i em deia a mi que coi ha de vindre bo,a mi nomes vindran acreedors.

Però que va,cada minut que vius es una experiència,el desfrutes al màxim fins que entre el següent minut,la pena que de tant bon rotllo els dies passant volant.Ara necessitaria que em concedissin dies de 36 hores per poder disfrutar tot el que m’he perdut,que burro he estat aquets 13 anys.

I al final ha estat mes fàcil del que jo em creia.Les dos primeres setmanes van ser durilles però desprès l’hi agafes el gustillo a no consumir,inclús s’han fotut clenxes a prop meu i no he patit gens,inclús he sentit pena per ells,es increïble.

Fa 7 o 8 anys,un amic de festes,un altre que també estava enganxat a lo bestia a la base.Ho va deixar de cop,va trobar una noia que l’estimava i va ser l´escusa per deixar ho.Un dia parlant amb mi em deia,si ho deixes nomes patiràs 15 dies,desprès veuràs que ni hi penses.Et serà molt mes fàcil del que et penses,ja m ho diràs.

Jo dins meu pensava que mai l´hi podria dir,perquè no sabia ni com comença a deixar-ho,i els cops que estava dos o tres dies sense consumir ho passava fatal.

Doncs avui en dia,si no hagués perdut el contacte amb ell,l hi podria dir que tenia tota la raó del mon.

Desprès de aquets 15 dies nomes vaig partir una nit,i no va ser per ganes de consumir.

Ara a les nits escric molt.Em va be per desfogar-me,per buidar el pap.Sempre ho faig amb múcica de fons i la tele posada sense veu.

Una nit a la tele feien una pel·lícula,anava veient escenes mentres escoltava musica i de repent un dels protagonistes treu una pipa per fumar base i comença a fumar coca,vaig tindre que apartar la vista de la tele.

Vaig estar rato mirant el mar,la lluna i les estrelles,disfrutant de la nit per calmar-me.Al poc segueixo escrivint i torno a mirar la tv amb por,patint havíem que veuria.

Sortien dos dones,sentades a un sofà,estaven xerrant.De repent treuen la pipa,i la carrega per fumar.

Vaig voler aguantar la mirada,tenia que ser capaç de veure aquella escena.la carregant,encenen l’encenedor,l’apropen a la pipa,cremen...i quan es va veure el fum blanc removent-se per dins l pipa..no vaig poder mes,em va fer mal per dins,quelcom estrany sentia,no vaig poder aguantar mes la mirada cap a la tv i vaig canviar de canal.

El veure aquell fum va ser bastant dur per mi.En cap moment vaig tindra ganes de consumir,però va ser dur,em va fer mal pensar en aquell fum,que s´habia emportat la meva vida...va estar el moment mes dur d’aquet procés desde que no consumeixo.

Vaig estar hores recordant aquell fum reemovent-se per dins la pipa i sentia molt de mal cap aquell fum,odi,fàstic van ser molt sentiments,suposo que em tocava pasar ho.

Recordar com passava de tot per aquell fum,com vaig perdre la meva vida,la meva família,els meus amics,el meu patrimoni per aquell fum,no se va ser la pitjor nit.

Però ara tot es perfecte,tinc moltes ganes de fer mil coses i estic fent algunes,però faré mes quan m’hagi tret la llosa de les deutes,em començo a plantejar coses que fins fa poc eren inviables i nomes somnis.

De veritat que ho recomano a qualsevol que estigui enganxat,jo mai m hauria imaginat que tot pogués canviar d´aquesta manera.

Tot i no deixar d´estar alerta perque una pasa enrera seria fatal.Pero esta sent un agran experiencia tot.


6 comentaris:

Ana ha dit...

M'has fet somriure, és un somriure per tú, per veure que estàs tan bé :)
Felicitats!

roger ha dit...

MOLTES FELICITATS, AMIC!!!

Anònim ha dit...

Me'n alegro molt! ara ho veus tot millor, veus! ja ho deia jo! de debò que t'ho mereixes, i la nit, buf la nit dóna moltes coses, almenys a mi, i poder mirar les estrelles i el cel com dius és un bon remei i aporta coses que de vegades no valorem, força i més força company :)

Anònim ha dit...

va bé la cosa peperines! ànims, has entrat a la recta final eh! ara això ja no té retorn! una forta abraçada.

Unknown ha dit...

Hola, no sé com he arribat al teu blog, d'aquí me n'he anat a Bloc i he tornat aquí, i sol volia dir-te que ole tus huevos!
Històries com la teva donen esperança a tots aquells que encara no aconsegueixen superar-ho.
No abaixis la guàrdia, per això Pep!

peperines ha dit...

gracies a tots