PER TU MARTA

Aquet post es per tu Marta.
Avui porto el dia trencat,pensant en tu.El teu coment m´ha impactat molt i espero que sigui cert el que dius i no consumeixis en molt molt molt de temps.
Tots dos sabem que sera dificil i costara.
Cada cop que ho tinguis a ma pensa en mi,mes que en mi en el que he pasat.Tu estas al principi nomes.Quan jo vaig començar a consumir tu tenies 2 o 3 anyets nomes,imaginat.
Tot el dia porto pensant que dirte perque no ho fagis mes.Perque a mi em van dir mil vegades un munt de coses i deia si si,aneu dient pero jo controlo i se el que faig.
Es molt complicat veure la part dolenta d´aixo quan un estar a dins,tots pensem no n´hi ha per tant,i si en n´hi ha per tant i per mes.
Els efectes son brutals i mes en un cos tant jove.Pensa que tot ho be que estas quan en prens, en poc temps no sera aixi,quan en prenguis estaras pensant en anar a buscar mes,en comptes de disfrutar.
Al endema en comptes de recordar festes,estaras amb estats depresius molt besties,amb tirons al cos,de tanta tensio mentres consumies,estaras mirant la cartera habiam si t´ha quedat algo per avui.
T´aseguro que es molt trist esta deprimit,es viure en una foscor constant i no crec que una persona jove es mereixi aixo,segur que et mereixes tots els colors del mon.
Començaras a patir ansietats,mal humor,fustracions,veuras com els teus amics van a sopar i tu no podras perque la nit anterior et vas gastar tots els centims en coca..son mil coses que sonen a rotllo moral,a mi m´ho deien tot aixo i m´hi pixava i despres una per una van anar sent certes,pero al principi no les veus,jo no les veia,pero t´aseguro que hi son.
Tambe patiras deteriorament fisic,tota l´energia que gastes al consumirla,es treu del teu cos i aquet despres pateix cansaments inexplicables.
La dentadura oblidenten de conservarla com ara,començaras amb mal de queixals,s´et veuran malament sempre les dents,tindras molts problemes bucals,no em preguntis perque pero no conec a cap que no l´hi hagi pasat.
El gran apetit sexual que et dona aixo ara deixara de ser aixi,estaras pensant en coca.
Despres economicament es un destroso dels grosos,jo no ser del centims que disposes a la teva edad,suposo que pocs i 30 euros poden salvarte mes d´un cap de setmana,al no gastarlos en aixo.
Jo al principi em gastava 30 euros i ens ho fotiem la meva dona i jo,i ens durava dies.Ho guardavem i ens ho fotiem despres de dinar,com una gran cosa.Al final del meu matrimoni estabem per sobre de les 300.000pts tots els mesos en aixo,i vam començar amb 5000pts nomes a la setmana.
Sort n´he tingut de la feina que tinc i ho vaig poguer mantenir pero enetenc que no tothom s´ho pot permetre i aleshores que?quan t´entri un atac d´ansietat i tu sense centims per calmarlo?
A part d´aquet dineral,de tant en tant tenia entrades extras per histories de la feina i tambe anaven a parar al mateix llocs,nits de 800 euros n´he tingut moltes i alguna de molt mes.
Gracies a aixo.ho he perdut tot,absolutament tot,desde un duplex impresionant a primera linea de mar, a cotxes,tot...i sort que he matingut la feina,que altres per les ansietats no han pogut mantindre la feina.
I despres les relacions humanes,totes trencades.La relacio amb la parella,tot i haber estat l´historia d´amor mes gran mai explicada,destrosada,les relacions amb els amics perdudes perque ja no et ve de gust sortir si no podras consumir,perfereixes quedarte a casa a consumir tu.Les relacions amb pares trencades del tot,perque ells no entenen que t´esta pasant i no entenen les teves reaccions,fins que se´n farten i pasan de tu,per no tindre ells problemes...
No se que mes dirte,la resta esta al bloc.Tot depend de tu.Es dificil dir que no quan ho has probat,jo he tardat 13 anys a dir que no.I el primer cop dius que no,ho dius sense estar convençut i estas tot el rato amb dubtes,va una ratlleta mes no pasara res i es una lluita molt dura,cruel i desigual.Pero poc a poc vas dient que no i et vas sentint be.Et comences a sentir orgullos de haber dit no,de no haber anat a comprar.Aquet sentirte be,et fa agafar mes ganes de que arrivi el dia seguent i tornar a no caura i et fa pujar l´autoestima(un altre dels aspectes que perds per aquet cami).
No se,per molt que et digui,se que si el teu cap no vol fer cas,sera inutil.Pero si com dius estas consumint nomes els caps de setmana estas a temps de dir no,et sera mes facil i si jo despres de 13 anys he pogut,que no podras tu.
Desitjo de tot cor que siguis capaç de dir que no i se que seras capaç.Tens a favor que has estat capaç de reconeixer el problema que tens,que ja es un pas,dels mes importants.
Jo tinc fills amb aquesta edat i pateixo molt i em fa molt de mal quan veig una jove amb aquet problema,em fa pensar masa i per aixo voldria que t´en sortisis,se que els joves teniu molta força per aconseguir aixo i espero que algun dia aixo nomes sigui el record de una mala epoca de la teva vida.
Sobretot,si veus que tu sola no ets capaç de sortirten demana ajuda medica,no fagis com jo que vaig trigar 13 anys en demanarla.El metge de capsalera t´adresara al lloc adecuat amb la maxima discrecio i t´ajudaran,segur,jo no hi creia pas i parat estic dels resultats que m´ha donat.
Noia,un peto ben gran i força,segur que podras dir que no.Espero que m´ho expliqus algun dia,vaig dir que NO.Molta sort.