dimarts, 18 de març del 2008

UN ALTRE DIA SENSE

Avui no tinc res que ha explicar,be,algo si pero no em sento ni deprimit,ni alegre,ni ansios,ni res de res..estic be simplement,feia temps que no estava aixi.
Ahir per variar no vaig consumir,ja m´aburreix escriure que no he consumit,haure de fer alguna recaiguda per no fer monoton el bloc.
Ahir vaig visitar un client que esta molt a prop del punt de venta i si dic que no vaig pensar seria mentira,vaig tindre pensaments aiaiai..vaig pensar quan acabi amb aquet podria...pero enseguida m´ho vaig treure del cap,pensava que al acabar la visita ja em vindria sol al cap i al sortir si que no hi vaig pensar,cami de casa em vaig enrecordar i vaig somriure i prou.
Pensava que a casa tindria ansietat despres d´haber estat tant a prop pero no i es extrany perque fa una setmana que no prenc ni els ansiolitics.
Una amiga que ho va deixar em deia que el pitjor eran els primers 15 dies que hi pensaves molt,despres,al no tindre mono fisic,estava xupat,mes facil del que em podia imaginar,em deia.
I potser si,pero pensaments encara en tinc jo i fa mes de 15 dies.Tambe es cert que una recaiguda ara crec que seria dificil d´aturar en un temps..despres de tants dies,al recaure suposo que seria a lo bestia i aixo tambe em conte molt.
Ahir em feia mandra contestarli el sms que em va enviar la Dolça,voldria haber parlat directament amb ella pero es imposible,cada cop que l´hi proposes de veurens el no sempre el te,amb bones paraules pero no,i paso d´arrosegarme un altre cop demanantli.
Al final em decideixo i l´hi envio sms dientli

"t´entenc perque jo vaig estar casi 2 anys tancat en mi mateix pero no em va portar res bo,la solucio va vindre quan vaig començar a relacionarme amb gent i començar a posar sorra per el mitg.Em fa pena tot aixo perque m´agradava sortir amb tu i crec que ens aveniem molt i ara...Pero ets tu qui ha de trobar el cami i si creus que aixo et fa ve...a mes algo greu dec haber fet sense saber-ho per arribar a tot aixo,apa cuidat molt"
Resposta inmediata d´ella,cosa rara,sempre trigava i trigava

"ok.moltes gracies.El mateix et desitjo i et torno a dir que no va amb tu el cuento..son coses meves,adeu i ho dit"
I d´aqui no la treiem,son cosas mias,son cosas mias...en fi,de veritat que no vull pensar mes,quan volgui sap on trobarme o a on trucarme,es que no tinc ganes ja d´estar pendent d´algo que no se de que va...Tinc prou feina amb ho meu com per jugar a endevinalles i quan no em vol dir el que l´hi pasa...
Hauria estat una pasada tot,si hagues continuat el tema com al principi pero aixi..la veritat es que el tema aquet m´atavala bastant ja i no vull...si golfes hi han per tot arreu i despres no cal pensar amb elles ni menjarte el tarro.

Ho sento pero ara si que no,estic molt concentrat en acabar de triumfar...ah!!ahir vaig pagar un altre lloguer!!ja n´he pagat 3 en un mes,encara salvare el pis i tot.

11 comentaris:

Josep B. ha dit...

Ni em broma se t'acudeixi de recaure per fer mes amé el bloc!

Segueix així.

Ana ha dit...

Avorrit el bloc??? Si només amb que ens expliquis que cada dia estàs millor ja en tenim prou!!! ;)

Anònim ha dit...

Muy bien Peperines,
y en el tema de la Dolça no puedes hacer más,es ella la que tiene que mover ficha.

peperines ha dit...

Val d´acord skorbuto..
segur ana?gracies
Mangas ese tema ya esta,si ella quiere ya sabe

... ha dit...

Hola guapi!!
El què ens agrada llegis és que no has tornat a caure. Ojalà hi haguessin 30000 post i més titulats un altra dia sense. Bé, seria millor un altra dia sense+la dolça enamoradíssima de mi.

Oi, Peper, però què li passa a la Dolça?? Em fa ràbia que et contesti així, però realment deu passar una època difícil i ara no pot. Ànims!!!!

Finestreta ha dit...

Has contat els dies? Quants en portes? Jo ja m'he descomptat, bon senyal!

Et queden molts lloguers del pis atrassats o què? Et sembla que ho podràs solucionar?

roger ha dit...

Com ja et diuen els altres el teu blog no és gens avorrit. La veritat és que ets un personatge entranyable, i a la majoria de nosaltres ens agrada poder fer-te companyia en el teu camí.
Per cert, pel que fa al pis, si continues mirant de complir segur que el salves, perquè el problema avui en dia és si se'n va el que hi ha ara, qui vindrà??? com serà el proper???. Molts cops pensen allò que "val més boig conegut, que savi per conèixer" (com deien els avis), i sobretot perquè avui no hi han savis.
Ànims, company, tens un motiu molt poderós per continuar així: TU

Teresa Bau ha dit...

Vas bé, nano, vas bé... No ho espatllis ara.

Gràcies per posar-me als blocs amics, m'ha agradat molt! Ara m'hauré d'esforçar a actualitzar el meu una mica més.

xx

Anna ha dit...

T'he trobat de casualitat, el tema em toca d'aprop ja que he tingut un fill amb molts problemes. Ara puc dir que per fi (i toco fusta) s'ha acabat. Ha estat molt dur i dificil, un any i mig de teràpia a "Proyecto Hombre" i té l'alta desde Novembre. Et donc el meu mail per si vols preguntar-me alguna cosa. No defallexis, és un tema força difil i dur.
Una abraçada i molta força!!
Anna
annanti.bcn@gmail.com

peperines ha dit...

doncs imaginat a mi la rabia que em fot..ja s´ho fara...si no saps el que pasa no pots ajudar ni veure cm cambair el tema no?gracies.
els pisos...ja veurem finestreta,jo vaig fent,hi ha gent que m ha dit que el proces judicial pot ser llarg i tingui temps de posarme al dia pero hi ha gent que m ha dit que no ara aixo ho fan rapid.
si Roger pero el tema es que el volen vendre i posaran totes les forces per ferme fora
mina jeje t he donat feina eh?
anna doncs m alegro que se´n hagi sortit,perque es molt dur com tu dius i suposo que per els que et rodejan mes perque no saben que fer per ajudar.moltisimes gracies

Anònim ha dit...

veig que la tornada de setmana santa m'aporta bones notícies sobre tu peperines! espero que els propers posts segueixin aixi!