divendres, 21 de març del 2008

SANTORNEMI

Ahir vaig quedar amb un amic,que no pren res de coca perque vingues a casa a sopar i a veure el Barça.
Es va presentar amb un amic comu,me l´he trobat i com sou amics l´hi he dit que vingues..menys sopar ens va tocar..
Vam fotre unes birres durant el futbol..i resulta que l´altre es un gran consumidor de coca,per aixo no em va agradar la seva presencia..ens vam mirar varios cops durant el futbol..i com si arribesim a un acord per anar a comprar pero nomes amb mirades.
Vam anar a un pub que sabiem que en trobariem,pero no em vam trobar,els 3 vam anar fotent birres tota l´estona..fins que va arribar una golfa amiga dels 3 amb el seu "novio".
Aquesta al veurem de seguida cap a mi,restragada de pits i a l´orella;avui es el meu aniversari i tinc ganes d´algo gran..tens algo peperines?No.I aixo?em deixaras aixi el dia del meu aniversari?I el teu novio?Ni cas a ell..
Ja boig vaig intensificar els contactes pero no hi habia manera...vam quedar amb ella a un altre zona de bars..quan arribem..abraçada..mes restragada de pits..que?que de que?en tens?que va....que cabron!! a sobre?
Vaig pasar d ella i vaig seguir bebent,ultimament bec molt,tot i que no ho feia ni als dinars els ultims anys...
A un lloc d´aquets van posar una canço que em va recordar molt a a meva ex per unes circunstancies que no explicare...Vaig agafar la trouppe i vam marxar a un bar del costat,super animat,tothom ballava,molt apretats...tot el grup va intensificar el rastreig de coca sabent el plan de la golfa..pero jo hi el colega que no es fot res ens vam començar a entretindre amb unes finlandeses,de repent al voltant de les 4.30,el cabron aquell que va vindre a casa sense estar convidat,be i em diu donam 30eur,per fi n´he trobat...
I sense pensar-ho l´hi vaig donar...va vindre amb un gram...vam buscar la golfa..ja habia marxat amb el novio...i ens va quedar allo alla,sense la golfa,be encara teneim les finlandeses..vam anar al cotxe i vam fer unes ratlles,despres d´un mes requeia jo.No fumada pero si esnifada,vam planejar enredar a les Finlandeses amb l escusa del tema pero quan vam arribar tampoc hi eran ja..
Una merda tot plegat perque ens vam fotre ratlles per no res,i molt malament estava despres i ara.
No sabia si escriure aquet post pero total,tenia que comptar amb alguna recaiguda,avui em dol molt haber-ho fet,i haberme gastat la pasta aquella i la veritat no tinc cap ganes de repetir-ho.
Feia dies que anava molts cops el canti a la font...i al relacionarme amb segons qui..va ser imposible dir que no...o estava amb le guardia baixada,entremitg del festival que portavem i la posibilitat de festival sexual que teniem a la ma...
No se tot son escuses pero l´unic cert es que despres d´un mes vaig recaure,tambe era d´esperar que algun dia pases.
Tampoc ho considero greu,tot i que m´emprenya molt,perque no va ser fumada(la meva adiccio)ni vaig repetir ni vaig tindre ansietat de mes.
Em fi,tambe deuria influir la gran cantitat d´alcohol que em vaig fotre ahir...habiam ara si aconsegueixo un altre mes..
Ho sento molt

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Bueno Peperines,como dices,estas recaidas son posibles,lo importante es que quieres seguir adelante,y te das cuenta de lo mal que has hecho.

... ha dit...

Ho has de sentir per tu, no per nosaltres. A nosaltres ens sap greu perquè volem que et recuperis, però ja t'ho vaig dir una vegada perdre una batalla no vol dir perdre la guerra. Endavant!!! Ara alguns dels amics que tens no t'ajuden a poder-ho deixar, al contrari. No ho tens fàcil.
Però volem tornar a veure post titulats: Un altra dia sense.
Molts ànims!!!!!

Ana ha dit...

Com ve diu en mangas el que compte és que et fot haver consumit un altre cop, per aquí nem bé maco ;)
Suposo que era temptadora una nit de sex & drugs & rock´n roll :P

Josep B. ha dit...

Això no és un retret, però te'n recordes que et deia de mico?

Que tornaria de colega, amb excuses per fer-ho.

Tanmateix és una caiguda, ara toca aixecar-se, i ara ja saps de que va el mico.

En algún lloc vaig llegir una cosa així:

La primera vegada que m'enganyes és culpa teva, la segona és culpa meva.

Ànims, aixeca't i endavant.

peperines ha dit...

Gracies a tots sembla que l´unic emprenyat amb el tema sigui jo,millor

roger ha dit...

Peper...., com ja t'han dit no pateixis per nosaltres, sinó per tu.
De totes maneres, tu ets el nostre amic "virtual", però amic al cap i a la fi, i crec que hem d'estar amb tu "en lo bueno y en lo malo".
Només mira endavant!!!

Anònim ha dit...

Òstia Peperines!
I a sobre no folles!
Ja me'n vaig a dormir de mal humor!

Anònim ha dit...

Doncs jo per portar la contrària haig de confesar que també estic emprenyat. No sé, suposo que em feia il.lusió veure com te n'anaves sortint. Quina putada, ara toca tornar a començar. El bo es que ja ho has fet una vegada, per tant SAPS que ho pots fer. Ja no hi ha l'excusa del "no sé si seré capaç". I molt guai això de la Dolça, no? Si és que és irònica (i de vegades cruel) la vida: quan menys la busques, ella ve. Bueno, una altra cosa que hem apres. També saps que fins i tot si no quedeu, qualsevol dia te la pots tornar a trobar. I més enllà de les seves històries, està clar que està a gust amb tu. Renovades il.lusions i que durin!!

Xavi

Anònim ha dit...

Quina ràbia xaval.. em sap greu per tu, i em posa de mala llet.

Teresa Bau ha dit...

No passa res, una ensopegada la té tothom peperines. Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra!

Però, res de tornar-hi, eh?