BONES FESTES

Avui dia de Nadal,no he pogut evitar pensar en tots vosaltres amb l’empenta tant forta que em vareu donar tots per poder capgirar la meva situació.

No trobava el moment de fugir de tot per poder-vos escriure i aquí estic,boig per desitjar-vos un Bon Nadal i les millors festes de la vostra vida,de tot cor.

El cert es que el bloc el tinc mooolt mooolt oblidat,no em sento tal com era. Sento,que escriure es com reviure un passat que mai mes vull que torni.

Varen ser 13 anys molt durs,plens de dolor tot i que molts puguin pensar - com s’ho va passar el paio.

Avui en dia orgullós us puc dir que porto 8 mesos i 13 dies sense consumir i sense cap ansietat,sense cap medicament i sense mirar enredera.

El deixar el tema m’ha aportat moltes coses noves a la vida,que quan m’ho deien abans pensava que nomes eren paraules,que mai seria veritat.

Primer de tot una millor salut,em sento molt millor en general. Físicament sobretot,no arrossego l’esgotament que tenia sempre. He aconseguit regular la son ( que va ser el que mes em va costar) ara dormo tranquil·lament entre 8 o 9 hores daries que comparades amb les 4 o 5 que dormia abans esta be. Ansietat gens ni mica,i això de no tindre ansietat s’ha traslladat a totes les situacions de la meva vida i les afronto d’una manera diferent i mes efectiva.

Les Depressions van desaparèixer quan va desaparèixer el consum . Amb la desaparició de les depressions,mica en mica va anar desapareixen del meu cervell la meva ex dona. Amb el que vaig aconseguir una pau mental molt gran.

Potser la proba mes gran d’aquets mesos va ser salvar el pis com fos,l’esforç va ser molt gran i em va aportar molt a la meva autoestima,a confiar molt mes en mi.

I desprès un munt de casualitats,com el primer cop,van fer que em retrobes amb la Dolça i ara ens veiem normalment casi cada dia.

No em veia pas jo,que el deixar el consum et dones tantes coses com dèieu tots,ho veus tant fosc en aquells moments que penses que nomes son paraules.

Sense cap dubte deixar la coca es de les millors coses que m’han passat a aquesta vida.

Un cop mes de tot cor us vull desitjar a tots molt Bones Festes!!!

PIS SALVAT

Fins avui no he volgut escriure perque estava esperant la sentencia del lloguer.I saved my flat!!!!!!

La sentencia ha estat favorable,no haig d' abandonar el pis.

L' esforç ha valgut la pena,en 5 mesos he pagat 15 lloguers!!10 que debia mes els 5 que han anat caient.

Ja em queden poquets dies per fer 6 mesos sense consumir i es començant a veure tots els canvis bons que m' esta produint.

El pis salvat,la setmana que ve marxo mes d' un mes a Estats Units,que inclus em sembla que coincidire amb un blocaire alla..

ahhhh!!!!El dissabte,vaig anar a comprar tabac i em vaig trobar amb la Dolça despres de mesos i mesos sense veurens,varem fer una volta i em va convidar ella  a sopar,ultimament tot em surt bastant be,com si algu m' estes ajudant,tot despres de deixar la coca.

Començo a estar molt content d' haver ho aconseguit i començo a visualitzar els beneficis.

I de moment aixo es tot,que no es poc

5 MESOS

Em comença a fer vergonya mantindre el bloc obert,no puc dedicarli el temps que necesita i em fa sentir malament.
Avui escric nomes per dir que que ja fa 5 mesos que no consumeixo,just avui.
Segur que molts de vosaltres fa mes temps evidentment pero per mi es un exit inimaginable.
J aestic nomes a un lloguer i mig de la salvacio,aquesta es la grn noticia que m`ha portat el no consumir.Evidentment durant aquets 5 mesos m`han caigut per el cami 5 lloguers mes i l`esforç semblava inutil en cerrts moments.
La setmana que ve,si Deu vol,ja estare al dia i escriure un post per celebrar-ho.
El judici es el 2 oct o sigui que abans d`arribar a judici ho tindre tot al dia i podre anar al jutjat i presentar els rebuts i fora,tot arreglat.
5 mesos ja!!Avui estic content per aquesta fita,els altres mesos no rec que m`alegres tant.Aquet mes he patit dies durs,de depressions bastant xungues,pero clar ho estic fent per les braves,sense medicacio,aixo si,sense deixar passar per alt ni una visita a la psicologa i l`infermera.
No se si valen de molt aquestes visites pero a mi m`estan funcionant molt com a suport i reforç de lameva conviccio d`acabar d`uan vegada amb aquet vici.Igual que altres mesos creia que volia l`alta ja,ara no se,crec que es bo seguir anant a terapia amb elles.No fem res que sigui per tirar cuets pero surto sentintme be d`alla.
I aixo es tot,avie´m quant estic al dia de lloguers.
Perdoneu tots pero aquet bloc i la seva activitat son de pena per culpa de motius laborals,abans,quan em drogava era molt facil escriure en ple baixo pero ara no tinc ni temps

ESTIC TOKADILLO AVUI

Ostres fa dies que no se que ben be escriure al bloc,la veritat es que tampoc tinc temps,treballo molt per liquidar el deuta del meu lloguer i no tinc temps per rascarme la panxa ni res.
Jo pensava arribar a tots els pagaments el mes d´agost i tot i el tute i l´esforç que he fet em quedaran un parell de lloguers enccara per el mes que ve,mes el que caura ara el dia 1.es que no paren de caure mesos.
Estic encara sense consumir,ja s´apropa a 5 mesos el tema,ja falta poquet,etic flipant del record que porto,sense medicacio i sense ganes de consumir,es que ni hi penso.
L´altre dia un me´n parlava i abans quan algu ho feia em venia el bon rotllo que em portava fumar coca pero aquet dia no,despres ho pensava que extrany pero nomes m´ha vingut,el record de les paranoies i l´stres que un agafa despres.
Us preguntareu i perque escriu avui aquet??vaaa estic una mica fet pols aquesta nit,he descobert un juguet que m´ha tornat boig.El google earth,he anat a mig mon amb ell,jha estat fantastic!!
Pero despres un es huma,i a coemnçat a mirar les seves coses,primer on visc,despres on treballava i mes tard el tema s´ha complicat i he buscat la caseta on viu la meva ex i la he trobat i no se no em sento gaire be avui,no consumire,tranquils.
Pero estic tocat avui,veient tot el que he perdut per culpa d´aixo i necessitava escriure sino hauria rebentat a plorar i no vull.

4 MESOS

Avui escric per celebrar 4 mesos sense consumir,qui m´ho havia de dir quan vaig començar aquet bloc a blocat.

De fet els 3 primers mesos va ser molt fàcil,mes del que creia jo però aquet quart a costat mes.

Be,no ha costat.Pero aquets últims dies,va fer anys d´una historia amb la meva ex i els records em va envair un altre cop,el baixó va ser inevitable.

Vaig voler consumir,be,vans ser uns minuts que en vaig tindre ganes.Escusa per treure’m el mal moment que estava passant.

Per sort ja no se on comprar-la i enseguida em va passar el mal rato.Ha estat la primera vegada que n´he volgut en 4 mesos.Pero en seguida vaig veure clar que era una tonteria el que estava desitjant i en seguida vaig pensar en tot el dolent que em podia portar consumir un altre cop.

Al cap d´una estona estava content de no haver-ho fet i ple d´orgull de continuar amb el record.

Tot el demes segueix el seu ritme,pagant deutes i preparant vacances

LA MEVA MARE

Ahir vaig fer una passa mes a estar be.

L´altre dia era el sant de la meva mare i l´hi vaig enviar un sms felicitantla,nomes rebre’l em va trucar i jo vaig agafar el telèfon,vam parlar de no res,però vam parlar.Em va demanar poder seguir trucant-me de tant en tant per saber com estic.

Feia 5 anys que ella i jo no parlàvem,la droga va deixar molts cadàvers per el camí,ho va erosionar tot i mica en mica s´ha d’anar arreglant tot.

El cert es ,que es una relació que no se si vull,em va fer mal l’altre cop i em va fallar però tot ja venia de molt abans que jo en un dels meus pitjors moments amb la droga,vaig fer-li mal(emocional mai fisic) jo a ella.

Sempre em tingut una relació molt dificil.Jo sempre desde petit he estat presumpte culpable de tot i nomes em treien la culpa si es demostrava el contrari.

Desde jove jo tinc un problema amb els ulls,desde jove sempre sem queda el blanc del ulls vermell.no se perquè i jo per ella sempre havia fumat porros,mai ho havia fet.Un dia amb la meva ex,les dos juntes despotricant de mi,ella l´hi va preguntar a la meva ex si jo de jove fumava porros.Per un cop en sa vida aquella noia va dir la veritat i per fi la meva mare es va creure,desprès de 20 anys que jo no fumava porros.

Crec que tenia que normalitzar una mica la relació,tot i no se jo el culpable de l’última ruptura...però anar mes enllà en una relació de mare-fill no crec que vulgui al menys de moment.

Tambe haig de dir que al penjar el telèfon,vaig trencar a plorar

ja m´extranyava a mi

Massa be anava tot,el deute del pis s’apropava al final ja,un amic i jo ja em comprat els bitllets t’avio a USA,el calvari semblava arribar al seu fi i era estrany.

Avui,han trucat la porta,obro i eren del jutjat,per notificar-me el dia 2 oct tinc un judici per desahuci.

Em fot perquè com a mínim el amo pot haver vist que tot a canviat i s´esta liquidant tot a un ritme que ell no s’esperava pas.Aixo es un contratemps per a mi,ja que jo volia acavbar de liquidar el deute mes relaxadament i evidentment tindre’l liquidat al novembre a l’hora de marxar de viatge.

Ara em toca posar-me les piles,he mirat i si les ventes segueixen així,que res fa pensar que hagi de canviar,a finals d’agost,dedicant-me nomes a això estarà tot al dia,total ja “nomes” dec els lloguers de Març fins aquí però clar,ara si he d’estar ben atent perquè no pot haver hi cap errada de càlcul.

Nomes hi ha una cosa a la citació que no m’agrada o dos primera que la fulla on hi el deute exacte no l´han imprès be,a mes el propietari del pis ha inclòs uns quants lloguers del principi que l´hi donava jo en ma els cèntims i no tinc rebut,pero tinc un mail en el que parlem d’això i em servirà de proba.

I l´altre una frase que posa que no tinc dret a ENERVAR,algú sap que vol dir això?que encara que pagui vaig al carrer?

Joder masa be anava tot

UNA GRAN NOTICIA

Avui es un dia important per mi.Potser un dels mes grans en aquets 13 anys.

Desde fa uns minuts a les meves mans tinc un bitllet d’avió que posa Bcn-Roma-JFK.

Aquet es el meu premi per haver deixat la coca,marxaré d’aquí uns mesos,i es el convenciment final meu,de que la coca forma part d’un passat.

Evidentment fins el dia de marxar es seguiran liquidant deutes i sobretot estaré ben alerta perquè l’enemic no em vulgui tornar a fotre la festa en l’aire.No penso baixar pas la guàrdia,i amb mes motiu ara.

Em feia falta una cosa així per començar a visualitzar les avantatges de no consumir i puc dir que ho començo a veure...i em sento moooolt be,molt content,tant que tinc els ulls humits,ara em toca treballar i curar-me be perquè això surti tot rodo.

Volia que fóssiu els primers en saber-ho,abans inclús que familiars meus i amics,be els segons;hi ha una persona que ella no ho vol reconeixa,però ha estat dia a dia,empenyem-ne cap el èxit,quan he tingut baixons,com aquets últims dies,ella ha fet el miracle de posar-me un cop mes a l´hora i m’ajuda’t molt.Sense ella molts d’aquets baixons haurien acabat en tragèdia i tindre a algú amb qui escriurem cada dia ha estat un luxe per un drogoaddicte,que algú tingues a tot hora una ma estesa per estirar-me a munt,es algo que per desgracia pocs drogoaddictes tenen,i jo l´he tingut sense condicions aqui.Nomes a traves de la xarxa estava ella pero sempre hi era,a mes coincideix que jo vaig deixar de consumir als voltants de rebre el seu primer mail,i fins aqui em arribat estirant de mi,pobre,deu estar esgotada de tant estirar pero segur que si existeix cel,un tros,el de millors vistes, esta reservat per ella,llàstima no haver-nos conegut en altres circumstancies i que jo hagués pogut donar mes de mi cap a ella.Moltes gracies a TU.

Uyyyyyy la psicòloga quan s´enteri...no crec pobre,es molt maca i bona noia,suposo que l´altre dia es el que tocava,fotrem una mica de canya e intentar ordenar una mica la meva vida.A mi encara que hi hagi dies que no estic molt d’acord m’agrada com m’està portant.

I res mes,aquesta es la gran noticia que marxaré 24 dies a aquell gran país gracies a l’ajuda de tots.

AVUI AMBULATORI

Ja m´han tocat el que no sona.Avui tenia que anar al metge de capçalera a recollir anàlisis que em va demanar el psiquiatre.

Tot be,però...sempre hi ha un puto però,el colesterol dels nassos esta una miqueta per sobre dels límits..res greu però ja em tret la cançó aquella tant absurda de menja peix,menja verd,menja fruita apa com un conill,a menjar verd.

Jo quan estava casat teniem una Termomix i alla sempre cuinàvem moltes coses de verdures.Al repartiment de les coses,evidentment no em va tocar la maquineta aquesta i jo no se que puc fer per menjar verd,no se cap recepta i no se si la vull saber.I el tema peix..buuuf menjar peix em fa mandra,diu que haig de menjar mes peix que carn...no recordo l’últim cop que vaig menjar peix,tinc escusa tampoc se receptes de peix,o sigui que com dEia aquell tema zanjat.

Sorprenentment l’ansietat que l’estic derivant cap el menjar,es veu que esta retrocedint,en un mes he perdut dos kilets,tot i seguir menjant minimax cada dia.

Estic molt atabalat amb tant de control i a sobre molt deprimit,cada dia mes deprimit i no se cap on vaig,la depressió esta guanyant cada dia terreny i em comença a fer molta por.Mai he patit una depressió sense coca i no se com reaccionaré,abans amb la coca ho tenia fàcil,em fotia mig gramet i deixava de plorar,ara no se com fer-ho i veig que va a mes.

En fi i aquestes son les novetats,menys pes,mes colesterol i mes deprimit i evidentment gens de ganes de consumir.

POXO??

El cert es que torno a estar poxo,però mira,la feina tot ho cura,que trist no?refugiar-se a la feina per estar be? i mira anar pagant deutes i anar passant,una pena tot plegat.

Parlant amb un amic,l´hi explicava la diferencia de la meva situacio ,,,abans pencava com un boig per el vici i ara penco com un boig per pagar deutes pero el final es el mateix,no tinc un duro i estic sol.No hi ha cap diferencia,be que no tinc paranoies que diu la psicòloga.

Evidentment que si tota la pasta que estic pagant en lloguers endarrerits la tingues a la meva compte corrent potser si començaria a visualitzar les diferencies però de moment el que veig es que estic al mateix lloc però sense estar col·locat.

En 3 mesos ja he pagat 8 lloguers pero mai s’acaba la deuta aquesta es exagerada ,ara ja estic per el febrer del 2008,avia’m si en un parell de mesos la trec d una vegada.Aleshores començaré a visualitzar el canvi i espero començar a sentir-me millor

AVUI TOCAVA PSICOLOGA

Ja he sortit de la psicòloga,no se,em sembla que em te mania.No vol que vagi de viatge al altre costat del xarco.Be al final ha acceptat al explicar-li que era com un premi a deixar la coca.

M´ha fotut una mica de canya avui,suposo que es el que tocava al veurem tant negatiu,diu que haig de posar mes de la meva part per conèixer gent,sortir mes,encara que sigui sol(no em ve de gust sortir sol),que no tinc que ser negatiu amb el meu futur sinó no aconseguiré res i bla bla bla.

Despres ho de anar al altre costat del xarco i d’haver-me comprat un equip de musica.l´ha tret de polleguera,no vol que visqui tant al dia,que no puc rebentar tota la pasta que em sobra i mes bla bla bla que així no trobaré una dona,que les dones volen una seguretat,que mai estaran amb un tio que tot s´ho gasta i mes bla bla bla això confirma la meva teoria que moltes de les dones nomes els importa la teva compte corrent i no qui siguis tu,seguirem sol molts anys,ja esta be així.

També,per calmar-la l´he explicat un planning que m´he fet per d’estalviar 5000 euros i deixar-los guardats per el dia que tingui que agafar un altre pis,aquí s´ha calmat.

Diu que no em queixi tant que jo vic molt be,que guanyo molta pasta,que si ella m’expliqués les seves misèries...i mes bla bla bla.

No se,avui tinc una sensació estranya al sortir d´alla,com si no hagués valgut de molt haver anat.

També em parlat del meu cos,que jo haig de fer les coses correctes per posar-lo a l’hora,que em deixi de donetes,que em faci una dieta com deu mana...

Total que avui si no hagués anat hauria anat tot millor.

ROSER

Avui tinc ganes d’escriure,mes que ganes necessitat.Aquet cap de setmana va fer 3 mesos que no consumeixo.Seria -i potser ho es- un motiu d’alegria,però fa un dies que no em sento gaire be.

Tranquils tots,no son ganes de consumir,res mes lluny.Pero fa dies que noto que m’estic deprimint,faig multitud de coses perquè no em guanyi terreny la depressió però crec que per esgotament m´esta guanyant.

Dijous tinc que anar a veure la psicòloga i suposo que en parlarem.De fet en cap moment he volgut antidepressius en aquet procés,ho he fet a pel i els ansiolítics els vaig deixar ben d’hora i crec que me’n he sortit bastant be però em comencen fallar les forces en la lluita contra la depressió.

La sensació de soledat,tot i els grans amics que tinc,m´esta envaint,records omplen el vuit que ha deixat la coca,a mes una historia molt desagradable m´ha fet retornar a pensar amb la meva ex.No perquè la trobi a faltar,sinó per els mals rotllos i tot m’està fent mal.

Avui al tren,unes cadires mes enllà,viatjava una noia rossa.De la meva edat,quan mes me la mirava,mes em recordava a una novia que vaig tindre fa potser 23 anys era una noia increïble,mirant-la he recordat totes les que van ser novies meves,totes guapíssimes,increïbles i puc dir amb orgull que totes van estar molt enamorades de mi.

Perquè em vaig equivocar tant escollint la meva ex??Avui ja tinc poques possibilitats de refer la meva vida amb un altre persona i em fot mal pensar que no vaig saber escollir be,tot i que molts m´ho deien.

Passaven les parades de tren i no deixàvem de mirar-nos,ella somreia,jo no estava pas segur que fos ella,la timidesa em podia i no em deixava preguntar-li..ets la Roser?Quan he baixat del tren m´he odiat un cop mes per no haver estat capaç de fer una pregunta tant simple.I el tren ha marxat,potser amb un record mes del meu passat.

3 MESOS JA

Aquet cap de setmana farà ja 3 mesos que no consumeixo.Increible oi?El primer sorprès soc jo.Quan vaig començar aquet diari el cert es que ni em passava per el cap això.

Estava a la fi de tot,pensava que ja s’acabava tot i que ja no tindria aquesta oportunitat..Nomes pretenia deixa testimoni d´un patiment.Al final esta sent el testimoni d´un final feliç a una historia dura,com a les pel·lícules.

Aquets 3 mesos he aconseguit moltisimes coses,coses que no creia que mai mes podria tornar a tindre.

Primera cosa que es la que mes ràpid he notat han estat els cèntims,vaig pagant la deute del pis mica en mica,devia mes mesos dels que jo creia,devia desde el juliol del any passat ,en 3 mesos he pagat he pagat ja 7 lloguers de deute i espero fer el tiron definitiu per tancar d una vegada aquet tema ja.

A mes m’estic donant alguns capricis que fia anys què volia

Per fi he pogut regular el meu son,de les 4 hores que dormia,inclús els dos primers mesos de deixar ho,ara ja dormo cada dia entre 7 i 8 hores com a norma,algun dia potser per alguna angoixa que no se quin es el seu origen ,en puc dormir 5 o 6 però vaig millor.

L’alimentació???buuuf a mi m agrada menjar i crec que l’angoixa se’m esta desviant cap aquí i estic agafant uns kilets(kilassos)de mes,els dies de festa faig els possibles per caminar i per exemple avui he caminat 8km,no es prou però be,aquet tema quan estigui l’altre solucionat ja l’arreglaré.

Treballo molt millor ultimament,sense ansietat per els objectius,sempre surten si treballes be,però abans els aconseguia sempre despres de passar un gran estrés.

Ara començo a sortir algunes nits,aprofitant l’estiu,sense patir temptacions,tranquil·lament em puc fotre unes birretes i no tindre necessitat d’altres histories,abans sortir era igual a acabar consumint.

Els amics,els he seleccionat molt,fins al punt que em queden dos per sortir però ens ho passem en gran quan sortim,sense mals rotllos.A part he fet amistats molt importants per mi,a traves del bloc i la xarxa.Gent que estan molt pendents de que tot em vagi be,que es preocupen,en especial una,ella ja ho sap i ha estat un dels pilars on agafar-me aquets 3 mesos i per anys que visqui mai l’hi podré agrair prou.

A part he recuperat l´ilussio per uns projectes i coses que mai hauria pensat que em poguessin tornar a passar.

Us prometo que us ho aniré explicant tot,la primera que despres d’anys faré vacances al hivern o a la tardo i aniré al altre costat del xarco,ara que hi va tothom i tot es tant barat,mai hauria pensat que ho pogués fer.

Els altres dos projectes no puc explicar ho encara,quan acabi aquells dos projectes vull mirar la manera d’ajudar als que estan enganxats on jo estava però encara no se ni com ni a on.

I dones...res de res..no es el moment suposo,no em puc distreure dels meus objectius,seria un gran que tindre el suport d´algu però també seria un risc si surtis malament i acabes patint.De totes formes quan aparegui no ho podré controlar i serà el que toqui però quan mes curat estigui molt millor.

SANT JOAN

Avui un post curtet curtet.Es nomes per donar una gran noticia,al menys per mi;

Desprès de 13 anys fumant coca,puc dir que anit va ser el primer Sant Joan que no prenc gens de coca,ni de llardons.

L’últim Sant Joan em vaig gastar 480 euros,l’anterior 720 euros i aixi...

Ahir també haig de dir que no vaig sortir per res,però es igual,l’objectiu era un i l´he aconseguit.

Ja tindre temps per sortir

VAIG TINDRE GANES

Ahir a la nit per primer cop en aquets mes de dos mesos ho vaig passar malament amb el tema coca.

Per motius de feina vaig passar per davant d´on comprava la coca i haig de reconèixer que per primer cop vaig tindre ganes de comprar-ne al veure aquella portaria.

Pensava,mig m´el mereixo desprès de mes de dos mesos...també pensava ningú ho sabrà o no faig mal a ningú nomes a mi....Sorprenentment aquet últim pensament es el que em va fer continuar amb el cotxe i no aturar-me .Ostres!!El meu cervell pateix per els mals que l´hi pugui provocar la coca??Increïble!!!

Vaig aconseguir parar el cop,el cert es que vaig estar una bona estona amb allò al cap,em va costar però ara estic orgullós d’haver superat una proba mes.

Ara entenc la pregunta que em fa cada cop la psicòloga de quines situacions de risc veig que em puguin afectar??Fins ara la resposta tots els dies ha estat cap,ara ja tinc una resposta diferent,ser que veure aquella portaria em fa mal,mes del que jo creia

PSICOLOGA

Avui tocava psicòloga,el cert es que en quant al consum tot segueix igual,res de res.Pero l´altre dia el psiquiatre em va receptar uns ansiolítics que em fan esta bastant deprimit i molt esgotat.

Ho vaig parlar amb la doctora de capçalera i em va dir que era normal això.Cada dia que passava m’estava quedant mes deprimit,encara que nomes fos a estones,però aquets baixons em feien por.

Abans d’ahir,per les braves vaig decidir que s’havien acabat els ansiolítics,si abans de prendran estava be perquè coi tenia que prendran i sentir-me així?fora ansiolítics..el cert es que m´he sentit millor,sobretot el segon dia.Avui es el tercer i també estic be.

Pensava que la psicòloga em diria que seguis prenent però m´ha dit que ben fet,si estic be sense que no cal...Nomes una recomanació que ja em va fer una amiga,si tinc un atac d’ansietat o em veig amb ganes de consumir..un ansiolític sota la llengua i l’efecte es immediat,en poquet ratet estaré calmat..esperem que no faci falta.

I això es tot,tot segueix de conya,Seguim endavant!!

DOS MESOS SENSE

Ho sento molt,fa dies que no escric al bloc i em sap greu perquè us vaig deixar estan una mica xof,però ara estic be,bastant be.

Tinc dies de tot però els baixons em feien mòlta por.Com fins l’agost no tinc mes psiquiatre,vaig anar a la doctora de capçalera a explicar-li i diu,que es la medicació que ja ho fa això,que durant els primers temps de prendre-la m’ho farà,mica en mica m`aniré habituant i ja esta,estaré be.Ja veurem,la veritat es que estic millor aquets últims dies.

El problema es que vaig de bòlit amb la feina ara,fins que no acabi l´estiu.I a part the project,m’està omplint totes les hores lliures que em queden,no tinc temps ni per sortir a lligar una miqueta,que també m’aniria be una mica de carinyo carnal però vaaa la situació es sostenible de moment.

En fi,that´s all,nomes volia dir vos que estic be,desprès del últim post.La setmana que ve psicòloga.

Ostres!!Ara mirant el calendari,porto dos mesos seguits sense ni un trista ratlla,dos mesos segons la psicòloga,a mi els comptes em surten que porto una mica mes,però ella es va empenyar en dir-me que es el dia 12 el dia O,then 12th day.El millor de tot?es que n´hi penso en la coca,mira,ara perquè escrivint he vist el calendari que tinc aquí al davant.

Doncs ara cap els 3!!!!!!!!!!!!!Esta xupat això.

XOFXOFPATAXOF

Un dels projectes mes guapos,mes il·lusionants,mes increïbles i mes fantàstic que mai m´ha passat m´esta portant a a depressió un altre cop,no ho entenc.

Estic dedicant totes les hores lliures al projecte,i tot i saber ho per endavant,m´esta fent reviure moltes situacions que porten la meva ment al kaos mes absolut.

Tot i que al acabar la sessió diaria em sento feliç d’haver fet una passa mes,però esta sent molt dur,cada dia mes,a mesura que entro en situacions passades.

El vull realitzar,perquè ser que la meva autoestima farà un boom dels de veritat i per molta gent mes,però mentres nomes es realitza..cada dia noto com un trosset de mi es trenca per dins,esta sent una teràpia heavy de veritat,però ha de ser així..com diu una amiga meva avui estic xof xof patxof

AVUI PSIQUIATRE

Avui per fi he tingut visita amb el psiquiatre!!Nomes 6 mesos desprès de demanar l’hora.

Increïble no?Be,i em sembla que ha estat mes el trasbals que m´ha suposat traslladar-me fins a ell,que per el que ha valgut la visita.

Total,m’anava mirant i es llegia el meu historial...com d’aquí no sortíem i la veritat,jo avui estava nerviós per altres histories,amics,ofertes laborals noves que se´m presenten,no estava molt per tindre que estar allà.

Al final per enllestir,l´he explicat els símptomes que estic patint desde que no prenc coca,caiguda del cabell repentina(ja aturada per el que sembla),Impossible regular la son i que el menjar em costa digerir potser menjo mes i amb mes ansietat,tot degut a l’ansietat segons ell.

M´ha receptat ansiolítics i avall,uns de suaus.

En fi,m’agrada mes anar a veure la psicòloga que aquet home,i es bon home però el veia com distant,com escèptic del que estava aconseguint.tambe m´ha demanat una analiica.

De fet,porto uns dies que potser si començo a notar els canvis que estic fent.Començo a donar-me i em fa sentir be

PSICOLOGA

Avui tocava psicòloga,tot perfecte.No se que explicar,em veu molt millor..no se.Avui però em xerrat molt.Diu que aguanto mes la mirada,que no tinc tanta timidesa,que la meva expressió es molt millor…Tothom em veu millor,molt millor.Jo no m´ho veig,be si,però no ho aprecio tant com els demes.Jo nomes m ho reconec a la compte del banc.

Diguem materialista si vols,pero es cert.Jo em veig igual de guapo que abans jaja aix ja començo a estar massa animat,paro paro.

Però es cert,son canvis externs.d aspecte,de forma d’expressar-te,de comportament que son molt difícils de veure desde dins.

L´hi he dit que ara que estic be que em doni l’alta i a rigut jaja no te queda naa niño.

L’alta ni en broma,això durarà mesos,s’ha de consolidar be tot.A mes ja dimarts tinc visita amb el psiquiatre,desprès de 6 mesos,me l´han donat!!!Ara que ja no consumeixo!!Menys mal que no era tema de vida o mort.

Els ànims segueixen be.Ho del altre dia diu la psicòloga que es lògic,que s’estan movent moltes coses dins i el cos s’ha d’adaptar a tot.O sigui que endavant,havíem que diu el senyor psiquiatra.Estic content,però ja dic que mes per el que noto al meu voltant que per el jo poguí sentir.

qui soc 1er post de blocat

Hola

Soc en josep,en Pep,tothom em coneix per en Pepeperines.

Abans de res dir que aquet bloc el faig per mi nomes,com a terapia.No pretenc res amb ell,nomes aixo que em serveixi de terapia.

La veritat si ho faig es perque estic molt desesperat,ha arribat un punt on ja no hi ha tornada,tot s´em esta acabant i estic arribant al final.I abans de posar fi a tot vull explicar el perque d tot i com.

Jo soc drogadicte desde fa 13 anys,tinc 42 i fins fa 13 anys mai habia probat les drogues,l´unica que habia probat era el haxis i no m´agradava i la resta,tot i que tothom s´en fotia,a mi em feien molta por.

Els primers anys del meu matrimoni van ser una pasada,vaig ser molt feliç; i puc dir que vaig fer molt feliç als que em rodejaven.

Al 95 vaig coneixer una persona,ens vam fer amics i al temps vaig saber que era camell(es mort ara).Quan em vaig enterar,em va combidar un dia,i amb molta por,vaig probar la coca per primer cop.

Em va fer gracia,mai ho habia probat i pensava com es pot enganxar la gent a aixo?

L hi vaig explicar a la meva ex dona,i em va dir;doncs el proxim cop que t´en dongui per mi tambe i ho prenem junts..I aixi va ser,el seguent cop em va convidar i em va donar una miqueta per portar ho a casa.

Recordo que ens va durar dies allo,ho guardavem a un calaix i despres de dinar ens fotiem una ratlleta,era algo nou,estava be.

Amb els dies les ganes de veure el colega es van anar aumentant,esperava que em truques i poguer pendre una ratlleta,per el meu cap ni pasava l´idea de comprar res,em doldria molt gastarme els centims en aixo.

Avui en dia,once anys despres puc dir que a part de haber ho perdut tot,he gastat mes de 60 millions de les antigues pesetes en aixo,poder mes,pero no vull fer numeros exactes perque em desesperaria mes.

No he robat mai per aixo,gracies a deu em guanyo molt be la vida i m´ho puc mantindre jo,a costa de deixar de pagar altres coses pero m´ho pago jo.

Puc ser cualsevol dels que us rodeja,no tinc cap mala pinta i em mog entre la gent mes normal que corre dins el nostre pais.

Com a primer post em sembla que ja he dit moltes coses,mica en mica anire explicant com es pot destruir una vida mica en mica amb aixo.

Vull fer aquet bloc perque jo no era aixi,i que quedi per sempre com he arribat a destruirme i a perdeu tot

NIT DE BAIXON

Son casi les 5 de la matinada i tinc ganes d’escriure.Avui estic trist tota la nit i no se ben be perquè.

No em sento pas be i es el primer cop que em passa desde que no consumeixo,no ho entenc pas.

Portava molts dies be,mes que be.No ho entenc,potser es la pluja,potser la soledat,potser es part del procés,no ho se pas.L’únic que si se,es que NO tinc ganes de consumir tot i estar trist,de fet no hi he pensat pas en cap moment fins ara que ho he escrit. .

Fins ara en aquets casi dos mesos havia tingut petits baixons de unes horetes però el de avui dura molt i no se com aturar-lo.

Aquets baixons sense motiu,em desquicien.Abans quan em deprimia sabia el perquè estava deprimit,ara no ho se i no ho entenc,tinc ganes de plorar sobre un paper i no se el perquè.

Fa ja molts dies,que no prenc la medicació i no pot ser d’axó o ja hauria aparegut abans quan absurd es tot avui.

M’estic traient de sobre el problema mes gran de la meva vida,guanyo pasta,estic pagant deutes,tinc projectes que van vent en popa,tinc somnis pròxims de fer-se realitat,he canviat amistats,he conegut gent increïble a traves del bloc o la xarxa,no m´enrecordo pas de la meva ex,a la feina foto el que vull,ni mes ni menys,però nois,estic molt trist.

Ostres,comencen a caure les primeres llàgrimes mentres plou sobre el mar,no potser,no vull fer cap passa enrere,em mereixo esta be ja d´una punyetera vegada.

Fa dies que dono voltes a coses molt rares,res a veure amb drogues,nomes projectes,nomes il·lusions,potser es queden en això,en nomes projectes i nomes il·lusions.

No ho entenc tant be que estava. Em torna al cap la lletra maleïda “a veces llega un momento.en que te haces viejo de repente,sin rrugas en la frente pero con ganas de morirte”,la lletra que m´ha torturat durant anys.

Pot ser ha estat per un mal rotllo que he tingut a la feina i m´esta afectant mes del compte.

Espero esta be dema,no em puc permetre baixons

Projectes,il·lusions and wishes això es el que omple el meu cap ultimament.

Aquet estat d’ànim fa anar a un volant un pam per obre el nivell del terra.

A mes anant així tot surt rodo,rodo...dies dolents es converteixen en grans dies,els projectes comencen a prendre cos,forma i volum and my wishes sure that becomes true,couse wish is just a dream and dream becomes true.

Primer somni que veig que s´apropa,si els pagos segueixen al ritme que van aviat sera realitat

TOT OK,A PESAR DEL FUM

Tinc molta feina aquí casa amb els canvis que estic fent,a mes volia fer una de les caminades de les meves per el costat del mar.Però primer volia treure algo de temps per escriure al bloc.

I explicar que tot em va de conya,increïblement però es cert.El meu estat d’ànim es molt bo.Millor del que jo esperava desprès de deixar el vici.

Com tothom em deia,al deixar-ho començarà a vindre tot ho bo.Jo m´els mirava i em deia a mi que coi ha de vindre bo,a mi nomes vindran acreedors.

Però que va,cada minut que vius es una experiència,el desfrutes al màxim fins que entre el següent minut,la pena que de tant bon rotllo els dies passant volant.Ara necessitaria que em concedissin dies de 36 hores per poder disfrutar tot el que m’he perdut,que burro he estat aquets 13 anys.

I al final ha estat mes fàcil del que jo em creia.Les dos primeres setmanes van ser durilles però desprès l’hi agafes el gustillo a no consumir,inclús s’han fotut clenxes a prop meu i no he patit gens,inclús he sentit pena per ells,es increïble.

Fa 7 o 8 anys,un amic de festes,un altre que també estava enganxat a lo bestia a la base.Ho va deixar de cop,va trobar una noia que l’estimava i va ser l´escusa per deixar ho.Un dia parlant amb mi em deia,si ho deixes nomes patiràs 15 dies,desprès veuràs que ni hi penses.Et serà molt mes fàcil del que et penses,ja m ho diràs.

Jo dins meu pensava que mai l´hi podria dir,perquè no sabia ni com comença a deixar-ho,i els cops que estava dos o tres dies sense consumir ho passava fatal.

Doncs avui en dia,si no hagués perdut el contacte amb ell,l hi podria dir que tenia tota la raó del mon.

Desprès de aquets 15 dies nomes vaig partir una nit,i no va ser per ganes de consumir.

Ara a les nits escric molt.Em va be per desfogar-me,per buidar el pap.Sempre ho faig amb múcica de fons i la tele posada sense veu.

Una nit a la tele feien una pel·lícula,anava veient escenes mentres escoltava musica i de repent un dels protagonistes treu una pipa per fumar base i comença a fumar coca,vaig tindre que apartar la vista de la tele.

Vaig estar rato mirant el mar,la lluna i les estrelles,disfrutant de la nit per calmar-me.Al poc segueixo escrivint i torno a mirar la tv amb por,patint havíem que veuria.

Sortien dos dones,sentades a un sofà,estaven xerrant.De repent treuen la pipa,i la carrega per fumar.

Vaig voler aguantar la mirada,tenia que ser capaç de veure aquella escena.la carregant,encenen l’encenedor,l’apropen a la pipa,cremen...i quan es va veure el fum blanc removent-se per dins l pipa..no vaig poder mes,em va fer mal per dins,quelcom estrany sentia,no vaig poder aguantar mes la mirada cap a la tv i vaig canviar de canal.

El veure aquell fum va ser bastant dur per mi.En cap moment vaig tindra ganes de consumir,però va ser dur,em va fer mal pensar en aquell fum,que s´habia emportat la meva vida...va estar el moment mes dur d’aquet procés desde que no consumeixo.

Vaig estar hores recordant aquell fum reemovent-se per dins la pipa i sentia molt de mal cap aquell fum,odi,fàstic van ser molt sentiments,suposo que em tocava pasar ho.

Recordar com passava de tot per aquell fum,com vaig perdre la meva vida,la meva família,els meus amics,el meu patrimoni per aquell fum,no se va ser la pitjor nit.

Però ara tot es perfecte,tinc moltes ganes de fer mil coses i estic fent algunes,però faré mes quan m’hagi tret la llosa de les deutes,em començo a plantejar coses que fins fa poc eren inviables i nomes somnis.

De veritat que ho recomano a qualsevol que estigui enganxat,jo mai m hauria imaginat que tot pogués canviar d´aquesta manera.

Tot i no deixar d´estar alerta perque una pasa enrera seria fatal.Pero esta sent un agran experiencia tot.

HE PERDUT UN GRAN AMIC

Avui he perdut un gran amic,i la veritat es que m’ha deixat un gran buit al meu cor.

Ell fa 5 anys em va aguantar en els moments mes difícils de la meva vida.Jo vaig ser hi quan ell i la seva dona tenien problemes,parlant amb un parlant amb l´altre.Jo vaig plorar mil vegades al seu ombro.A les dos operacions que l’hi van fer al cap per instal·lar-li unes vàlvules jo hi estava amb ell.Ens ho em explicat tot i els dos sabem dels dos tot.

Ell consumeix coca també,a part d’altres coses.Molts cops em trucava i jo anava a comprar per ell i per mi,a canvi em sortia a mi gratis.Altres cops l’acompanyava jo a comprar quan ell no tenia on anar.Molts cops vam fumar junts.Érem “animes bessones”que deia ell.

Fa un temps jo vaig decidir començar a sortir-me’n d’això,ell no.De tant en tant em trucava i jo patia recaigudes al ajuntar-me amb ell,era molt dèbil jo i no sabia dir no.Inclus m’alegrava que em truques quan duia dies jo sense consumir

Fa dies jo l´hi vaig explicar que no m’interessava veure’l una temporada fins que estigues be del tot.Va retirar la convidada a paella i ho va entendre.

Avui m´ha trucat que venia al meu poble,havíem si el podia recollir.Suposant que tot havia quedat clar,he anat a recollir-lo,pensant en una nit amb bona companyia d’un gran amic.

Nomes arribar,em pregunta si ho he portat,el que?la coca,no em diguis que no has anat?

Estava col·locat i donava per entès que tot seguia com abans,que jo la comprava i ens la fotíem.

M’he emprenyat molt i l’he tornat a l´estacio.Ell no entenia res,potser per el pilotaço que duia d’alcohol i coca.

Al arribar a l’estació encaixada de mans..Has estat un dels millors amics que he tingut aquet mon,però no ens podrem tornar a veure,ho sento molt.

Encara s’ha ofès i per mi que no entendrà res fins dema.Però a mi m´hi va la vida.

Desprès he plorat,mai havia plorat per un amic,si per moltes dones.No em fa vergonya reconeixeu.

Érem animes bessones,inclús ens vam casar la mateixa setmana,diferents dies per poder ser-hi .Trobaré a faltar la seva complicitat,els seus consells,les seves ajudes,la seva ma estesa i el ajudar-lo en els seus lapsus.Però jo ja no puc seguir al seu costat,al menys de moment.Molts mes de 10 anys d´amistat s´han perdut per culpa la merda la coca.

CHANGES

Els cambis s´han de visuaitzar perque s´et fagin mes evidents i buscarne mes. Doncs em sembla que m´estic pasant amb els cambis.
Clar,ara al no fumar coca tinc masa temps lliure,en principi.
Els cambis van començar amb un cambi d´habits,d´actituts,de visio de tot en general,començar a disfrutar de petites coses,petites amistats,grans amistats,amistats oblidades...
Despres em vaig dir anem a cambiar la planta de baix del pis.Mala idea la meva,o potser bona,perque em te molt ocupat aixo.
Pero vic en un piskaos.I dema venen a instalarme la linea de telefon un altre cop i no se com ho fara aquell home.
Us explico quan em van llogar el pis em van deixar una habitacio okupada!!Okupada per tot el que hi habia al pis en aquell moment,propietat d´una iaia dels duenyos.No et preocupis que ja ho vindrem a buscar ok!!
Fa mes de dos anys d´aixo ja.Tampoc son molt fluides les relacions amb els duenyos del pis per lo que arroseguem..,i he decidit que tot allo va fora,i jo cambio d´habitacio.
Aixi es com estava la planta baixa.

Aleshores en aquestes estones que em costa inclus ocupar el temps,vaig decidir aixo.
En mal dia ho vaig decidir.Despres d´una setmana de treballs forçosos,de fer molts viatges al container,i sobretot fer molt de braços,el resultat ha estat aquet.
Un desastre dels grans,he convertit el meu menjador en una nau de cualsevol empresa logistica,per aqui pasa tot el material,abans de ser distribuit.
El tema es que s´ha quedat tot aturat aqui al menjador,the logistic center esta a tope,i l´unic treballador petat,petat.
Pero ara he trobat el sofa,m´he estirat i em deia a mi mateix,que guapo aquet Kaos!!
Estic orgullos d´haber trobat solucions al meu temps lliure.
Era potser el que mes por em feia de deixar la coca,que fotaria en hores lliures i em falta temps i tot ara.
Avui era un dia complicat per mi i l´estic tirant endevant força be,sense deprimirme i el mes important ni pensant en coca ja fa...no se ni els dies que fa que no en prenc,ens debem aproprar perillosament als 2 messos.
Quin record!!Casi 2 messos i sense recaigudes!!I
Despres,quan d´aqui un dies hagi tornat el kaos a convertirse en orde, pintare,ho deixare ben xulo.
De moment,les meves ocupacions han de ser barates,no em puc posar a fer coses que valguin molta pasta,fins que no estigui al dia del pis.
Quan hagi acabat amb la deuta,cambiare alguns mobles,a mes tinc al cap un gran viatge a mitja plaç.
Ahhh i tinc un gran projecte del que no puc explicar res de moment pero tot se sabra.Si surtis be...
Dones???Ninguna m´estima a mi,nomes van per el meu cos i no em deixo...A part no puc gastar centims,millor esprar un mes i mitg...
eiiii que no parlo de putes,pero ara fer sopars,sortides...seria complicat per la meva economia,si aperegues algu especial potser hauria de resoldre el dilema,pero ja dic,nomes me volen per el meu cos.
Tambe he mirat per internet un gimnas aprop,ja es un pas,aixo no vol dir que m´apunti ni que hi vagi si m´apunto pero ho he mirat,ho prometo.
I ara el cambi que mes us afecte a vosaltres.He cambiat la foto del meu perfil,ja no us sortira la desagradable imatge aquella quan us deixi un coment,sento molt si algu es va sentir violentat amb aquella imatge pero era la que tocava.
Ara es aquesta.
Es nota que he apres a penjar fotos al bloc eh?jaja Apa fins aviat.

VISITA AMB L´INFERMERA

Avui tocava infermera,alegria de que no hagi consumit.Sembla que se´n alegrin mes elles que jo.
Nomes el fet de tindre que anar a alla,encara que sigui per no res ja forma part de la terapia crec,es crear unes rutines,unes obligacions...
Avui per exemple estava millor al terrat prenent el sol que tenir que anar alla.
He vist la psicologa pasar per alla tambe,mentres esperava,ha tingut el detall de preguntarme cosetes de com va,recordava be el que vam xerrar a l´ultima visita,fet que m´ha agradat.Al menys no soc nomes un expedient alla.
L´infermera contenta de que no consumeixi.Que molt be,que ho van comentar ella i la psicologa i estaven alucinades.
Que el meu aspecte ha millorat molt,que estic molt guapo diu,jajaja,pobre!!
Que si,que vaig arrivar alla amb faccions de la cara molt demacrades segons ells,que se´m veia la guerra que duia dins.Que ara no,que estic molt millorat,no se,jo no m´ho se veure,em veig cada dia i clar.Que el morenu em senta be,molt be.Semblava la meva iaia!!
Be,tot ha fet que surtis mes content d´alla encara.
L´unic que no aconsegueixo regular la son,habiam si arriva ja la visita amb el psiquiatra i em donen ketamina per adormir caballs o algo similar i aconsegueixo dormir 7 o 8 hores seguides.
Habiam,ara la propera visita d´aqui a 15 dies amb la psicologa.15 dies em fan vertig,son molts dies entremitg pero be,si ja vaig pasar a barrera psicologica del primer mes,espero no tindre problemes per seguir.
De fet ganes no en tinc gens,ni ansietat per la coca i es molt crec jo.

PER TU MARTA

Aquet post es per tu Marta.
Avui porto el dia trencat,pensant en tu.El teu coment m´ha impactat molt i espero que sigui cert el que dius i no consumeixis en molt molt molt de temps.
Tots dos sabem que sera dificil i costara.
Cada cop que ho tinguis a ma pensa en mi,mes que en mi en el que he pasat.Tu estas al principi nomes.Quan jo vaig començar a consumir tu tenies 2 o 3 anyets nomes,imaginat.
Tot el dia porto pensant que dirte perque no ho fagis mes.Perque a mi em van dir mil vegades un munt de coses i deia si si,aneu dient pero jo controlo i se el que faig.
Es molt complicat veure la part dolenta d´aixo quan un estar a dins,tots pensem no n´hi ha per tant,i si en n´hi ha per tant i per mes.
Els efectes son brutals i mes en un cos tant jove.Pensa que tot ho be que estas quan en prens, en poc temps no sera aixi,quan en prenguis estaras pensant en anar a buscar mes,en comptes de disfrutar.
Al endema en comptes de recordar festes,estaras amb estats depresius molt besties,amb tirons al cos,de tanta tensio mentres consumies,estaras mirant la cartera habiam si t´ha quedat algo per avui.
T´aseguro que es molt trist esta deprimit,es viure en una foscor constant i no crec que una persona jove es mereixi aixo,segur que et mereixes tots els colors del mon.
Començaras a patir ansietats,mal humor,fustracions,veuras com els teus amics van a sopar i tu no podras perque la nit anterior et vas gastar tots els centims en coca..son mil coses que sonen a rotllo moral,a mi m´ho deien tot aixo i m´hi pixava i despres una per una van anar sent certes,pero al principi no les veus,jo no les veia,pero t´aseguro que hi son.
Tambe patiras deteriorament fisic,tota l´energia que gastes al consumirla,es treu del teu cos i aquet despres pateix cansaments inexplicables.
La dentadura oblidenten de conservarla com ara,començaras amb mal de queixals,s´et veuran malament sempre les dents,tindras molts problemes bucals,no em preguntis perque pero no conec a cap que no l´hi hagi pasat.
El gran apetit sexual que et dona aixo ara deixara de ser aixi,estaras pensant en coca.
Despres economicament es un destroso dels grosos,jo no ser del centims que disposes a la teva edad,suposo que pocs i 30 euros poden salvarte mes d´un cap de setmana,al no gastarlos en aixo.
Jo al principi em gastava 30 euros i ens ho fotiem la meva dona i jo,i ens durava dies.Ho guardavem i ens ho fotiem despres de dinar,com una gran cosa.Al final del meu matrimoni estabem per sobre de les 300.000pts tots els mesos en aixo,i vam començar amb 5000pts nomes a la setmana.
Sort n´he tingut de la feina que tinc i ho vaig poguer mantenir pero enetenc que no tothom s´ho pot permetre i aleshores que?quan t´entri un atac d´ansietat i tu sense centims per calmarlo?
A part d´aquet dineral,de tant en tant tenia entrades extras per histories de la feina i tambe anaven a parar al mateix llocs,nits de 800 euros n´he tingut moltes i alguna de molt mes.
Gracies a aixo.ho he perdut tot,absolutament tot,desde un duplex impresionant a primera linea de mar, a cotxes,tot...i sort que he matingut la feina,que altres per les ansietats no han pogut mantindre la feina.
I despres les relacions humanes,totes trencades.La relacio amb la parella,tot i haber estat l´historia d´amor mes gran mai explicada,destrosada,les relacions amb els amics perdudes perque ja no et ve de gust sortir si no podras consumir,perfereixes quedarte a casa a consumir tu.Les relacions amb pares trencades del tot,perque ells no entenen que t´esta pasant i no entenen les teves reaccions,fins que se´n farten i pasan de tu,per no tindre ells problemes...
No se que mes dirte,la resta esta al bloc.Tot depend de tu.Es dificil dir que no quan ho has probat,jo he tardat 13 anys a dir que no.I el primer cop dius que no,ho dius sense estar convençut i estas tot el rato amb dubtes,va una ratlleta mes no pasara res i es una lluita molt dura,cruel i desigual.Pero poc a poc vas dient que no i et vas sentint be.Et comences a sentir orgullos de haber dit no,de no haber anat a comprar.Aquet sentirte be,et fa agafar mes ganes de que arrivi el dia seguent i tornar a no caura i et fa pujar l´autoestima(un altre dels aspectes que perds per aquet cami).
No se,per molt que et digui,se que si el teu cap no vol fer cas,sera inutil.Pero si com dius estas consumint nomes els caps de setmana estas a temps de dir no,et sera mes facil i si jo despres de 13 anys he pogut,que no podras tu.
Desitjo de tot cor que siguis capaç de dir que no i se que seras capaç.Tens a favor que has estat capaç de reconeixer el problema que tens,que ja es un pas,dels mes importants.
Jo tinc fills amb aquesta edat i pateixo molt i em fa molt de mal quan veig una jove amb aquet problema,em fa pensar masa i per aixo voldria que t´en sortisis,se que els joves teniu molta força per aconseguir aixo i espero que algun dia aixo nomes sigui el record de una mala epoca de la teva vida.
Sobretot,si veus que tu sola no ets capaç de sortirten demana ajuda medica,no fagis com jo que vaig trigar 13 anys en demanarla.El metge de capsalera t´adresara al lloc adecuat amb la maxima discrecio i t´ajudaran,segur,jo no hi creia pas i parat estic dels resultats que m´ha donat.
Noia,un peto ben gran i força,segur que podras dir que no.Espero que m´ho expliqus algun dia,vaig dir que NO.Molta sort.

ESTIC BE

Hola a tots!!!
I moltisimes garcies a tots per els vostres coments aquets dies.Us extranyara veurem aqui un altre cop.Pero crec que us ho debia.
Aquets dies sense escriure he patit molts monos,moltisims pero cap per la coca.Els monos que estic patint son per escriure,voldria escriure,voldria expresar moltes coses que sento,pero ja us vaig explicar que no puc fer-ho.
Pero el que si em veig amb l´obligacio,es d´explicar com em sento medicament.Ja que tots vosaltres heu estat aqui en els moments mes durs del proces i ara que tot es joia,crec que teniu dret a saber-ho.
He decidit que cada cop que vegi la Psicologa(o abans s em rota) us anire explicant.
Despres de l´ultima visita que volia que tires tots els estris per consumir..vaig fer cas a mitges,vaig tirar alguns estris i altres com les culleretes no em va donar la gana.
Vaig comprar un altre cop ansiolitics i pit i collons.
Doncs per sort meva,ja fa mes d´un mes que no consumeixo,vaig patir ansietats els primers dies que es tapaven desviantles cap el menjar.Em fotia uns atracons de cuidado per culpa de l´ansietat.
Depresions no n´he patit,extrany no?Algun petit baixon,pero res greu.Tambe te molt a veure en aixo una amiga que suporta tots els meus estats d´anim per mail.
Tot esta anant de conya.Aquesta setmana vaig veure la psicologa i alucinava amb mi.No s´ho creuen perque vaig arrivar alla molt malament.Les visites amb ella eran cada mes perque no creia pas que millores tant rapid.Ara ens veurem cada 15 dies i entre mitg l´infermera.Ara que estic en el bon cami no volen que em desvii el mes minim.
Estic molt animat,be tampoc soc una festa cada dia pero crec qe me´n sortire,segur.Alguns cops que em venien ganes,al principi d´aquesta ratxa,el meu cervell no se com habia creat els seus propis mecanismes per rebutjar l´idea de consumir,enseguida en venien al cap les paranoies i em treia l´idea del cap.
Ara a mes vull NO consumir,m´ho començo a notar a la butxaca,a la salut pootser encara no,segons la psicologa si,el meu aspecte a millorat moltisim,jo no m´ho veig aixo encara.
No he tornat a veure a la Dolça,be un dia si per el carrer pero cap pensament mes cap a ella i a cambi he guanyat amigues increibles i mes simaptiques i sexys que la Dolça.Ha estat molt gran tindre amics(amigues)en aquets moments i l´absolut suport de la meva germana.
En fi aviat podre dir que ja no soc un Ionky.
L´unic problema que tinc greu,a part del economic(que si tot segueix aixis´arreglara)son els monos inmensos que tinc d´escriure.
En fi,fins la proxima,nomes creia que us mereixeu saber que estic be,despres d´haber aguantat tantes males estones.

PENULTIM POST

Sentint-ho molt em sembla que aquet es el penultim post d´aquet bloc.Em pendre uns dies per decidir si faig l´ultim post o el continuo.

Quan el vaig començar,el bloc,jo a mi mateix em vaig posar unes condicions per deixar d´escriure.

En aquets moments s´estan donant part d´aquestes condicions i suposo que el tancare.No sera definitiu,perque en cas de necesitat aquí el tindre.

Primera condicio i fundamental era el deixar el vici,evidentment es molt d´hora per dir que estic curat pero estic en la linea bona,convençut,molt convençut.La medicacio fa el seu efecte i crec que despres de 13 anys o 12.5 ha arribat el moment.Amb l´ajut dels profesionals que m´he posat a les seves mans crec que me´n sortire.

Gairabe no pateixo baixons ja,les ansietats han marxat i tot flueix de conya.

Evidentment no he arreglat pas la meva vida,tinc que solucionar moltes coses encara,sobretot a nivell economic pero habent aconseguit aquet pas,crec que els demes vindran sols.

La meva vida sentimental,ja la montarem suposo,sino mira,em començo a estimar mes que m´estimava abans i tampoc estare tant a disgust amb mi.

A part ultimament els post no tenien cap inters ja,ni per mi escriure´ls,nomes podia explicar cambis d´anims,per el que veig normals en tothom i que cada cop son menys.

Ara m´haig de centrar en recuperar la meva vida que la vaig perdre l´any 1995.I de veritat que ho desitjo molt i estic convençut de que ho podre aconseguir.

Un altre motiu es la llibertat que em donava l´anonimat,poguer parlar de com em sento,de que pateixo,que vull,on estic entrebancat…aquet anonimat a estat violat i paso de seguir.

Potser segueixi a un altre lloc,potser amb un altre nom,potser amb un altre titol…ja veurem.El que si es cert es que;escriure,tot i el munt de faltes que faig,m´ha omplert molt,m´ajudat moltisim i m´ha fet buidar el pap en moltes ocasions i sobretot m´ha apropat molt a tots vosaltres que es el mes gran que m´ha donat aquet bloc,coneixa tanta bona gent.

Quan el vaig començar,el vaig començar com el relat d´un final anunciat,mai com un mitja de salvacio.

Em veia tant perdut….estava convençut de que ja no me´n sortiria mai,que el dia menys pensat una taquicardia o cualsevol paranoia acabaria amb mi i tot aquet patiment no hauria valgut per res.

Convençut de que per mi ja no hi habia remei,vaig començar a escriure,per evitar que mes gent anes a parar aquí.

Tambe volia que tothom veies d´un altre manera als drogadictes.No tots els drogadictes som lladres,no tots som gent sense feina,no som gent sense sentiments,potser per els efectes del vici,els sentiments els patim i els vivim mes.

Pateixes moltes fustracions emocionals per culpa del vici,molts cops no pots fer arrivar a qui voldries el que sents,tens l´autoestima per terra..tens altres prioritats i aixo et fa mal per dins,veure que sents algo i no ho pots expresar,que actues en contra el teu cor.Potser son contradiccions pero son incontrolables.

Volia escrriure,explicar que jo no era com em veia la gent,que jo per dins crec que mai he volgut mai a ningu,he intentat compendre sempre a tothom,el perque actuen aixi.Jo era un drogadicte pero no una mala persona.

Aquets dies estic sentint moltes coses bones dins meu i no les puc explicar amb total llibertat.

Moltes gracies a tots,no sabeu el que heu fet.M´heu fet tornar a neixer.Els vostres coments per simples que fosin per mi eran una injeccio molt gran de vida,quan un no te res cualsevol mostra de carinyo es ho mes gran que pot rebre,per molt que a vosaltres us sembles poc.

De veritat que per mi heu fet,potser sense saber-ho la mes gran accio de la vostra vida,tots sense excepcio.

Us dec el regal mes maco del mon a cada un d vosaltres i espero poguer cumplir amb aquesta deuta.

Us desitjo que sigueu les persones mes felices d´aquet mon i que cada dia quan us lleveu devant vostre tingueu el millor dia de la vostra vida.

Una abraçada.

Sentint-ho molt em sembla que aquet es el penultim post d´aquet bloc.Em pendre uns dies per decidir si faig l´ultim post o el continuo.

Quan el vaig començar,el bloc,jo a mi mateix em vaig posar unes condicions per deixar d´escriure.En aquets moments s´estan donant part d´aquestes condicions i suposo que el tancare.No sera definitiu,perque en cas de necesitat aquí el tindre.

Primera condicio i fundamental era el deixar el vici,evidentment es molt d´hora per dir que estic curat pero estic en la linea bona,convençut,molt convençut.La medicacio fa el seu efecte i crec que despres de 13 anys o 12.5 ha arribat el moment.Amb l´ajut dels profesionals que m´he posat a les seves mans crec que me´n sortire.

Gairabe no pateixo baixons ja,les ansietats han marxat i tot flueix de conya.

Evidentment no he arreglat pas la meva vida,tinc que solucionar moltes coses encara,sobretot a nivell economic pero habent aconseguit aquet pas,crec que els demes vindran sols.

La meva vida sentimental,ja la montarem suposo,sino mira,em començo a estimar mes que m estimava abans i tampoc estare tant a disgust amb mi.

A part ultimament els post no tenien cap inters ja,ni per mi escriure´ls,nomes podia explicar cambis d´anims,per el que veig normals en tothom i que cada cop son menys.

Ara m´haig de centrar en recuperar la meva vida que la vaig perdre l´any 1995.I de veritat que ho desitjo molt i estic convençut de que ho podre aconseguir.

Un altre motiu es la llibertat que em donava l´anonimat,poguer parlar de com em sento,de que pateixo,que vull,on estic entrebancat…aquet anonimat a estat violat i paso de seguir.

Potser segueixi a un altre lloc,potser amb un altre nom,potser amb un altre titol…ja veurem.El que si es cert es que;escriure,tot i el munt de faltes que faig,m´ha omplert molt,m´ajudat moltisim i m´ha fet buidar el pap en moltes ocasions i sobretot m´ha apropat molt a tots vosaltres que es el mes gran que m´ha donat aquet bloc,coneixa tant bona gent.

Quan el vaig començar,el vaig començar com el relat d´un final anunciat,mai com un mitja de salvacio.Em veia tant perdut….estava convençut de que ja no me´n sortiria mai,que el dia menys pensat una taquicardia o cualsevol paranoia acabaria amb mi i tot aquet patiment no hauria valgut per res.

Convençut de que per mi ja no habia remei,vaig començar a escriure,per evitar que mes gent anes a parar aquí.

Tambe volia que tothom veies d´un altre manera als drogadictes.No tots els drogadictes som lladres,no tots som gent sense feina,no som gent sense sentiments,potser per els efectes del vici,els sentiments els patim i els vivim mes.

Pateixes moltes fustracions emocionals per culpa del vici,molts cops no pots fer arrivar a qui voldries el que sents,tens l´autoestima per terra..tens altres prioritats i aixo et fa mal per dins,veure que sents algo i no ho pots expresar,que actues en contra el teu cor.Potser son contradiccions pero son incontrolables.

Aquets dies estic sentint moltes coses bones dins meu i no les puc explicar amb total llibertat.

Moltes gracies a tots,no sabeu el que heu fet.M´heu fet tornar a neixer.Els vostres coments per simples que fosin per mi eran una injeccio molt gran de vida,quan un no te res cualsevol mostra de carinyo es ho mes gran que pot rebre,per molt que a vosaltres us sembles poc.

De veritat que per mi heu fet,potser sense saber-ho la mes bona accio de la vostra vida,tots sense excepcio.

Us dec el regal mes maco del mon a cada un d vosaltres i espero poguer cumplir amb aquesta deuta.Us desitjo que sigueu les persones mes felices d´aquet mon i que cada dia quan us lleveu devant vostre tingueu el millor dia de la vostra vida.Una abraçada.

NO MOLT BE

Avui,disabte nit i el millor que tinc per fer es estar aqui devant el pc.
Feia dies que no em sentia malament,es mes,aquet mati estava de conya.
He anat al futbol amb un bon amic que no es fot res,com a minim em xerrat,al acabar ell ha marxat a casa amb la seva dona i jo solet al tren,m´acompanyat caminant fins l´estacio...i al tren em dec haber deprimit,tot eran grupets jo alla sol..
Aqui casa he trucat a un amic per sortir a pendre algo,pero no vol ja que els ultims cops l´hi he tallat el rotllo,menjantli el tarro per no anar a comprar coca,i diu que pasa que l´hi amargui la nit,que ell si surt es vol fotre canya..en fi,doncs aqui estem...
Mira ara he xerrat amb un colega per telefon i m´he animat,tot i que no surt mai aquet pero m´ha fet riure..joder quans cambis d´anim en un dia.

2 SETMANES?MES?

Increible!!Dissabte al mati,porto 3 dies a casa,tancat,motiu suficient per deprimirme,per tindre ansietat,per voler consumir sense fre i que va....Aqui la mar de tranquil.Sense res de tot aixo,deuen ser els anSiolitics.
Aixo si,me´n estic fotent dos aquets dies per anar a dormir,ja que no haig de conduir,en comptes d´un i em desperto amb una espesor de cap increible..
Fot un sol de collons i aixo vol dir que un servidor se´n va a caminar per la platja,apa vaig a posarme morent.

ANIVERSARI

Avui no es un bon dia per a mi,avui fa 5 anys que em vaig separar i no fare com tots els aniversaris anteriors d´aquesta data i celebrar-ho amb farlopa,no,avui paso,estic portant una ratxa bona i si me´n foto,acabare deprimit e iniciant una espiral perillosa.

Avui fa 5 anys que em vaig separar amb traicio,mentides e injuries judicials que van portar a 9 mesos d´ordre d´allunyament(fins que va sortir el judici i es va demostrar que tot eran mentides.Era l´epoca del boom dels maltractaments a dones i els jutges es curaven en salut devant la pressio mediatica)

9 mesos que van donar pas a depresions i ansietats,9 mesos de no entendre res,9 mesos que van servir per injuriarme devant les meves filles sense que em pogues defensar,per justificar i tapar el verdader motiu de la separacio,9 mesos per malvendre un pis de casi 150m(o aixo em van fer creure a mi aprofitant la meva depresio.Pis del que tothom va treure millions del meu esforç segons vaig saber anys despres,es va vendre per casi el doble que em van dir a mi i encara vaig acceptar ferme carrec d´uns deutes que hi habia per pena de que la meva dona no tingues que carregar amb allo,que pobreta aniria mes justa que jo.

9 mesos de no saber per on continuar,9 mesos sense saber com tornar a començar,9 mesos provant casi a diari trobar la mort a cualsevol lloc,9 mesos de caiguda lliure,9 mesos que han marcat per sempre mes la meva vida,9 mesos que van servir per quedar en evidencia devant agents socials i no deixarme veure les meves filles,9 mesos arrosegant merda.

E increiblement,encara busco a algu a qui estimar i que m´estimi,dec estar boig del tot ja.

SENSE

Un altre dia sense coca,ahir va costar menys,be casi no hi vaig pensar.Dic casi perque a la tarda van haber uns minuts que hi vaig pensar.Pero enseguida m´ho vaig treure de sobre.

Quan veia que podia començar anar a mes els pensaments de consumir,de molt endins em va sortir un crit dient;Noooooo!!

Els veins deuen pensar que ja m´estic tornant majara del tot pero a mi em va funcionar.

Es curios,uns dies tant facil i altres tant dificil,no ho entenc.

Els dies que es facil la conviccio es absoluta,els dies que tot tremola son durs de superar.

Habiam avui que toca.

Avui pensava en quan vaig aconseguir lá ratxa aquella tant llarga i estic convençut de que la Dolça va tindre molt a veure.

Hauria de buscar algu amb qui tindre els meus pensaments ocupats pero aixo implica sortir i estar en perill.A mes tot el que trobo per la nit suelto,la majoria estan malaltes tambe,el que vol dir mes perill,no se per on començar a buscar pero tantes casualitats com amb la Dolça no em tornaran a pasar.

Tambe explicar que gracies aals ansiolitics estic aconseguint regular la son,porto variso dies dormint 7 hores,cosa impensable fa uns dies,quan el meu promitg era de 4 o 5 horetes diarias.

En fi anar fent.

WEEKEND

Ja he superat un altre cap de setmana sense consumir,ja ha costat.

Van haber-hi estones el weekend que va costar molt,sobretot diumenge,la solucio?com sempre la platja.

No tinc internet i he estat bastant agobiat aqui tancat,pero si sortia corria el risc de caure i em vaig quedar aqui sol,millor.

Pero com la psicologa em va fer tirar totes les eines tampoc hauria pogut fer res.

Va us explicare un secret,dissabte vaig anar a comprar amoniac un altre cop pero el que venen a tot arreu es perfumat i no em val.Antigament a les farmacies en venien pero ara ja no.Un altre solucio era el bicarbonat pero es perd molt quan ho fas amb bicarbonat i millor no perque es tirar els centims.

Menys mal que no vaig tirar les culleretes com deia aquella dona,jo al principi nomes vaig pensar en les sopes i el cafe pero una amiga em va preguntar,i els iogurts?i es cert cada cop que he menjat un iogurt aquet cap de setmana m´enrecordava de la psicologa i de la meva amiga i se´m escapava el riure pensant com m´el estaria menjant sino tingues cullereta

CAMBIS D´HUMOR

Tant be que estava l´altre dia i ara porto tot el cap de setmana emprenyat.Pero emprenyat amb no res,suposo que amb mi.

Jo que se pero amb noto que tinc molts cambis d´humor,tot em molesta aquets dies..en fi mentres no vingui la depre anirem tirant..

BE,MOLT BE

Tant avui com ahir,m´els he pres com a festa,ara marxare a veure a la banda aquella,habiam que diuen de dolent,perque mai diuen res de bo.

M´ha anat be aixo de fer festa i no he fet res especial,molt sofing i panxing grans esports.

Pero he estat molta estona amb mi mateix,ahir al mati vaig pasejar per la platja,gran vici,que cap psicologa em treura.

A la tarda psicologa,excursio a Barcelona i despres...aqui,be.

Ho normal fa un temps es que dos dies sense feina m´haurien fet deprimir,doncs no,ara no.Potser son els ansiolitics que han aconseguit aixo,no se.

Pero fins i tot estic content i nomes volia escriure per dir-ho.

Ah!!No he consumit eh?Pobre de mi,m´enganxa la psicologa i em penja dels dallonses...

Pd;fins i tot la musica que escolto aquets dies es mes alegre,potser influeix tambe,habiam el que em dura tot aixo

Pd