dissabte, 8 de març del 2008

MALAMENT



Estic en plena depressio,em sento molt malament pero convençut de no fotrem res,que suposo que es el que conta.
No paro de donarli voltes al perque aixo ha cambiat tant,perque algo que semblava tant clar,ha deixat ser-ho de cop.Sense cap explicacio.
Crec que me la mereixia com a minim,no tenia que haberme enamorat d´aquells ulls tant dolços,ni d´aquella cara d´ilusio cada cop que em veia,ni dels seus misatges preguntant si encara seguia en peu el veurens per dinar,que imbecil he estat.
Potser tot son imaginacions meves i quan acabi el "proces"que diu ella ve cap a mi..pero el que mes en fot es la falta d´explicacions.
M´estic tornant boig aqui casa pero no em ve de gust sortir per res,ni per anar a buscar coca...Aqui tancat,esperant un sms que m´alegri la vida pero desde dijous no ens diem res,i no se que dir mes,el que l´hi diria potser serviria per motiu de burla cap a mi i a part del que sento no em ve de gust dir res mes.
Cada cop que arriba un sms al meu mobil,el cor em fot un bot,i enseguida la desilusio..que si u amic,que si un venedor,que si un client...i tu Dolça?quan m´escriuras?

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Pot ser arriba quan no ho esperis o pot ser no arriba, de vegades ens podem sentir molt sols, però has de mirar per tu, algú arribarà al teu costat segur, de vegades no es saben donar explicacions, tu pot ser ho faries però a altres els costa, paciència i bona lletra que ho fas de p.mare...

Anònim ha dit...

Eso,nunca se sabe lo que podemos encontrarnos a la vuelta de la esquina.

... ha dit...

Es bo que també t'agafis aquesta distancia i que et donis un temps per veure les coses amb certa perspectiva. Quan estem dins del problema tot és molt negre. Tu has fet el què has pogut, ara el destí és el que triarà.
El més important és acabar de recuperar-te.

Ei i si vols venir a la mini-festa-d'inaguració del meu bloc, estas invitat. Jo torno a les "andadas".
Cuida't!!!!

Finestreta ha dit...

Estic d'acord amb el sense fer soroll, que ves a sabr, de veagdes les coses passen inesperadament... No tinguis dubte que tot arribarà, ja has fet el pas més gran!

Josep B. ha dit...

De vegades ens fem il·lusions sense cap fonament. No vull ser dur amb tu, però veig clar que t'has fet més il·lusions que no pas pertocaven. Ho sé perque jo tembé estic en risc de que em passi.

Desgraciadament les decepcions no tenen un remei immediat, si no és que un s'aixequi i decideixi tirar endavant.

De vegades val la pena fer alguna cosa que no et vingui de gust, si abans et venia.

No parlo de la coca però, parlo de les dones que se t'apropen bandarra ( ;) ) que ets dels que entren a un lloc i es porten la que volen.

Surt i viu, que a la fi, és l'únic que tenim.

Anònim ha dit...

bé, has pensat en dir-li a la dolça que has conegut una noia i que aniras a sopar amb ella? no sé com podrà reccionar. Valora-ho.