divendres, 28 de març del 2008

Ho sento fa poques hores he escrit un post pero ara de matinada tinc necesitat d´escriure,habiam si aixi pasa la depressio aquesta.
Estava dormint i m´he despertat de cop,estava somiant amb la meva exdona,somiava que habiem estat tot el dia junts fent arreglos a la nostra casa,que estavem sols i estavem com mai...com al principi,abans de que la puta coca ho cremes tot,ha estat el somni mes maco que recordo..
M´he despertat..he anat a abraçarla...i estava sol,no la trobava al llit,,,m´he incorporat per veure si habia llum a aun altre de les habitacions...pero que va era un somni nomes..no la trobo.
No se ni el que escric no puc veure la pantalla,estic fatal...ja no se que mes fer..no se si em vull curar ja..estic tocant fons un altre cop,fa dies que tinc moltes ganes de plorar i n em surt ni una llagrima..faltava la espurna per fer saltar el sistema i aqui el tenim i per el que sembla aixo es imparable ja,un altre la deu abraçar ara en el meu lloc...
Ho he perdut tot ja del tot,ja esta,ja no tindre temps per recuperarla,ni a ella ni a les nenes ni la meva vida..perque m´haig de curar ara?

Recordo quan vas marxar a treballar fora aquella temporada i a cada carta hi habia la lletra d´aquesta canço i quan ens trucavem a la nit sempre la tenies de fons....
Cada cop que marxo de viatge,sempre l´hi envio una postal,ni se si encara viu al mateix lloc i sempre les acabo amb el titol d´aquesta canço,aquet ultim cop ja no sabia que dirli a la postal i nomes vaig posar el titol de la canço...la setmana que ve,torno a marxar cap alla i suposo que tornare a enviar una postal...i com sempre mai sabre si l´ha rebut..i com sempre mai tindra resposta.

9 comentaris:

Judit ha dit...

ostres, sonarà a tòpic però la teva vida no pot dependre de la d'una altra persona. Ara més que mai té tot el sentit del món que et curis, perquè només et tens a tu mateix i has d'estar al 100%. I no cal dir que al món hi ha moltes persones maravelloses. No cal que oblidis la teva ex-dona, ni les teves filles, per suposat, però si que has de tirar endavant buscant nous viatges, noves destinacions que et tornin a omplir com ho van fer aquestes que ens expliques, i si pot ser, que t'omplin encara més.
Un petó gegant, i ànims, de debò!

Teresa Bau ha dit...

Ostres, quin escrit tan trist, peperines. Suposo que els consells no serveixen de gaire, a vegades...
Probablement la teva dona ja no la pots recuperar, però un altre dia et tornaràs a enamorar, ja ho veuràs, segur que no seràs infeliç tota la vida. I les teves nenes, segur que no les pots recuperar? Això sí que deu ser dur. Prova-ho, home!

Una abraçada forta. I ànims!

Josep B. ha dit...

Recuprearàs les teves filles, ho faràs, quant a la teva ex-dona, no vull fer-te pensar que es pugui arreglar, que pugueu tornar, però dubto que, si t'ha estimat, no vulgui fer-te costat.

L'hi has parlat del que estàs fent? Sap que estàs lluitant? I el que és més important li has demant perdó?

Somies amb ella, no sols perquè av ser important per a tu, sinó perque saps que tens un deute pendent, dona-li opció a permetre't saldar-ho, això sí, sense cap més pretensió.

Anònim ha dit...

Bueno Peperines,no sé que decirte,solo se me ocurre una frase de Faulkner,entre la pena y la nada,me quedo con la pena.Pero no digas que has perdido la vida,eso lo tienes,y a partir de ahi,todo es posible,es como decia el del water polo,todas las medallas para acabar de botones no,todas las medallas para empezar de botones.

... ha dit...

A veure Mister Peper!!! Això no pot ser de cap manera. Et donaré un consell que un dia em vas donar tu i la veritat és que m'ha anat bé. Deixa estar el "Boig per tu" i això, perquè et durà més melancolia i més mal. Jo fa dos mesos vaig marxar d'un super perquè sonava la Laura Pausini. prou!!! Busca coses que et portin coses bones. Busca alegria. Perquè el desanganxar-se d'una droga fa passar aquestes fases d'alts i baixos.
Ara estas mirant objectius massa alts. Mira passos petits. No es pot arreglat tot avui o se't farà una muntanya (consell que a veure si jo mateixa segueixo)
I res de rendir-se...sé que estas molt cansat ja ho sé, però d'aquí un temps veuras els resultats: Inverteix en tu i lluita molt, please!!!!

Finestreta ha dit...

Eii!!! Bàsicament ja t'he dit el que t'havia de dir... Però et torno a donar ànims per aquí, no me'n cansaré mai...

Estic molt d'acord amb la nit, tu no vulguis fer passos de gegant, mica en mica...

Anònim ha dit...

Ei... tant de bo ara ja estiguis millor, de totes formes, això d'enviar postals és un fet melancòlic, una forma de dir a algú que ha estat molt important per a tu, però tu has de fer, no pots viure dels records tot i que sigui fatal, i pensa que a mitja nit molts ens despertem i escrivim desesperats, no estem tant sols! cuida't molt!

Anònim ha dit...

clar que té sentit curar-se!!
potser ara no tens a les teves filles, però pk no més endevant?
Mira... penso, lamenys pel k escrius, que t'hi estas esforçant, i el més important de tot, que tens ganes de que et surti bé!!!
Potser el passat ja no el pots canviar, però si que et pots crear un futur més favorable!!
Xiket!! no llencis la toballola!!!
La vida és plena d'entrebanks, de molts tipus, però per això estem nosaltres, per anar-los superant i dir "ehh! jajaja te lo has creío tu k vas a poder conmigo, HAH" :)
has de tirar endevant, a més tu pots!!! Confia en tuuu!!
ànimsss
un petó ben gros!!

peperines ha dit...

Ho probare lluna pero ja no em queden moltes forces.
No se Mina,un s acostuma tambe a viure en aquet estat,potser es el meu estat natural,estar trist.
Ella no sap res del que estic fent skorbuto,tampoc vull dirli res perque encara no he fet res.
Si Mangas tambien me tendre que quedar con la pena supongo.
Tens rao nits,em vas agafar en un moment que m ho creia fins i tot jo pero la veritat no se,es com un yoyo aixo,i esgota molt de veritat.
gracies finestreta intentare fer hos cas a les dos.
Es l´unic que m ha quedat a aquesta vida sense fer soroll,no tinc res mes.
El volguer sortirne i ser algo tant lent et crea una ansietat perque no acabes de veure la fi,sargantana,aquesta ansietat et porta a ansietat per consumir,consumir et porta a depressio,depressio et porta a ansietat,ansietat et porta a consumir,consumir et porta a depressio ...i estic ficat en un bucle que no ser com desfere,gracies a tots de veritat