dissabte, 22 de març del 2008

2 DIES

Avui segon dia seguit sense consumir un altre cop,em tornat a començar al compte per la tonteria de l´altre dia a la nit.
Avui estic tancat a casa mirant com plou i mirant videos,be dvds,solet i pasan de tot,tranquilitat,
Ara fa una estona m´ha trucat el colega que no es fot res,per si volia sortir..no gracies,ja en vaig tindre suficient l´altre dia..
La veritat es que m´ho vaig pasar molt be pero molta pasta em va costar la festa i no puc permetre ara,haig de pagar lloguers pendents.
Tambe he pensat amb la Dolça..pero de diferent manera,em va agradar que s´atures a saludarme,quan amb un toc de bozina i aixecant la ma hi habia prou..un detall.
Tambe em va agaradar que ens tractesim igual que quan sortiem..com si fos ahir que haguesim anat a sopar l´ultim cop..potser si son sus cosas..ja s´ho fara,ja l´hi vaig dir quan volguis em truques i ens veiem...pero no crec que tingui ser jo qui torni darrera,en fi una pena,pero es el que hi ha..tantes hores aqui tancat estic espes fins i tot per escriure el que penso,be ho important es que ja porto dos dies i sense ansietat.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

De vegades estàs espés per a tot, però se t'entén, aquestes festes van bé de tant en tant, però pensa en la teva lluita, que és sense consumir, apa amunt!

Anònim ha dit...

Bueno Peperines,estarás espeso,pero se entiende perfectamente lo que dices,

... ha dit...

Crec que pel teu cos no son sols 2 dies. Els anteriors que no consumies el teu cos també ho agraeix. No comences de zero cada cop que caiguis. Eiii un cop al mes no és igual a cada dia. De totes maneres aquest és l'objectiu i l'aconseguiras!!!
M'alegra lo de la Dolça, aiii l'amour!!!!!
Un petó guapíssim. I força!!!!

roger ha dit...

Ja se que no és gens senzill, ni fàcil, però pensa que no estàs en el mateix lloc, ni circumstàncies, que quan vas deixar-ho.
Tens molt camí fet, i això juga a favor teu.
Ànims, company!!!

Finestreta ha dit...

Hola!!! Sento la desconnexió!!! M'alegro que tot i la recaiguda no tinguis ansietat!

Ara quan et toca anar al metge?

Judit ha dit...

Ai, els humans estem fets per caure i per tornar-nos a aixecar tants cops com faci falta. Molts ànims i ara només toquen dues coses: 1. ser valent, i 2. pensar en tu.
Una abraçada!