dimecres, 16 de juliol del 2008

ROSER

Avui tinc ganes d’escriure,mes que ganes necessitat.Aquet cap de setmana va fer 3 mesos que no consumeixo.Seria -i potser ho es- un motiu d’alegria,però fa un dies que no em sento gaire be.

Tranquils tots,no son ganes de consumir,res mes lluny.Pero fa dies que noto que m’estic deprimint,faig multitud de coses perquè no em guanyi terreny la depressió però crec que per esgotament m´esta guanyant.

Dijous tinc que anar a veure la psicòloga i suposo que en parlarem.De fet en cap moment he volgut antidepressius en aquet procés,ho he fet a pel i els ansiolítics els vaig deixar ben d’hora i crec que me’n he sortit bastant be però em comencen fallar les forces en la lluita contra la depressió.

La sensació de soledat,tot i els grans amics que tinc,m´esta envaint,records omplen el vuit que ha deixat la coca,a mes una historia molt desagradable m´ha fet retornar a pensar amb la meva ex.No perquè la trobi a faltar,sinó per els mals rotllos i tot m’està fent mal.

Avui al tren,unes cadires mes enllà,viatjava una noia rossa.De la meva edat,quan mes me la mirava,mes em recordava a una novia que vaig tindre fa potser 23 anys era una noia increïble,mirant-la he recordat totes les que van ser novies meves,totes guapíssimes,increïbles i puc dir amb orgull que totes van estar molt enamorades de mi.

Perquè em vaig equivocar tant escollint la meva ex??Avui ja tinc poques possibilitats de refer la meva vida amb un altre persona i em fot mal pensar que no vaig saber escollir be,tot i que molts m´ho deien.

Passaven les parades de tren i no deixàvem de mirar-nos,ella somreia,jo no estava pas segur que fos ella,la timidesa em podia i no em deixava preguntar-li..ets la Roser?Quan he baixat del tren m´he odiat un cop mes per no haver estat capaç de fer una pregunta tant simple.I el tren ha marxat,potser amb un record mes del meu passat.

6 comentaris:

Josep B. ha dit...

Potser no estaves preparat, jo, que sóc tímid de mena, passo moltes vegades pel mateix, però en el teu cas potser no era el moment, ja aprofitaràs la propera vegada.

I anima't, que la batalla la tens guanyada.

Anònim ha dit...

Un abrazo Peperines,
y hombre,no tienes pocas posibilidades de rehacer tu vida,
pero esto de que te estes planteando una relación igual es otro síntoma de que estás olvidando la droga definitivamente,ahora te ves con fuerzas y ganas de tener una relación.

Anònim ha dit...

Uf, complicat però trobar-la al tren ja és una casualitat, no diguis q no pots refer la teva vida, tu lluita i quan estiguis bé tot vindrà o no... has d'estar bé amb tu i lluitar i un dia les coses venen tal i com avui t'has trobat la Roser.

Anònim ha dit...

Uf, complicat però trobar-la al tren ja és una casualitat, no diguis q no pots refer la teva vida, tu lluita i quan estiguis bé tot vindrà o no... has d'estar bé amb tu i lluitar i un dia les coses venen tal i com avui t'has trobat la Roser.

Anònim ha dit...

Sempre estaràs a temps de refer la teva vida, mai és tard. T'ho dic per experiència, quan pensava que ja no tornaria a passar, que no valia per a res ni per a ningú, que aquestes coses ja no passen, doncs, mira, va passar!!! A tu també et passarà n'estuic segura. Però no tinguis pressa.

... ha dit...

Ai Peper! Tu tranki temps al temps. Que acabes de sortir d'un pou molt profund. Dóna't temps que ho fas moooolt bé!!!!
Tot arribará!

Ànims