LA MEVA MARE

Ahir vaig fer una passa mes a estar be.

L´altre dia era el sant de la meva mare i l´hi vaig enviar un sms felicitantla,nomes rebre’l em va trucar i jo vaig agafar el telèfon,vam parlar de no res,però vam parlar.Em va demanar poder seguir trucant-me de tant en tant per saber com estic.

Feia 5 anys que ella i jo no parlàvem,la droga va deixar molts cadàvers per el camí,ho va erosionar tot i mica en mica s´ha d’anar arreglant tot.

El cert es ,que es una relació que no se si vull,em va fer mal l’altre cop i em va fallar però tot ja venia de molt abans que jo en un dels meus pitjors moments amb la droga,vaig fer-li mal(emocional mai fisic) jo a ella.

Sempre em tingut una relació molt dificil.Jo sempre desde petit he estat presumpte culpable de tot i nomes em treien la culpa si es demostrava el contrari.

Desde jove jo tinc un problema amb els ulls,desde jove sempre sem queda el blanc del ulls vermell.no se perquè i jo per ella sempre havia fumat porros,mai ho havia fet.Un dia amb la meva ex,les dos juntes despotricant de mi,ella l´hi va preguntar a la meva ex si jo de jove fumava porros.Per un cop en sa vida aquella noia va dir la veritat i per fi la meva mare es va creure,desprès de 20 anys que jo no fumava porros.

Crec que tenia que normalitzar una mica la relació,tot i no se jo el culpable de l’última ruptura...però anar mes enllà en una relació de mare-fill no crec que vulgui al menys de moment.

Tambe haig de dir que al penjar el telèfon,vaig trencar a plorar

ja m´extranyava a mi

Massa be anava tot,el deute del pis s’apropava al final ja,un amic i jo ja em comprat els bitllets t’avio a USA,el calvari semblava arribar al seu fi i era estrany.

Avui,han trucat la porta,obro i eren del jutjat,per notificar-me el dia 2 oct tinc un judici per desahuci.

Em fot perquè com a mínim el amo pot haver vist que tot a canviat i s´esta liquidant tot a un ritme que ell no s’esperava pas.Aixo es un contratemps per a mi,ja que jo volia acavbar de liquidar el deute mes relaxadament i evidentment tindre’l liquidat al novembre a l’hora de marxar de viatge.

Ara em toca posar-me les piles,he mirat i si les ventes segueixen així,que res fa pensar que hagi de canviar,a finals d’agost,dedicant-me nomes a això estarà tot al dia,total ja “nomes” dec els lloguers de Març fins aquí però clar,ara si he d’estar ben atent perquè no pot haver hi cap errada de càlcul.

Nomes hi ha una cosa a la citació que no m’agrada o dos primera que la fulla on hi el deute exacte no l´han imprès be,a mes el propietari del pis ha inclòs uns quants lloguers del principi que l´hi donava jo en ma els cèntims i no tinc rebut,pero tinc un mail en el que parlem d’això i em servirà de proba.

I l´altre una frase que posa que no tinc dret a ENERVAR,algú sap que vol dir això?que encara que pagui vaig al carrer?

Joder masa be anava tot

UNA GRAN NOTICIA

Avui es un dia important per mi.Potser un dels mes grans en aquets 13 anys.

Desde fa uns minuts a les meves mans tinc un bitllet d’avió que posa Bcn-Roma-JFK.

Aquet es el meu premi per haver deixat la coca,marxaré d’aquí uns mesos,i es el convenciment final meu,de que la coca forma part d’un passat.

Evidentment fins el dia de marxar es seguiran liquidant deutes i sobretot estaré ben alerta perquè l’enemic no em vulgui tornar a fotre la festa en l’aire.No penso baixar pas la guàrdia,i amb mes motiu ara.

Em feia falta una cosa així per començar a visualitzar les avantatges de no consumir i puc dir que ho començo a veure...i em sento moooolt be,molt content,tant que tinc els ulls humits,ara em toca treballar i curar-me be perquè això surti tot rodo.

Volia que fóssiu els primers en saber-ho,abans inclús que familiars meus i amics,be els segons;hi ha una persona que ella no ho vol reconeixa,però ha estat dia a dia,empenyem-ne cap el èxit,quan he tingut baixons,com aquets últims dies,ella ha fet el miracle de posar-me un cop mes a l´hora i m’ajuda’t molt.Sense ella molts d’aquets baixons haurien acabat en tragèdia i tindre a algú amb qui escriurem cada dia ha estat un luxe per un drogoaddicte,que algú tingues a tot hora una ma estesa per estirar-me a munt,es algo que per desgracia pocs drogoaddictes tenen,i jo l´he tingut sense condicions aqui.Nomes a traves de la xarxa estava ella pero sempre hi era,a mes coincideix que jo vaig deixar de consumir als voltants de rebre el seu primer mail,i fins aqui em arribat estirant de mi,pobre,deu estar esgotada de tant estirar pero segur que si existeix cel,un tros,el de millors vistes, esta reservat per ella,llàstima no haver-nos conegut en altres circumstancies i que jo hagués pogut donar mes de mi cap a ella.Moltes gracies a TU.

Uyyyyyy la psicòloga quan s´enteri...no crec pobre,es molt maca i bona noia,suposo que l´altre dia es el que tocava,fotrem una mica de canya e intentar ordenar una mica la meva vida.A mi encara que hi hagi dies que no estic molt d’acord m’agrada com m’està portant.

I res mes,aquesta es la gran noticia que marxaré 24 dies a aquell gran país gracies a l’ajuda de tots.

AVUI AMBULATORI

Ja m´han tocat el que no sona.Avui tenia que anar al metge de capçalera a recollir anàlisis que em va demanar el psiquiatre.

Tot be,però...sempre hi ha un puto però,el colesterol dels nassos esta una miqueta per sobre dels límits..res greu però ja em tret la cançó aquella tant absurda de menja peix,menja verd,menja fruita apa com un conill,a menjar verd.

Jo quan estava casat teniem una Termomix i alla sempre cuinàvem moltes coses de verdures.Al repartiment de les coses,evidentment no em va tocar la maquineta aquesta i jo no se que puc fer per menjar verd,no se cap recepta i no se si la vull saber.I el tema peix..buuuf menjar peix em fa mandra,diu que haig de menjar mes peix que carn...no recordo l’últim cop que vaig menjar peix,tinc escusa tampoc se receptes de peix,o sigui que com dEia aquell tema zanjat.

Sorprenentment l’ansietat que l’estic derivant cap el menjar,es veu que esta retrocedint,en un mes he perdut dos kilets,tot i seguir menjant minimax cada dia.

Estic molt atabalat amb tant de control i a sobre molt deprimit,cada dia mes deprimit i no se cap on vaig,la depressió esta guanyant cada dia terreny i em comença a fer molta por.Mai he patit una depressió sense coca i no se com reaccionaré,abans amb la coca ho tenia fàcil,em fotia mig gramet i deixava de plorar,ara no se com fer-ho i veig que va a mes.

En fi i aquestes son les novetats,menys pes,mes colesterol i mes deprimit i evidentment gens de ganes de consumir.

POXO??

El cert es que torno a estar poxo,però mira,la feina tot ho cura,que trist no?refugiar-se a la feina per estar be? i mira anar pagant deutes i anar passant,una pena tot plegat.

Parlant amb un amic,l´hi explicava la diferencia de la meva situacio ,,,abans pencava com un boig per el vici i ara penco com un boig per pagar deutes pero el final es el mateix,no tinc un duro i estic sol.No hi ha cap diferencia,be que no tinc paranoies que diu la psicòloga.

Evidentment que si tota la pasta que estic pagant en lloguers endarrerits la tingues a la meva compte corrent potser si començaria a visualitzar les diferencies però de moment el que veig es que estic al mateix lloc però sense estar col·locat.

En 3 mesos ja he pagat 8 lloguers pero mai s’acaba la deuta aquesta es exagerada ,ara ja estic per el febrer del 2008,avia’m si en un parell de mesos la trec d una vegada.Aleshores començaré a visualitzar el canvi i espero començar a sentir-me millor

AVUI TOCAVA PSICOLOGA

Ja he sortit de la psicòloga,no se,em sembla que em te mania.No vol que vagi de viatge al altre costat del xarco.Be al final ha acceptat al explicar-li que era com un premi a deixar la coca.

M´ha fotut una mica de canya avui,suposo que es el que tocava al veurem tant negatiu,diu que haig de posar mes de la meva part per conèixer gent,sortir mes,encara que sigui sol(no em ve de gust sortir sol),que no tinc que ser negatiu amb el meu futur sinó no aconseguiré res i bla bla bla.

Despres ho de anar al altre costat del xarco i d’haver-me comprat un equip de musica.l´ha tret de polleguera,no vol que visqui tant al dia,que no puc rebentar tota la pasta que em sobra i mes bla bla bla que així no trobaré una dona,que les dones volen una seguretat,que mai estaran amb un tio que tot s´ho gasta i mes bla bla bla això confirma la meva teoria que moltes de les dones nomes els importa la teva compte corrent i no qui siguis tu,seguirem sol molts anys,ja esta be així.

També,per calmar-la l´he explicat un planning que m´he fet per d’estalviar 5000 euros i deixar-los guardats per el dia que tingui que agafar un altre pis,aquí s´ha calmat.

Diu que no em queixi tant que jo vic molt be,que guanyo molta pasta,que si ella m’expliqués les seves misèries...i mes bla bla bla.

No se,avui tinc una sensació estranya al sortir d´alla,com si no hagués valgut de molt haver anat.

També em parlat del meu cos,que jo haig de fer les coses correctes per posar-lo a l’hora,que em deixi de donetes,que em faci una dieta com deu mana...

Total que avui si no hagués anat hauria anat tot millor.

ROSER

Avui tinc ganes d’escriure,mes que ganes necessitat.Aquet cap de setmana va fer 3 mesos que no consumeixo.Seria -i potser ho es- un motiu d’alegria,però fa un dies que no em sento gaire be.

Tranquils tots,no son ganes de consumir,res mes lluny.Pero fa dies que noto que m’estic deprimint,faig multitud de coses perquè no em guanyi terreny la depressió però crec que per esgotament m´esta guanyant.

Dijous tinc que anar a veure la psicòloga i suposo que en parlarem.De fet en cap moment he volgut antidepressius en aquet procés,ho he fet a pel i els ansiolítics els vaig deixar ben d’hora i crec que me’n he sortit bastant be però em comencen fallar les forces en la lluita contra la depressió.

La sensació de soledat,tot i els grans amics que tinc,m´esta envaint,records omplen el vuit que ha deixat la coca,a mes una historia molt desagradable m´ha fet retornar a pensar amb la meva ex.No perquè la trobi a faltar,sinó per els mals rotllos i tot m’està fent mal.

Avui al tren,unes cadires mes enllà,viatjava una noia rossa.De la meva edat,quan mes me la mirava,mes em recordava a una novia que vaig tindre fa potser 23 anys era una noia increïble,mirant-la he recordat totes les que van ser novies meves,totes guapíssimes,increïbles i puc dir amb orgull que totes van estar molt enamorades de mi.

Perquè em vaig equivocar tant escollint la meva ex??Avui ja tinc poques possibilitats de refer la meva vida amb un altre persona i em fot mal pensar que no vaig saber escollir be,tot i que molts m´ho deien.

Passaven les parades de tren i no deixàvem de mirar-nos,ella somreia,jo no estava pas segur que fos ella,la timidesa em podia i no em deixava preguntar-li..ets la Roser?Quan he baixat del tren m´he odiat un cop mes per no haver estat capaç de fer una pregunta tant simple.I el tren ha marxat,potser amb un record mes del meu passat.