dilluns, 21 d’abril del 2008

PENULTIM POST

Sentint-ho molt em sembla que aquet es el penultim post d´aquet bloc.Em pendre uns dies per decidir si faig l´ultim post o el continuo.

Quan el vaig començar,el bloc,jo a mi mateix em vaig posar unes condicions per deixar d´escriure.

En aquets moments s´estan donant part d´aquestes condicions i suposo que el tancare.No sera definitiu,perque en cas de necesitat aquí el tindre.

Primera condicio i fundamental era el deixar el vici,evidentment es molt d´hora per dir que estic curat pero estic en la linea bona,convençut,molt convençut.La medicacio fa el seu efecte i crec que despres de 13 anys o 12.5 ha arribat el moment.Amb l´ajut dels profesionals que m´he posat a les seves mans crec que me´n sortire.

Gairabe no pateixo baixons ja,les ansietats han marxat i tot flueix de conya.

Evidentment no he arreglat pas la meva vida,tinc que solucionar moltes coses encara,sobretot a nivell economic pero habent aconseguit aquet pas,crec que els demes vindran sols.

La meva vida sentimental,ja la montarem suposo,sino mira,em començo a estimar mes que m´estimava abans i tampoc estare tant a disgust amb mi.

A part ultimament els post no tenien cap inters ja,ni per mi escriure´ls,nomes podia explicar cambis d´anims,per el que veig normals en tothom i que cada cop son menys.

Ara m´haig de centrar en recuperar la meva vida que la vaig perdre l´any 1995.I de veritat que ho desitjo molt i estic convençut de que ho podre aconseguir.

Un altre motiu es la llibertat que em donava l´anonimat,poguer parlar de com em sento,de que pateixo,que vull,on estic entrebancat…aquet anonimat a estat violat i paso de seguir.

Potser segueixi a un altre lloc,potser amb un altre nom,potser amb un altre titol…ja veurem.El que si es cert es que;escriure,tot i el munt de faltes que faig,m´ha omplert molt,m´ajudat moltisim i m´ha fet buidar el pap en moltes ocasions i sobretot m´ha apropat molt a tots vosaltres que es el mes gran que m´ha donat aquet bloc,coneixa tanta bona gent.

Quan el vaig començar,el vaig començar com el relat d´un final anunciat,mai com un mitja de salvacio.

Em veia tant perdut….estava convençut de que ja no me´n sortiria mai,que el dia menys pensat una taquicardia o cualsevol paranoia acabaria amb mi i tot aquet patiment no hauria valgut per res.

Convençut de que per mi ja no hi habia remei,vaig començar a escriure,per evitar que mes gent anes a parar aquí.

Tambe volia que tothom veies d´un altre manera als drogadictes.No tots els drogadictes som lladres,no tots som gent sense feina,no som gent sense sentiments,potser per els efectes del vici,els sentiments els patim i els vivim mes.

Pateixes moltes fustracions emocionals per culpa del vici,molts cops no pots fer arrivar a qui voldries el que sents,tens l´autoestima per terra..tens altres prioritats i aixo et fa mal per dins,veure que sents algo i no ho pots expresar,que actues en contra el teu cor.Potser son contradiccions pero son incontrolables.

Volia escrriure,explicar que jo no era com em veia la gent,que jo per dins crec que mai he volgut mai a ningu,he intentat compendre sempre a tothom,el perque actuen aixi.Jo era un drogadicte pero no una mala persona.

Aquets dies estic sentint moltes coses bones dins meu i no les puc explicar amb total llibertat.

Moltes gracies a tots,no sabeu el que heu fet.M´heu fet tornar a neixer.Els vostres coments per simples que fosin per mi eran una injeccio molt gran de vida,quan un no te res cualsevol mostra de carinyo es ho mes gran que pot rebre,per molt que a vosaltres us sembles poc.

De veritat que per mi heu fet,potser sense saber-ho la mes gran accio de la vostra vida,tots sense excepcio.

Us dec el regal mes maco del mon a cada un d vosaltres i espero poguer cumplir amb aquesta deuta.

Us desitjo que sigueu les persones mes felices d´aquet mon i que cada dia quan us lleveu devant vostre tingueu el millor dia de la vostra vida.

Una abraçada.

27 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats!!!! Avui el meu dia tambe es una mica millor, gracies.

Unknown ha dit...

Bones Pep!

Mira, en certa manera em sap greu que deixis el bloc. Però d'altre banda n'estic molt content i en certa manera orgullós d'haver-hi aportat algun granet de sorra.

Bé, no m'allargo, tu mateix amb el bloc i et desitjo el millor, sincerament.

Anònim ha dit...

Un altre motiu es la llibertat que em donava l´anonimat,poguer parlar de com em sento,de que pateixo,que vull,on estic entrebancat…aquet anonimat a estat violat i paso de seguir.

Quina mala passada. Et desitjo el millor, també.

Molta sort! Segur que te'n en surts!

GuillemC

Anònim ha dit...

Si tu creus que és el millor endavant, tant de bo et poguem transmetre la força que necessites per a sortir triomfador del tot, sort peperines :) un plaer.

Josep B. ha dit...

No crec que sorprengui a ningú que aquest bloc acabi, el millor és que te un final felíç, un final que és un principi.

Espero que segueixis endavant,que guanyis la batalla, i que trobis l'amor que tant desitjes.

I ja saps on ens pots trobar sempre que vulguis.

Lluna ha dit...

Quin regust més agre-dolç que m'ha deixat el teu post... Fa pena que ens deixis, per mi ets una persona molt entranyable que encara que no t'ho pensis m'has ensenyat molt. Per altra banda estic contenta perquè has sabut tirar endavant.
Per tot el què necessitis ja saps com tornar-te a posar en contacte amb nosaltres.
Un plaer haver-te conegut :)

Anònim ha dit...

Si,ha sido un placer leerte peperines,si quieres seguir escribiendo,bien,y sino,ha sido muy interesante y bueno lo que he leido.

Un abrazo Peperines.

... ha dit...

Peper, ostres, bueno en el teu cas sé que plegues perquè et sents millor i això m'alegra. Espero que segueixis endevant i que tot sigui per millor i millor i millor...
eiii que quan les coses van bé també es poden explicar en un bloc, que de vegades sembla que sols sigui per lo dolent. Si fas bloc de coses bones, avisans i així riurem, que ens convé.

I gràcies a tu per tots els teus comentaris, tu tot i estar malament ens has donat sempre el teu suport, per lo menys jo m'he sentit molt apoiada quan les coses no m'anaven bé.
Thank you. Que apartir d'ara tot el què vingui sigui bo.
Una abraçada!!!!

Ana ha dit...

Anonimat perdut? M'he perdut alguna cosa potser...tant se val. Que me n'alegro molt que estiguis tant possitiu, amb tantes ganes de tirar endavant, he arribat tard a aquest blog, però he tingut el plaer de ser testimoni de la teva evolució i com la resta de gent ha dit, el final d'aquest blog és un final feliç.
En podries començar un altre parlant de no sé... de la vida, que també saps fer riure tú, i ens has fet passar bons moments :) potser no tant en el teu blog, però sí en els comentaris que ens deixes als nostres, en tens molt d'humor, fes-lo servir sempre que puguis ;)
Fins aviat!!

Anònim ha dit...

Et trobaré a faltar.
Te'n sortiràs, confiem en tu.
I gràcies per les lliçons que ens has donat.

Teresa Bau ha dit...

Et desitjo el millor peperines. Et trobaré a faltar, de debò. Cada vegada que entrava a internet mirava el teu bloc per saber què feies, com estaves. Espero que el deixis perquè realment et sents millor, i no per això de l'anonimat (tot i que entenc que sigui una putada que algú t'hagi reconegut, ens has obert el cor). Per qualsevol cosa, som per la xarxa.

Una abraçada molt gran, cuida't i pensa que vals molt!

xx

Carme ha dit...

res.. que tant si decideixes continuar com deixar d´escriure en el teu blog, serà una bona decisió perque l´hauras pres tu.

res, que et vagi molt bé i endavant

Judit ha dit...

ostres, penso com la majoria de companys... per una banda m'entristeix que deixis d'escriure, perquè jo també he passat etapes que tu has passat i m'he sentit identificada moltes vegades amb tu. També perquè escrius les coses amb una sinceritat que espanta.
Però també estic contenta perquè això significa que comences una nova etapa... on sens dubte, seràs molt més feliç del que has estat fins ara.
Així ho espero, peperines, de tot cor.

Un plaer, :)

esparver ha dit...

Quan s'acaba una etapa va bé trencar amb els ritus. Molta sort d'ara endavant.

roger ha dit...

Benvolgut Peperines,
Jo et volia dir que estic d'acord amb tu que estàs en la bona línia, és cert també que està en mans de bons professionals, és cert que els teus progressos són notables, però el que jo no crec que sigui cert és que hagis arribat encara a cap port.
El camí pot ser encara llarg, cada cop -si tot va bé- menys costerut, però llarg, i el teu tractament amb professionals acaba de començar.
Torno a repetir que crec que estàs en el bon camí, però la droga i la depre són dues carronyes bastant inseparables, i poden arribar a formar una vida de muntanya rusa, que ara estiguis baix del tot, o ara estiguis dalt, i creguis que ja tiraràs sense "gaires" entrebancs.
Jo el consell que -amb el teu permís- et donaré és que no tanquis res, que només escriguis quan en tinguis ganes, o ho necessitis, i el dia que no et vingui de gust no ho facis, però no tanquis res, perquè encara deuen quedar moltes portes per obrir fins el total i absolut camí de la llibertat.
Una abraçada molt forta, company.

zel ha dit...

He arribat tard a casa teva, t'he conegut una micona i massa tard per dir-te res amb coneixement de causa, però em trec el barret davant els teus "pebrots", perdona'm l'expressió. I em sembla que has fet molt bona feina, per tu, per mi, per tots i cadascun dels que tenim petits o grans vicis, petites o grans dependències. Ets una persona com cal, i en la generositat del compartir bons i mals moments, segur que has donat empenta a més d'un. Et faig arribar, ni que sigui tard, un petonàs i una abraçada. Saps on sóc, passa de tant en tant, m'agradarà.

Enric Caujapé ha dit...

Doncs endavant !!!, si és el que vols em sembla perfecte, m'alegro de tot cor que les coses vagin a millor poc a poc.
Una abraçada ben forta !!

Anònim ha dit...

Hola Peperines,

Mai t'havia escrit cap comentari, tot i que porto temps llegint la teva lluita. Em sap greu no poder llegir més aquest blog, però crec que si has tingut la maduresa per prendre aquesta decisió és que moltes coses han canviat... Felicitats i gràcies per tot.
A reveure

Finestreta ha dit...

peperines!!! Que he stat uns dies desconnectada i ara em trobo això... Peperines que tu ets un puntal pel meu món virtual!!! Que ja ho saps!!!

Bé, tens l'email, i saps el meu blog, així que em pots localitzar... Espero no deixar de saber de tu...

Tot i la gran pena, m'alegro que el motiu principal d'escriure en aquest blog estigui desapareixent, això per sobre de tot...

Una gran abraçada!

Dan ha dit...

Noi. Tot arriba un moment que s'acaba, I sembla que aquest blog difícilment podia acabar millor, de manera que enhorabona! I a seguir!

Red Pèrill ha dit...

Que la fuerza te acompañe! (i el soul també)

Anònim ha dit...

És una llàstima la teva decisió peperines, però és la que has pres i l'hem de respectar, està clar.

De totes maneres, com pots veure, tots ens lamentem per la teva decisió, perquè t'hem anat seguint i hem anat veient la teva ferma evolució positiva.

en qualsevol cas, passi el que passi, ja saps que tens molts adeptes a la xarxa.

Anònim ha dit...

Hola Peperines, me gustaría seguir tu evolución pero no se si por chafarderio o porque te he cogido cariño. Yo en su momento pasé por un proceso parecido al tuyo y entiendo que todo lo que vuelcas en el bloc lo debes volcar en tus terapias con profesionales y compañeros de proceso.
Un abrazo muy fuerte y en un futuro espero leer el bloc d'un drogacicte reavilitat.
uno de Gavà

Teresa Bau ha dit...

Hola Peperines,

Passava pel teu bloc per veure si hi havia alguna novetat. Com estàs? Més animat? Espero que sí.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

ostres, acabo d'anar a parar al teu blog i l'he anat seguint tot, m'hagués agradat molt descobrir d'aquest blog abans i poguer-te seguir el dia a dia, t'admiro molt de com has arribat a dia d'avui després de tot el que has passat, espero que et vagi molt bé tot d'ara endavant i m'agradaria molt que et comuniquessis amb nosaltres i ens fessis saber que estàs bé. Torno a dir-te que m'hagués agradat molt poguer-te enviar comentaris quan ho vas necessitar tant. Llegint-he m'has fet veure que em de ser mes humans amb tothom, que hi ha gent que ho passa realment malament i no ens adonem.

zel ha dit...

Hola maco, passava a veure com estàs...si escric aquí potser t'adones de què hi ha gent que et fa costat, de lluny o de més a prop...Un peto!

Anònim ha dit...

order tramadol tramadol dea schedule - buy tramadol safely