dijous, 10 d’abril del 2008

AVUI PSICOLOGA

Em fa molt de pal escriure aquet post avui.Abans d´ahir vaig tindre un altre recaiguda i em fot molt,primer per la pasta,despres perque no estava ni deprimit,ni amb ansietat.estava totalment pla,no se avui anire a la psicologa i suposo que em fotara una patada a la boca com a minim,habiam si espavilo.
Estic be,per aixo,sense depre,fins i tot animat i tot,pero tambe estic emprenyat amb mi,perque veig que tot sembla que torni a fluir a prop meu i jo cagantla un altre cop.
Habiam si paro ja.

9 comentaris:

Josep B. ha dit...

Coi amb el mico! Te l'ha jugada bona. Et convindria analitzar perquè has caigut en la trampa.
No vull que em responguis, sinó que t'ho responguis tu.
Et van oferir?
Vas veure el camell?
Vas anar a buscar-ho?
Si et respons sense voler auto-enganyar-te tindràs una pista del que ha fallat ara.

Tanmateix no s'acaba el món, simplement has caigut i t'has de tornar a aixecar.

No crec que l'infermera et doni cap patada enlloc (Si no és que te la lligues i va de sado-maso ;) )

Lluna ha dit...

Pensa que cada vegada les recaigudes són menys freqüents. Amb les ganes que hi poses i l'ajuda d'especialites segur que sabras tirar endavant. Que una pedra no t'impedeixi tornar-te a aixecar. Amunt!!! :)

Anònim ha dit...

Y lo importante,peperines,es que te das cuenta que has hecho mal.

peperines ha dit...

no se skorbuto,de la manera mes tonta vaig anar solet.
habiam somiant la lluna
si mangas me doy cuenta pero no me devuelven el dinero..

Anònim ha dit...

A vegades hem de cuare 3 vegades per aprendre'n ho fas bé nano no et ratllis més, fas el que pots!

Carme ha dit...

sempre va bé xerrar amb algú, en aquest cas la psicologa.. t´escolta, et fot bronca, intenta comprendre la situacio...etc.pero a nivell psico no et recepten ansiolitics per l´ansietat anticipatoria o generalitzada, ho saps no¿? a no ser que la psicologa sigui tb.psiquiatra...no se, el problema bàsic i de fons es l´ansietat per no poder consumir. Evita aquesta ansietat però amb ajut mèdic. Jo es el que faria en el teu cas... bé, potser no m´hi hauria de posar però es el que penso.
aina

Teresa Bau ha dit...

No em considero la més indicada per donar consells, però a mi una cosa que em va molt bé per treure'm les cabòries de sobre és marxar a l'estranger. Nou paisatge, nova casa, nous amics... Jo quan estic agobiada només tinc ganes d'agafar un avió.

xx

peperines ha dit...

Gracies cesc
ja he anat al cap a buscar ansiolitics aina
Mina a mi tambe m aniria be,pero la situacio economica que estic patint no es la millor per fer aixo

Anònim ha dit...

semblava que t'havia anat anant bé la "dosis" de psicòloga... bueno, espero que tot segueixi bé!