dimecres, 21 de maig del 2008

HE PERDUT UN GRAN AMIC

Avui he perdut un gran amic,i la veritat es que m’ha deixat un gran buit al meu cor.

Ell fa 5 anys em va aguantar en els moments mes difícils de la meva vida.Jo vaig ser hi quan ell i la seva dona tenien problemes,parlant amb un parlant amb l´altre.Jo vaig plorar mil vegades al seu ombro.A les dos operacions que l’hi van fer al cap per instal·lar-li unes vàlvules jo hi estava amb ell.Ens ho em explicat tot i els dos sabem dels dos tot.

Ell consumeix coca també,a part d’altres coses.Molts cops em trucava i jo anava a comprar per ell i per mi,a canvi em sortia a mi gratis.Altres cops l’acompanyava jo a comprar quan ell no tenia on anar.Molts cops vam fumar junts.Érem “animes bessones”que deia ell.

Fa un temps jo vaig decidir començar a sortir-me’n d’això,ell no.De tant en tant em trucava i jo patia recaigudes al ajuntar-me amb ell,era molt dèbil jo i no sabia dir no.Inclus m’alegrava que em truques quan duia dies jo sense consumir

Fa dies jo l´hi vaig explicar que no m’interessava veure’l una temporada fins que estigues be del tot.Va retirar la convidada a paella i ho va entendre.

Avui m´ha trucat que venia al meu poble,havíem si el podia recollir.Suposant que tot havia quedat clar,he anat a recollir-lo,pensant en una nit amb bona companyia d’un gran amic.

Nomes arribar,em pregunta si ho he portat,el que?la coca,no em diguis que no has anat?

Estava col·locat i donava per entès que tot seguia com abans,que jo la comprava i ens la fotíem.

M’he emprenyat molt i l’he tornat a l´estacio.Ell no entenia res,potser per el pilotaço que duia d’alcohol i coca.

Al arribar a l’estació encaixada de mans..Has estat un dels millors amics que he tingut aquet mon,però no ens podrem tornar a veure,ho sento molt.

Encara s’ha ofès i per mi que no entendrà res fins dema.Però a mi m´hi va la vida.

Desprès he plorat,mai havia plorat per un amic,si per moltes dones.No em fa vergonya reconeixeu.

Érem animes bessones,inclús ens vam casar la mateixa setmana,diferents dies per poder ser-hi .Trobaré a faltar la seva complicitat,els seus consells,les seves ajudes,la seva ma estesa i el ajudar-lo en els seus lapsus.Però jo ja no puc seguir al seu costat,al menys de moment.Molts mes de 10 anys d´amistat s´han perdut per culpa la merda la coca.

12 comentaris:

Lluna ha dit...

Molt valent per part teva renunciar a les companyies que ara no et convenen. Però no se sap mai si l'has perdut per sempre; potser algun dia et necessitarà per sortir del mateix forat on abans hi ereu plegats. Ànims, jo crec que has fet el correcte :)

Anònim ha dit...

Al llarg de la vida els amics van i venen....En aquests moments precissos de la teva vida estas realitzant un canvi,una evolució en la qual ja no t'omplen les activitats que realitzaves anteriorment...per tant, has descobert que el teu amic no està en preparat per seguir els teus passos. Ara potser estas una temporada sense ell, però el futur no el sap ningú, i qui sap quan ell decidirà o no evolucionar, també. No miris el passat perquè inconscientment tendim a idealitzar-lo, i pensa en tu, pensa en les noves amistats que estan per aparèixer, pensa en la teva nova vida, i pensa en la teva felicitat. Ànims que a tots ens ha passat d'aïllar-nos o perdre alguna amistat, és la vida mateixa. Cuida't molt.
Petons

Anònim ha dit...

Un abrazo Peperines,pero has hecho lo correcto,y ya verás como en un futuro recuperarás a este amigo.

Josep Martí ha dit...

No se si ha estat del tot correcte el que has fet. Des del teu punt de vista sí, has fet el que devies, però ell no ha actuat "pròpiament" simplement han actuat les drogues en el seu cos, per tant no és culpable dels seus actes.
Ell necessita ajuda, i has de ser fort de poder-lo ajudar, ja que si no el pots perdre, però per sempre. No t'aconsello que seguiu junts, però el pots posar en mans d'algú que l'ajudi.
Per tot el que tu passes i has passat, ell pot estar-hi passant i pitjor.

Salut ànim

Josep B. ha dit...

És el moment més dur i has fet be, no tinguis cap dubte.

Sí, les drogues parlaven per ell, comm diu el Josep, però sols quan ell parli per ell és quan podràs recuperar la seva amistat.

No l'has fet fora de la teva vida, és la coca qui ho ha fet.

Voldria saber com donar-te ànims en aquest moment.

Una abraçada.

Ana ha dit...

Molt més de 10 anys d'amistat...ànimes bessones...però sempre amb la coca pel mig. Aquesta ja no us uneix i ell ho ha d'entendre, algún dia potser...però tú has fet molt bé :) i plora, tant com necessitis, sempre és bó.
Ànims!!

Anònim ha dit...

Has estat molt valent eh, no és fàcil fer aquest pas,diuen que primer som naltros però costa molt, omplet amb els records, pot ser reacciona i torna el teu amic...

Teresa Bau ha dit...

Has fet el que més et convé, no pateixis, Peperines, a vegades cal ser una mica egoïsta per tirar endavant. I qui sap, potser un dia tornareu a ser amics. Res no és irreversible, excepte la mort.

xx

Anònim ha dit...

sí, has pres la decisió més difícil però la més sana i sensata. Peperines, ets un crack i et mereixes la cura, de debò t'ho dic, ja ho saps.

Anònim ha dit...

No has perdido a tu amigo ahora, lao perdiste en el momento que la coca entró en vuestra relación.
Tienes las fuerzas justas para tí. Lo primero que enseñan en los cursos de bombero es en mirar en tu propia seguridad,una vez que la tengas podrás ayudar. De todas maneras ¿cuántas veces te han intentado ayudar y tú no has querido?.
Vigila ahora ya que tu cabeza ha recibido un estímulo de consumo, antes siempre que veías a este aamigo consumías y ahora no. Pueden entrarte ganas de consumir directas o cambios en tu estado de ánimo, no te hagas mucho caso y "palante".
Un abrazo, uno de Gavá.

peperines ha dit...

Al final l´he enviat un mail,tornant a explicar el perque del distanciament,esperant que aquet cop ho entengui.
No puc seguir al seu costat de moment,m´haig de salvar jo.
Jo.lamentablent,ara no el puc ajudar encara

fgd gfg f ha dit...

L'amistat és canviant encara que pot ser eterna,

de grans amics se'n tenen molt pocs, els pots comptar amb els dits de la mà,


una abraçda!

www.myspace.com/perevilanova88
P.