10 mesos i encara dubten

Avui fa deu mesos que ja no consumeixo i molt be. Això ja comença a ser rutinari,no us puc explicar cap novetat en aquet sentit però com diu una amiga No news,good news.

Ja no pateixo ansietat,tinc el son bastant regulat,no tinc temptacions de recaure...Tot es perfecte,be quasi tot.

Amb la Dolça ja no ens veiem,estem en contacte per algun mail. Avui l’he anat a veure a la seva botiga i m’ha dit de sopar junts però no em venia gens de gust i aquí casa estic. Es una historia que m’ha cansat per la seva indefinició. Però be,no estic pas trist ni res.

Un altre problema que tinc ara,o l’únic que queda derivat del consum,es que sempre haig de estar be.

M’explico,el meu entorn esta molt content de que hagi aconseguit deixar el tema però jo veig que com si no s’ho acabessin de creure. Nomes dos persones no ho han dubtat mai. Els demes els hi costa creure encara,tot i les demostracions que he fet.

Quan jo tinc un dia dolent,els hi dic..i la primera pregunta d’ells,en comptes de preguntar que em passa,es;no estaràs pensant en consumir?? O si m’adormo i arribo tard a la feina en seguida sents;ja hi som un altre cop?? O si te’n vols anar de festa has de sentir; vigila avia’m que fas.

Tota aquesta falta de confiança m’irrita bastant,i em fa dubtar inclús del que estic fent. Perquè els hi haig de demostrar contínuament que no consumeixo??? Perquè no puc passar una mala nit a casa com tothom i anar amb ulleres a pencar??

Em fot molt tot això,vosaltres sabeu el que em va costar sortir d’aquí com per ser tant burro per tornar-hi. A mes,si vaig ser capaç d’explicar el problema quan el tenia,perquè tenia que mentir ara??

Per ells sempre serè un drogoaddicte,encara que estigui curat i em deixa molt trist aixo.

BONES FESTES

Avui dia de Nadal,no he pogut evitar pensar en tots vosaltres amb l’empenta tant forta que em vareu donar tots per poder capgirar la meva situació.

No trobava el moment de fugir de tot per poder-vos escriure i aquí estic,boig per desitjar-vos un Bon Nadal i les millors festes de la vostra vida,de tot cor.

El cert es que el bloc el tinc mooolt mooolt oblidat,no em sento tal com era. Sento,que escriure es com reviure un passat que mai mes vull que torni.

Varen ser 13 anys molt durs,plens de dolor tot i que molts puguin pensar - com s’ho va passar el paio.

Avui en dia orgullós us puc dir que porto 8 mesos i 13 dies sense consumir i sense cap ansietat,sense cap medicament i sense mirar enredera.

El deixar el tema m’ha aportat moltes coses noves a la vida,que quan m’ho deien abans pensava que nomes eren paraules,que mai seria veritat.

Primer de tot una millor salut,em sento molt millor en general. Físicament sobretot,no arrossego l’esgotament que tenia sempre. He aconseguit regular la son ( que va ser el que mes em va costar) ara dormo tranquil·lament entre 8 o 9 hores daries que comparades amb les 4 o 5 que dormia abans esta be. Ansietat gens ni mica,i això de no tindre ansietat s’ha traslladat a totes les situacions de la meva vida i les afronto d’una manera diferent i mes efectiva.

Les Depressions van desaparèixer quan va desaparèixer el consum . Amb la desaparició de les depressions,mica en mica va anar desapareixen del meu cervell la meva ex dona. Amb el que vaig aconseguir una pau mental molt gran.

Potser la proba mes gran d’aquets mesos va ser salvar el pis com fos,l’esforç va ser molt gran i em va aportar molt a la meva autoestima,a confiar molt mes en mi.

I desprès un munt de casualitats,com el primer cop,van fer que em retrobes amb la Dolça i ara ens veiem normalment casi cada dia.

No em veia pas jo,que el deixar el consum et dones tantes coses com dèieu tots,ho veus tant fosc en aquells moments que penses que nomes son paraules.

Sense cap dubte deixar la coca es de les millors coses que m’han passat a aquesta vida.

Un cop mes de tot cor us vull desitjar a tots molt Bones Festes!!!

PIS SALVAT

Fins avui no he volgut escriure perque estava esperant la sentencia del lloguer.I saved my flat!!!!!!

La sentencia ha estat favorable,no haig d' abandonar el pis.

L' esforç ha valgut la pena,en 5 mesos he pagat 15 lloguers!!10 que debia mes els 5 que han anat caient.

Ja em queden poquets dies per fer 6 mesos sense consumir i es començant a veure tots els canvis bons que m' esta produint.

El pis salvat,la setmana que ve marxo mes d' un mes a Estats Units,que inclus em sembla que coincidire amb un blocaire alla..

ahhhh!!!!El dissabte,vaig anar a comprar tabac i em vaig trobar amb la Dolça despres de mesos i mesos sense veurens,varem fer una volta i em va convidar ella  a sopar,ultimament tot em surt bastant be,com si algu m' estes ajudant,tot despres de deixar la coca.

Començo a estar molt content d' haver ho aconseguit i començo a visualitzar els beneficis.

I de moment aixo es tot,que no es poc

5 MESOS

Em comença a fer vergonya mantindre el bloc obert,no puc dedicarli el temps que necesita i em fa sentir malament.
Avui escric nomes per dir que que ja fa 5 mesos que no consumeixo,just avui.
Segur que molts de vosaltres fa mes temps evidentment pero per mi es un exit inimaginable.
J aestic nomes a un lloguer i mig de la salvacio,aquesta es la grn noticia que m`ha portat el no consumir.Evidentment durant aquets 5 mesos m`han caigut per el cami 5 lloguers mes i l`esforç semblava inutil en cerrts moments.
La setmana que ve,si Deu vol,ja estare al dia i escriure un post per celebrar-ho.
El judici es el 2 oct o sigui que abans d`arribar a judici ho tindre tot al dia i podre anar al jutjat i presentar els rebuts i fora,tot arreglat.
5 mesos ja!!Avui estic content per aquesta fita,els altres mesos no rec que m`alegres tant.Aquet mes he patit dies durs,de depressions bastant xungues,pero clar ho estic fent per les braves,sense medicacio,aixo si,sense deixar passar per alt ni una visita a la psicologa i l`infermera.
No se si valen de molt aquestes visites pero a mi m`estan funcionant molt com a suport i reforç de lameva conviccio d`acabar d`uan vegada amb aquet vici.Igual que altres mesos creia que volia l`alta ja,ara no se,crec que es bo seguir anant a terapia amb elles.No fem res que sigui per tirar cuets pero surto sentintme be d`alla.
I aixo es tot,avie´m quant estic al dia de lloguers.
Perdoneu tots pero aquet bloc i la seva activitat son de pena per culpa de motius laborals,abans,quan em drogava era molt facil escriure en ple baixo pero ara no tinc ni temps

ESTIC TOKADILLO AVUI

Ostres fa dies que no se que ben be escriure al bloc,la veritat es que tampoc tinc temps,treballo molt per liquidar el deuta del meu lloguer i no tinc temps per rascarme la panxa ni res.
Jo pensava arribar a tots els pagaments el mes d´agost i tot i el tute i l´esforç que he fet em quedaran un parell de lloguers enccara per el mes que ve,mes el que caura ara el dia 1.es que no paren de caure mesos.
Estic encara sense consumir,ja s´apropa a 5 mesos el tema,ja falta poquet,etic flipant del record que porto,sense medicacio i sense ganes de consumir,es que ni hi penso.
L´altre dia un me´n parlava i abans quan algu ho feia em venia el bon rotllo que em portava fumar coca pero aquet dia no,despres ho pensava que extrany pero nomes m´ha vingut,el record de les paranoies i l´stres que un agafa despres.
Us preguntareu i perque escriu avui aquet??vaaa estic una mica fet pols aquesta nit,he descobert un juguet que m´ha tornat boig.El google earth,he anat a mig mon amb ell,jha estat fantastic!!
Pero despres un es huma,i a coemnçat a mirar les seves coses,primer on visc,despres on treballava i mes tard el tema s´ha complicat i he buscat la caseta on viu la meva ex i la he trobat i no se no em sento gaire be avui,no consumire,tranquils.
Pero estic tocat avui,veient tot el que he perdut per culpa d´aixo i necessitava escriure sino hauria rebentat a plorar i no vull.

4 MESOS

Avui escric per celebrar 4 mesos sense consumir,qui m´ho havia de dir quan vaig començar aquet bloc a blocat.

De fet els 3 primers mesos va ser molt fàcil,mes del que creia jo però aquet quart a costat mes.

Be,no ha costat.Pero aquets últims dies,va fer anys d´una historia amb la meva ex i els records em va envair un altre cop,el baixó va ser inevitable.

Vaig voler consumir,be,vans ser uns minuts que en vaig tindre ganes.Escusa per treure’m el mal moment que estava passant.

Per sort ja no se on comprar-la i enseguida em va passar el mal rato.Ha estat la primera vegada que n´he volgut en 4 mesos.Pero en seguida vaig veure clar que era una tonteria el que estava desitjant i en seguida vaig pensar en tot el dolent que em podia portar consumir un altre cop.

Al cap d´una estona estava content de no haver-ho fet i ple d´orgull de continuar amb el record.

Tot el demes segueix el seu ritme,pagant deutes i preparant vacances

LA MEVA MARE

Ahir vaig fer una passa mes a estar be.

L´altre dia era el sant de la meva mare i l´hi vaig enviar un sms felicitantla,nomes rebre’l em va trucar i jo vaig agafar el telèfon,vam parlar de no res,però vam parlar.Em va demanar poder seguir trucant-me de tant en tant per saber com estic.

Feia 5 anys que ella i jo no parlàvem,la droga va deixar molts cadàvers per el camí,ho va erosionar tot i mica en mica s´ha d’anar arreglant tot.

El cert es ,que es una relació que no se si vull,em va fer mal l’altre cop i em va fallar però tot ja venia de molt abans que jo en un dels meus pitjors moments amb la droga,vaig fer-li mal(emocional mai fisic) jo a ella.

Sempre em tingut una relació molt dificil.Jo sempre desde petit he estat presumpte culpable de tot i nomes em treien la culpa si es demostrava el contrari.

Desde jove jo tinc un problema amb els ulls,desde jove sempre sem queda el blanc del ulls vermell.no se perquè i jo per ella sempre havia fumat porros,mai ho havia fet.Un dia amb la meva ex,les dos juntes despotricant de mi,ella l´hi va preguntar a la meva ex si jo de jove fumava porros.Per un cop en sa vida aquella noia va dir la veritat i per fi la meva mare es va creure,desprès de 20 anys que jo no fumava porros.

Crec que tenia que normalitzar una mica la relació,tot i no se jo el culpable de l’última ruptura...però anar mes enllà en una relació de mare-fill no crec que vulgui al menys de moment.

Tambe haig de dir que al penjar el telèfon,vaig trencar a plorar