ACORRALAT

em sento acorralat, sense capacitat de reacio. M'he deixat totes les forces per el cami i ara les necesitaria.

SANT JOAN

Res mes bo, que una revetlla a casa d'uns amics fins les tantes xerrant per oblidar mals rotllos.

I mes desprès de la bronca de la psicòloga per dir que viva millor quan em drogava que ara. Pero com no ens posarem d’acord...

AQUI ESTEM

Avui desprès de molt de temps sense fer-ho necessito escriure.

Ja fa mes de dos anys que NO consumeixo, i no fa molt temps que tinc la sensació de que quan consumia les coses m’anaven millor.

No consumint, suposo que he guanyat molt en salut, diuen que tinc millor aspecte, que se’m veu mes concentrat i mes alegra.

Pero cada cop mes per dins meu sento un vuit molt gran. Em falten coses que m’eren vitals per viure i que ja se que mai podré recuperar.

Em refugiava a la feina, treballava mes hores que ningú, deixava que m’absorbís sense deixar-me pensar en res mes. I ara desprès de molts anys l’he perdut.

Els primers dies, em sentia alliberat, em sentia sense el pes de sobre que tenia, del estrès diari. Pero ara tinc masses hores per pensar.

Ben cert es que la medicació no em deixa explotar la meva depressió pero jo la noto que es remou per dins. En aquests moments tenia un gran “apoyo” abans, ara no tinc res.

Tinc el suport de alguns amics que m’han quedat i alguns que he recuperat. Pero quan em sento així, una carícia o un simple peto a la galta em feien sentir-me segur.

11 MESOS

Avui ja son onze mesos sense consumir. Increïble no??això tindria que ser motiu de satisfacció i suposo que ho es.

Però últimament no estic gaire animat,la crisis aquesta m’està fent enrederir els plans que tenia jo per sortir endavant d’una vegada per totes,ara tindria que ser el moment de fer el boom definitiu i estic igual que abans,sense molta pasta,la justa per viure.

Jo m’havia fet uns càlculs contant els ingressos que tenia fins el viatge i al tornar,la feina ha fotut un baixo brutal.

Ara això si,estic sense pasta i sense coca,que abans estava sense pasta i fins les orelles de coca.

En fi,enfilem el cami cap al any sense consumir,aixo si sera una bona festa i un bon motiu d'alegria.

10 mesos i encara dubten

Avui fa deu mesos que ja no consumeixo i molt be. Això ja comença a ser rutinari,no us puc explicar cap novetat en aquet sentit però com diu una amiga No news,good news.

Ja no pateixo ansietat,tinc el son bastant regulat,no tinc temptacions de recaure...Tot es perfecte,be quasi tot.

Amb la Dolça ja no ens veiem,estem en contacte per algun mail. Avui l’he anat a veure a la seva botiga i m’ha dit de sopar junts però no em venia gens de gust i aquí casa estic. Es una historia que m’ha cansat per la seva indefinició. Però be,no estic pas trist ni res.

Un altre problema que tinc ara,o l’únic que queda derivat del consum,es que sempre haig de estar be.

M’explico,el meu entorn esta molt content de que hagi aconseguit deixar el tema però jo veig que com si no s’ho acabessin de creure. Nomes dos persones no ho han dubtat mai. Els demes els hi costa creure encara,tot i les demostracions que he fet.

Quan jo tinc un dia dolent,els hi dic..i la primera pregunta d’ells,en comptes de preguntar que em passa,es;no estaràs pensant en consumir?? O si m’adormo i arribo tard a la feina en seguida sents;ja hi som un altre cop?? O si te’n vols anar de festa has de sentir; vigila avia’m que fas.

Tota aquesta falta de confiança m’irrita bastant,i em fa dubtar inclús del que estic fent. Perquè els hi haig de demostrar contínuament que no consumeixo??? Perquè no puc passar una mala nit a casa com tothom i anar amb ulleres a pencar??

Em fot molt tot això,vosaltres sabeu el que em va costar sortir d’aquí com per ser tant burro per tornar-hi. A mes,si vaig ser capaç d’explicar el problema quan el tenia,perquè tenia que mentir ara??

Per ells sempre serè un drogoaddicte,encara que estigui curat i em deixa molt trist aixo.

BONES FESTES

Avui dia de Nadal,no he pogut evitar pensar en tots vosaltres amb l’empenta tant forta que em vareu donar tots per poder capgirar la meva situació.

No trobava el moment de fugir de tot per poder-vos escriure i aquí estic,boig per desitjar-vos un Bon Nadal i les millors festes de la vostra vida,de tot cor.

El cert es que el bloc el tinc mooolt mooolt oblidat,no em sento tal com era. Sento,que escriure es com reviure un passat que mai mes vull que torni.

Varen ser 13 anys molt durs,plens de dolor tot i que molts puguin pensar - com s’ho va passar el paio.

Avui en dia orgullós us puc dir que porto 8 mesos i 13 dies sense consumir i sense cap ansietat,sense cap medicament i sense mirar enredera.

El deixar el tema m’ha aportat moltes coses noves a la vida,que quan m’ho deien abans pensava que nomes eren paraules,que mai seria veritat.

Primer de tot una millor salut,em sento molt millor en general. Físicament sobretot,no arrossego l’esgotament que tenia sempre. He aconseguit regular la son ( que va ser el que mes em va costar) ara dormo tranquil·lament entre 8 o 9 hores daries que comparades amb les 4 o 5 que dormia abans esta be. Ansietat gens ni mica,i això de no tindre ansietat s’ha traslladat a totes les situacions de la meva vida i les afronto d’una manera diferent i mes efectiva.

Les Depressions van desaparèixer quan va desaparèixer el consum . Amb la desaparició de les depressions,mica en mica va anar desapareixen del meu cervell la meva ex dona. Amb el que vaig aconseguir una pau mental molt gran.

Potser la proba mes gran d’aquets mesos va ser salvar el pis com fos,l’esforç va ser molt gran i em va aportar molt a la meva autoestima,a confiar molt mes en mi.

I desprès un munt de casualitats,com el primer cop,van fer que em retrobes amb la Dolça i ara ens veiem normalment casi cada dia.

No em veia pas jo,que el deixar el consum et dones tantes coses com dèieu tots,ho veus tant fosc en aquells moments que penses que nomes son paraules.

Sense cap dubte deixar la coca es de les millors coses que m’han passat a aquesta vida.

Un cop mes de tot cor us vull desitjar a tots molt Bones Festes!!!

PIS SALVAT

Fins avui no he volgut escriure perque estava esperant la sentencia del lloguer.I saved my flat!!!!!!

La sentencia ha estat favorable,no haig d' abandonar el pis.

L' esforç ha valgut la pena,en 5 mesos he pagat 15 lloguers!!10 que debia mes els 5 que han anat caient.

Ja em queden poquets dies per fer 6 mesos sense consumir i es començant a veure tots els canvis bons que m' esta produint.

El pis salvat,la setmana que ve marxo mes d' un mes a Estats Units,que inclus em sembla que coincidire amb un blocaire alla..

ahhhh!!!!El dissabte,vaig anar a comprar tabac i em vaig trobar amb la Dolça despres de mesos i mesos sense veurens,varem fer una volta i em va convidar ella  a sopar,ultimament tot em surt bastant be,com si algu m' estes ajudant,tot despres de deixar la coca.

Començo a estar molt content d' haver ho aconseguit i començo a visualitzar els beneficis.

I de moment aixo es tot,que no es poc